Què és un aforat i quants hi ha a Espanya? T'oferim una petita guia

La Reina i els Prínceps d'Astúries seran aforats davant el Tribunal Suprem, segons ha anunciat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, al final del Consell de Ministres. El Gobierno ha introduït aquesta reforma en l'avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Però, què significa?

QUÈ IMPLICA SER AFORAT?

Un aforat és una persona que, per exercir un càrrec públic o per la seva professió, gaudeix del dret, en cas de ser imputat per un delicte, de ser jutjat per un tribunal diferent al que 

correspondria a un ciutadà normal. En el cas concret de la Reina i els Prínceps d'Astúries, si són imputats per algun delicte, la causa correspondrà tramitar-la al Tribunal Suprem.

QUINA ÉS LA JUSTIFICACIÓ?

La raó adduïda normalment és evitar les pressions polítiques a les quals pot veure's sotmès un tribunal ordinari quan jutja a un càrrec públic de responsabilitat. S'entén que un tribunal superior és més independent davant aquestes pressions.

QUANTS AFORATS HI HA A ESPANYA?

El nombre d'aforats a Espanya és especialment elevat en comparació d'altres països. Actualment hi ha a Espanya uns 10.000 aforats, dels quals 2.000 corresponen a polítics, segons el 'Tractat Jurisprudencial d'Aforamientos Processals', redactat pels catedràtics Juan Luis Gómez Colomer i Iñaki Esparza Leibar.

QUI SÓN AFORATS?

Tenen reconegut aquest dret el president del Gobierno i els ministres, que seran jutjats pel Tribunal Suprem; els presidents autonòmics i els consellers dels executius de la Comunitats Autònomes, que han de ser jutjats pel Tribunal Suprem o els Tribunals Superiors de Justícia, en funció del que determinin els seus Estatuts d'Autonomia.

També en l'àmbit polític són aforats els presidents del Congrés i del Senat, els diputats i senadors, els presidents dels parlaments autonòmics i els seus parlamentaris. Així mateix, tenen condició d'aforats el president i consellers del Tribunal de Comptes, el president i consellers del Consell d'Estat i el Defensor del Poble.

Per la seva banda, en l'àmbit judicial són aforats alts càrrecs com el president del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i els vocals del Consell General del Poder Judicial, que respondran , en cas de delicte, davant la Sala penal del Tribunal Suprem, així com tots els jutges, magistrats i fiscals, els processos penals dels quals corresponen als Tribunals Superiors de Justícia.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenen una condició especial d'aforamiento, que implica que han de ser jutjats per les Audiències Provincials en el cas de delictes comesos en l'exercici del seu càrrec.

ON ESTÀ RECOLLIT AQUEST DRET?

La Constitució reconeix l'aforament tant als membres del Gobierno com dels diputats i senadors, mentre que la Llei Orgànica del Poder Judicial recull aquest dret per als membres de l'àmbit judicial com el president del Tribunal Suprem i els diferents Estatuts d'Autonomia per als càrrecs de les comunitats autònomes.

ÉS UN PRIVILEGI O NO?

Depèn de les versions. Segons els crítics amb aquesta figura sí suposa un privilegi, ja que aquests càrrecs no són jutjats pels mateix tribunals que un ciutadà comú.

Per contra, els que ho defensen recorden que els aforats, en ser jutjats directament per un tribunal superior, perden el dret que tenen tots els ciutadans a recórrer davant un tribunal superior en cas que el veredicte del jutjat de primera instància li hagi estat desfavorable.

HI HA AFORATS A TOT EL MÓN?

No. De nou segons l'obra de Juan Luis Gómez Colomer i Iñaki Esparza Leibar, ni a Alemanya ni a Regne Unit ni a Estats Units hi ha aforats. Mentre, a Portugal i Itàlia no existeix més aforat que el President de la República; a França, només són aforats el president de la República, el primer ministre i els seus ministres.