Ha estat l'escola catalana una generadora d'independentistes?

 

L'auge de l'independentisme aquests últims anys és un fet molt sorprenent per qui no hagi atès l'evolució de la societat catalana els últims 10 anys. També per els qui han volgut viure en el miratge d'una mal cridada "Catalunya real", espantajo que s'utilitzava per creure's que "la major part dels catalans opinen el que jo opino, no el que expressen en els vots, en les enquestes o al carrer".

L'auge de l'independentisme aquests últims anys és un fet molt sorprenent per qui no hagi atès l'evolució de la societat catalana els últims 10 anys. També per els qui han volgut viure en el miratge d'una mal cridada "Catalunya real", espantajo que s'utilitzava per creure's que "la major part dels catalans opinen el que jo opino, no el que expressen en els vots, en les enquestes o al carrer". Per tots aquests, els canvis de preferències cap a l'independentisme els ha enxampat com diem els catalans "amb els pixats al ventre".

A la recerca del culpable de l'augment de l'independentisme?
Com assumir que hi ha un canvi de preferències en amplis sectors de la societat catalana té uns costos intel·lectuals, emocionals i polítics que molts d'aquests analistes no estan disposats a gastar busquen raons últimes, algun responsable d'això.

El més fàcil és culpar a Artur Mas i Junqueras, el problema és quan el suport a l'independentisme no és alguna cosa exclusiu dels votants de CiU i ERC o quan és majoritari el suport a una consulta fins i tot entre votants de forces res independentistes.

Se segueixen inventant espantajos als quals acusar l'ANC, Omnium, Tv3? Aquest argument obvia que l'ANC i Omnium són quatre i el cap i que no arriben a sectors que no estiguin ja prèviament convençuts o que Tv3 no és la televisió que més es veu a l'àrea metropolitana (que és on més ha augmentat el suport a la independència).
Podria seguir enumerant espantajos que s'utilitzen per evitar afrontar que hi ha un canvi de preferències en la població catalana i que potser, però hauria d'escriure un llibre, no un "tochopost".

La culpa és? de l'escola catalana i el model d'immersió
Un dels espantajos habituals del nacionalisme espanyol és l'escola catalana. Que es faci immersió lingüística no els ha agradat mai, i aquí volen trobar la font de tots els mals. Segons la seva hipòtesi la immersió lingüística i l'escola catalana està generant un sentit d'identitat català i antiespañol que ha portat a poc a poc a laminar la vinculació emocional de la societat catalana amb l'espanyola i a facilitar el creixement de l'independentisme.

Una hipòtesi és una asseveració que té elements que permeten falsarla per comprovar la seva veracitat (fins que es demostri el contrari). Aquesta hipòtesi de l'escola catalana s'utilitza sense si més no comprovar-la. Es basa en el simple fet que fa 10 anys l'independentisme era alguna cosa que rondava el 15% de la població i que el 2014 aquest suport està sobre el 55%. Per a ells és obvi, són les generacions joves, manipulades per l'escola catalana, que a poc a poc han substituït les majors i que ja són la major part de la població. Resulta una mica absurd, les generacions entre 18 i 35 anys, que són les que han viscut plenament en immersió (a mi em va enganxar en la secundària), no són el 45% de la massa social major d'edat (ronden el 30-35%) i amb dret a vot. Tampoc ha mort el 45% de massa social amb dret a vot des de 2004 fins avui per poder ser substituïda per les noves cohortes. Per no parlar que el canvi de preferències es va iniciar el 2008 i no el 2004, és a dir quan ja havien entrat en les cohortes d'edat amb dret a vot i enquestades els joves de la immersió.

Testeando la hipòtesi de l'escola creadora d'independentistes
Hi ha anàlisi sobre preferències que creuen dades dels estudis de CEO que deslliguen el canvi de preferències i sentit identitari de la substitució generacional. Durant els últims 20 anys la distribució d'identitats nacionals en l'enquesta del CEO ha estat bastant estable, encara que s'incorporessin joves que provenen de la immersió no hi ha hagut canvi preferencial fins a la transició entre el 2007 i el 2008.
Aquest magnífic paper de Roger Civit de l'ICPS aprofundeix molt més en el tema.

Com podem veure les generacions més joves han estat històricament més independentistes que les anteriors, però a mesura que s'incorporaven a edat adulta els nens de la immersió la diferència entre generacions disminuïa. Els joves s'anaven tornant gradualment menys independentistes semblant-se als seus majors i apropant-se al famós 15% de l'independentisme identitari clàssic.

Si alguna cosa va fer l'escola catalana és integrar, no el contrari. No podem valorar que hagués passat si haguéssim tingut un model d'escola segregada (una escola en català, una altra en castellà), però difícilment hagués tingut un efecte més aplanador de l'independentisme entre les noves generacions.
En el 2006, amb l'aprovació del Nou Estatut, tots els grups d'edat coincideixen en un suport a l'independentisme del 17% (proper a l'hipotètic 15% independentisme identitari de tota la vida). En el 2006 ja s'han incorporat moltes generacions de la immersió al cos social elector (una gran part dels nascuts a partir de 1975 que hem tingut una part o tota el nostre període educatiu en immersió i gairebé tots els nascuts en els 80 fins a 1988), al voltant de 13 generacions de nens de la immersió ja s'havien incorporat al cos elector i el resultat havia estat que l'independentisme havia baixat en intensitat a la franja d'edat més jove. Gairebé tots els menors de 30 anys en el 2006 havien passat per una escola amb immersió lingüística, a diferència dels menors de 30 anys en edat de votar de 1993, on la majoria no havia passat per una escola en immersió lingüística. El resultat, el suport a la independència cau entre 15 i 10 punts i s'iguala al de la resta de la població.

El canvi de tendència ocorre a partir del 2007-2008. On els tres grups d'edat disparen el suport a l'independentisme de forma sistemàtica, responent gairebé de forma simètrica.Fills de la immersió i adults que no l'han viscut en cap període de la seva educació reaccionen de la mateixa manera. L'única diferència és que els joves reaccionen una mica més ràpid (alguna cosa que és comparable a comportaments electorals ja que els joves són una mica més volàtils en les seves preferències polítiques), però la diferència és minúscula, i inferior a la diferència clàssica dels anys 90.

Conclusió, l'augment de l'independentisme obeeix a un canvi de preferències més profund no a un "adoctrinament" de l'escola catalana.
Si alguna cosa demostren estudis o l'anàlisi crua de dades és que difícilment es pot atribuir a la immersió lingüística a l'escola catalana un efecte positiu en el suport a la independència de Catalunya, i que el més segur és que les raons s'hagin de buscar en qüestions més de fons i afrontar-ho com el que és, un problema polític provocat per un canvi de preferències d'un conjunt bastant homogeni de població. Més els valdria afrontar-ho de cara i deixar-se de buscar culpables o teories de la conspiració que només serveixen per vendre diaris i justificar emocionalment a els qui busquen excuses per no encarar la realitat social.