Urkullu denuncia que Sánchez no compleix l'Estatut i demana que reconegui "la realitat nacional basca"
El cap de l'executiu basc, que ha apuntat que "les institucions de l'autogovern han constituït una base sòlida per avançar a Euskadi", ha advertit dels "riscos, amenaces i reculades" que hi ha. "La globalització està sent aprofitada per afavorir una tendència a la recentralització del poder polític", ha considerat.
El Lehendakari Iñigo Urkullu a la conferència 'El model basc de Desenvolupament Humà Sostenible', a CaixaForum, el 28 d'abril del 2022, a Madrid @ep
El Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha denunciat aquest dijous a Madrid que el Govern de Pedro Sánchez "no està complint el seu compromís" per complir l'Estatut i ha advocat per assolir un nou pacte institucional i polític que "reconegui la realitat nacional" basca, la singularitat de l'autogovern d'Euskadi i “assenteix una relació bilateral amb l'Estat”.
Durant la seva intervenció en l'obertura dels actes del centenari de Deusto Business Alumni, Urkullu ha defensat, a més, la suficiència financera, la certesa i l'equilibri fiscal d'Euskadi i la seva "solidesa" per afrontar el temps d'incertesa. També ha apel·lat a una Europa "amb memòria històrica com a antídot davant de tota mena de totalitarismes".
El cap de l'executiu basc, que ha apuntat que "les institucions de l'autogovern han constituït una base sòlida per avançar a Euskadi", ha advertit dels "riscos, amenaces i reculades" que hi ha. "La globalització està sent aprofitada per afavorir una tendència a la recentralització del poder polític", ha considerat.
En aquest context, ha recordat que el 25 doctubre l'Estatut de Gernika complirà 43 anys "i segueix incomplert". "El febrer del 2020 el Govern espanyol va acordar, per primera vegada, el compliment íntegre de l'Estatut. S'han produït avenços, però el Govern no està complint el seu compromís", ha subratllat.
Iñigo Urkullu ha assegurat que l'Estatut va suposar "el reconeixement de la identitat" del poble basc, la singularitat dels seus Drets Històrics i "el model de relació bilateral entre Euskadi i l'Estat", a més de fer "possible donar continuïtat a la institucionalització de Euskadi".
Per això, ha afirmat que "progressar en autogovern no és només aconseguir les transferències pendents", sinó que "suposa assegurar-ne la vigència i l'actualització, adaptar-lo a la nova realitat de la UE, en el marc d'un nou model territorial de l'Estat". "En la nostra visió de futur estem plantejant un nou Pacte institucional i polític que il·lumini una nova etapa: pactar la modernització d'aquesta forma de relació singular i bilateral que simbolitzen els nostres Drets Històrics", ha remarcat.
A parer seu, es compta "amb una base sòlida perquè les relacions entre Euskadi i l'Estat s'abordin des dels principis de reconeixement mutu, respecte institucional, cooperació i
mecanismes bilaterals de salvaguarda del que s'ha acordat".
"Advoca per explorar la via que permeti aplicar el mecanisme d'èxit del Concert Econòmic, incardinat en el marc europeu, a una nova fórmula de Concert Polític Basc. Un nou Pacte polític que reconegui la nostra realitat nacional, la singularitat del
autogovern basc, assenteix una relació bilateral amb l'Estat i afavoreixi la presència i la projecció europea i internacional d'Euskadi Basque Country", ha emfatitzat.
BOMBARDEU DE GERNIKA
Urkullu ha començat el seu discurs recordant l'aniversari el 26 d'abril passat del 85è aniversari del bombardeig de Gernika i d'una altra trentena de pobles d'Euskadi en aquestes mateixes dates.
El president del Govern Basc ha recordat que "van ser els primers bombardejos indiscriminats contra la població civil i adquireixen avui una especial significació" després de la intervenció del president d'Ucraïna, Volodimyr Zelenski, davant del Congrés
dels Diputats, que va evocar el bombardeig de Gernika per explicar la situació del seu país, en guerra per la invasió de Rússia.
Iñigo Urkullu ha subratllat que tres crisis de caràcter global, la financera iniciada el 2008, la pandèmia i l'agressió unilateral de Rússia a Ucraïna, "marquen un temps d'incertesa i tensió global".
El Lehendakari ha manifestat que l'"agressió unilateral" a Ucraïna s'ha produït a Europa en ple segle XXI i representa "un retrocés a situacions que es consideraven superades". "Suposa una amenaça per a la democràcia i els valors de llibertat, igualtat i fraternitat que caracteritzen Europa", ha asseverat.
En aquest context, ha advocat per una Europa "amb memòria històrica com a antídot davant de tota mena de totalitarismes, oberta a les persones que busquen auxili i empara".
EUSKADI DAVANT LA NOVA CRISI GLOBAL
En aquesta nova crisi global, ha explicat que el seu Executiu ha estat en contacte permanent amb els sectors econòmics i socials més afectats, i la resposta “s'ha definit de comú acord entre les institucions basques”.
D'aquesta manera, ha assenyalat que s'han engegat mesures "immediates, complementàries i transformadores": d'eficiència energètica i estalvi de costos, de finançament a les empreses més afectades, un fons de rescat social, un fons de rescat econòmic, ajudes específiques al primer sector o al sector comercial, també de caràcter fiscal o pla d'inversions estratègiques.
"Continuem avaluant la situació, analitzant l'eficàcia i la viabilitat de les mesures en aquest temps d'incertesa que condiciona el nostre present i futur", ha dit.
TRES PILARS
A parer seu, Euskadi compta amb tres pilars sòlids per afrontar aquesta situació "amb garanties, com són l'estabilitat institucional i "cultura política de l'acord"; un Govern centrat en el compliment del seu Programa 'Euskadi en marxa', que "impulsa la col·laboració entre les institucions públiques i la iniciativa privada i social”; i un model de desenvolupament humà sostenible, alineat amb l'Agenda 2030 de l'ONU.
Segons ha dit, el "més desafiament" ara és enfortir "encara més l'estratègia de competitivitat alineant-la amb els grans reptes socials, de manera que suposin també una oportunitat de desenvolupament del territori".
Per Iñigo Urkullu, aquesta "és una tasca comuna", que han de "seguir assentant en un diagnòstic compartit i la col·laboració publicoprivada", un "esperit i sentit" de l'estratègia del seu Executiu.
Urkullu ha al·ludit a Euskadi Next per accedir als Fons Europeus i, després de recordar que l'estratègia compartida per al "rellançament d'Euskadi" compta amb el conjunt d'institucions, juntament amb el teixit econòmic i social, ha dit que les claus del model basc" són el lideratge compartit, col·laboració transversal, participació de la
iniciativa privada i dels agents socials".
"MÉS I MILLOR OCUPACIÓ"
També ha especificat que la seva prioritat és, a més, "garantir la cohesió social, no deixar ningú enrere i contribuir a un desenvolupament econòmic que permeti generar oportunitats d'ocupació". "L'ocupació és la millor política social. La triple crisi no ha acabat i el nostre objectiu de país continua sent crear més i millor ocupació", ha manifestat.
El Lehendakari ha afirmat que la producció industrial i les exportacions "creixen a bon ritme", mentre que el creixement del Producte Interior Brut ha assolit el 5,7% el primer trimestre i es manté la previsió de superar el 4% aquest any i el següent .
Urkullu ha remarcat que el mes de març Euskadi va superar les 980.000 persones cotitzant la Seguretat Social. "Ens trobem només dos mil del rècord històric del juliol del 2008, abans de la crisi financera", ha incidit.
En aquesta línia, ha ressaltat que aquest primer trimestre l'atur ha baixat al 9,1% i la despesa en protecció social per persona el 2020 va assolir els 9.757 euros, “per sobre de la mitjana europea i un 40% superior a la mitjana espanyola ".
Finalment, ha defensat "valors exemplaritzants per a la societat i que avui, més que mai, haurien de ser un referent a la pràctica institucional i política, per garantir la transparència, l'honestedat i el compromís ètic".
Escriu el teu comentari