Baltasar Garzón va presentar a Barcelona el seu llibre “La cruïlla”

Cartell 'La Cruïlla' de Baltasar Garzón | Edicions Carena

Qui li hagués dit a monsenyor Félix Romero Mengíbar, piu bisbe de Jaén entre 1954 i 1970, any en què la seu apostòlica l'envio com a metropolità a la seu archiepiscopal de Valladolid, que durant el seu govern de la diòcesi del Sant Regne i al seu seminari menor jugava a la pilota com educant un noi que amb els anys estava destinat a ser jutge, magistrat, jurisconsult il·lustre i personatge principal i la fama del qual hauria d'arribar molt més lluny que la de l'ordinari sota la capa pluvial del qual es va formar en els seus anys mossos. I és que els designis del Senyor són inescrutables i ningú no hauria endevinat llavors que el nen Baltasar Garzón, nascut als contraforts de la Serra Mágina i que jugava a futbol vestit amb vestit talar, com manaven els cànons de l'època, amb el seu amic José Membrive, acabaria veient com el seu company de jocs de llavors, convertit en editor, li publicava una de les seves obres literàries. Concretament “La cruïlla. Idees i valors davant de la indiferència”.

La presentació del llibre va tenir lloc en una abarrotada sala d'actes del Reial Cercle Artístic, entre la qual quatre parets va sorgir, fa força anys i per iniciativa de Membrive, l'editorial Carena, com va recordar el president de l'entitat. A les seves pàgines, l'il·lustre jurista, del qual el seu editor va recordar la seva meritíssima lluita com a jutge contra el narcotràfic gallec, parla, entre molts altres temes, dels reptes que planteja la immigració, de la difícil conjuntura de l'administració judicial al nostre país amb el problema de la judicialització de la política i/o la politització de la judicatura, la necessitat d'implantar la justícia universal, l'espinosa qüestió d'Assange i el wikileaks com a expressió del dret a la comunicació, la justícia de gènere, la incomprensió que pateix la comunitat LGTBI o, finalment, la lluita contra l'escalfament global i la defensa del clima. Dos excaps d'Estat avalen l'obra de Baltasar Garzón: José Pepe Mujica, que ho va ser de la República Oriental de l'Uruguai, autor del pròleg, i Lula da Silva, que va ser president de Brasil, i incorpora un missatge final juntament amb altres de Dolores Delgado, Rigoberta Menchú, Aruna Roy, Vijay Prashad, Bonaventura de Sousa Santios, Yanis Vaofakis i Eugenio raúl Zafarri.

El cantautor Paco Ibáñez, amic així mateix de Garzón, va subratllar l'acte amb la seva presència i amb la interpretació de dues de les seves cançons, una d'elles, en homenatge als orígens de l'autor, la famosa cobla “Andaluces de Jaén”, feliç culminació d'un acte on Garzón va respondre totes les qüestions que se li van plantejar, va recitar un poema i va anunciar nous projectes literaris.