Experts demanen una major regulació econòmica contra el consum de menjar ràpid
El treball, realitzat per un equip d'investigadors amb seu a Estats Units i Irlanda, és el primer a examinar els efectes de la desregulación de l'economia, inclosos els sectors de l'agricultura i alimentació, i el consegüent augment de les transaccions de menjar ràpid, en l'obesitat al llarg del temps.
Els autors van adoptar un enfocament nou que va consistir a prendre dades sobre el nombre de transaccions de menjar ràpid per habitant entre 1999 i 2008 en 25 de països d'ingressos alts i els van comparar amb les xifres sobre l'índex de massa corporal (IMC) als mateixos països durant el mateix període de temps, com a indicació del consum de menjar ràpid. Es considera que una persona amb un IMC de 25 o més té sobrepès, sent obesa la que posseeix un IMC de 30 o més.
Els investigadors van trobar que mentre que el nombre mig de transaccions anuals de menjar ràpid per habitant va augmentar de 26,61 a 32,76, l'IMC mitjana va créixer de 25,8 a 26,4. Per tant, cada augment d'una unitat en el nombre mitjà de transaccions anuals de menjar ràpid per habitant es va associar amb un augment del 0,0329 en l'IMC durant el període d'estudi.
"Tret que els governs prenguin mesurades per regular les seves economies, la mà invisible del mercat continuarà promovent l'obesitat a tot el món, amb conseqüències desastroses per al futur de la salut pública i la productivitat econòmica", afirma l'autor principal, Roberto De Vogli, del Departament de Ciències de la Salut Pública de la Universitat de Califòrnia, Davis, a Estats Units.
L'anàlisi se centra en països d'alts ingressos, però els resultats també són d'utilitat per als països en desenvolupament, ja que "gairebé tots els països han experimentat un procés de desregulación dels mercats i globalització, sobretot en les últimes tres dècades", va dir De Vogli. Les xifres de l'IMC també mostren fins a quin punt els problemes de sobrepès i obesitat s'han generalitzat i que, de mitjana, persones que viuen en els 25 països analitzats tenen sobrepès o ho han tingut en els últims 15 anys.
El nombre mig de transaccions anuals de menjar ràpid per habitant va augmentar en els 25 països. Els majors incremetos van succeir a Canadà (16,6 transaccions per habitant), Austràlia (14,7), Irlanda (12,3) i Nova Zelanda (10,1), mentre que la pujada d'aquestes transaccions de 'fast-food' va ser menor als països amb una regulació de mercat més estricta, com Itàlia (1,5), Holanda (1,8), Grècia (1,9) i Bèlgica (2,1).
GAIREBÉ 3.500 CALORIES Al DIA ENFRONT DE LES 2.500 NECESSÀRIES
Els autors van descobrir que la ingesta de grasses animals i el total de calories només va canviar de forma escassa en un període de fort augment de l'obesitat. Amb dades de l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides, els científics van detectar que la ingesta de grasses animals va disminuir lleument de 212 kcal per persona i dia en 1999 a 206 en 2008 i que el consum de calories va pujar lleugerament en sis d'aquests anys amb 3.432 calories per habitant i dia en 2002, en comparació de 3.437 en 2008, a pesar que la majoria dels homes i les dones no necessiten més unes 2.500 i 2.000 calories al dia, respectivament.
"Aquest estudi mostra la importància de les polítiques públiques de fer front a l'epidèmia de l'obesitat", va dir el doctor Francesco Branca, director del Departament de Nutrició per a la Salut i el Desenvolupament en l'OMS. Al seu judici, es necessiten polítiques dirigides a l'alimentació i la nutrició des de diversos sectors com l'agricultura, la indústria, la salut, el benestar social i l'educació.
"Els països on la dieta està canviant d'una rica en cereals a una alta en greix, sucre i aliments processats han de prendre mesures a fi que el subministrament d'aliments estigui d'acord amb les necessitats de salut de la població", afirma. El nou estudi es fa ressò d'un cos creixent de literatura que proporciona proves de les mesures que els governs podrien adoptar per revertir l'epidèmia d'obesitat, impedint la difusió dels productes alimentaris ultraprocesados.
Entre aquestes mesures, s'inclouen incentius econòmics per als productors que venen aliments saludables i aliments frescos en lloc d'ultraprocesados, així com subsidis per conrear fruites i hortalisses, i, per contra, "desincentivos" econòmics per a les indústries que venen menjar ràpid, aliments ultraprocesados i refrescs, com un impost i/o la reducció o eliminació dels subsidis als productors/empreses que empren blat de moro per al creixement ràpid de teixits, quantitats excessives de fertilitzants, pesticides, productes químics i antibiòtics.
Així mateix, polítiques de zonificació per controlar el nombre i tipus d'establiments de menjar, una regulació més estricta de la publicitat de menjar ràpid i refrescs, especialment la dirigida als nens; normes comercials que dissuadeixin de la importació i el consum de menjar ràpid, aliments ultraprocesados i refrescs; i sistemes d'etiquetatge més eficaços, sobretot per als aliments ultraprocesados, el menjar ràpid i els refrescs són altres polítiques que funcionarien.
Els 194 estats membres de l'OMS van acordar el Pla d'acció mundial per a la prevenció i el control de les malalties no transmissibles en l'Assemblea Mundial de la Salut al maig de 2013. Un dels nou objectius voluntaris del pla és "frenar l'augment de la diabetis i l'obesitat", a més de que es proposen mesures que els països poden adoptar per combatre l'obesitat, com augmentar el consum de fruites i verdura, o gestionar subsidis i impostos alimentaris per promoure una dieta saludable.
Escriu el teu comentari