dimecres, 22 de setembre de 2021

El nou Codi Penal Militar incorporarà l'assetjament sexual com a delicte

|

Morenés

El Gobierno ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de Llei Orgànica de Codi Penal Militar, incloent com a principals novetats l'assetjament sexual com delicte, la igualtat penal entre els militars independentment del rang que tinguin, així com el principi de complementarietat pel qual s'aplicarà als membres de la Guàrdia Civil només en el seu àmbit competencial militar.

Així ho ha explicat el ministre de Defensa, Pedro Morenés, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, en la qual ha presentat l'informe sobre l'avantprojecte, que ara serà remès al Consell d'Estat per al seu estudi.

Morenés ha explicat que el nou Codi redueix de 197 a 88 el nombre d'articles i té una part dedicada a disposicions generals i una altra a tipificar els delictes i les seves penes. El concepte central del text és el de delicte militar, que abasta no només els definits específicament com a tals sinó també aquelles conductes que infringeixen béns jurídics estricta o essencialment militars incriminats en la legislació penal comuna. A més de la simplificació de les penes i la seva adequació a les del Codi Penal, es faculta als tribunals per reduir la pena mínima de presó de tres mesos i un dia en un o dos graus quan correspongui segons les regles del Codi Penal, sense que pugui ser inferior a dos mesos i un dia, per diferenciar-la de la sanció màxima de dos mesos d'arrest prevista en el règim disciplinari militar.

També, ha subratllat el ministre, entre altres novetats incorpora la pena de multa de dues a sis mesos, que es reserva per a alguns delictes. Aquesta pena es determinarà i aplicarà pel sistema del Codi Penal. Així mateix, es contempla la substitució de la pena comuna de treballs en benefici de la comunitat, "poc adequada per complir-se en l'àmbit castrense", segons el Gobierno, per una pena curta privativa de llibertat. Per a això també es faculta als tribunals militars en el cas que la imposició de la pena de multa comporti risc per al manteniment de la disciplina.

L'avantprojecte de Codi Penal Militar confereix als tribunals castrenses la facultat d'aplicar les formes substitutives d'execució de les penes privatives de llibertat als penats que no tinguin la condició militar i els habilita per aplicar les mesures de seguretat i conseqüències accessòries previstes en el Codi Penal.

Una de les novetats que ha destacat el ministre en la seva intervenció és el "caràcter complementari" d'aquest nou Codi amb el Codi Penal civil i la seva aplicació als membres de la Guàrdia Civil només en l'àmbit competencial militar, excloent-se les accions o omissions pròpies de les seves funcions de naturalesa policial. "La Guàrdia Civil és un cos de naturalesa militar i ho ha estat així sempre. Per tant, tot allò que afecta a la part militar del guàrdia civil està sotmès a aquest Codi", ha manifestat Morenés en ser preguntat per aquest assumpte.

Els delictes tipificats en el nou text són: contra la defensa i seguretat nacionals, contra la disciplina, relatius a l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques pels militars, contra els deures del servei, contra l'Administració de la Justícia Militar i contra el patrimoni en l'àmbit militar. En concret, els delictes contra la defensa i seguretat nacionals són els de traïció militar i espionatge, revelació de secrets, incompliment de bàndols militars i disposicions comunes, delictes contra sentinella, autoritat militar, força armada i policia militar, i els de ultratges a Espanya i injúries a l'organització militar.

Així, també inclosos en el Llibre II de l'avantprojecte, es tipifiquen com a delictes contra la disciplina els de sedició militar, insult a superior i desobediència i abús d'autoritat. En aquest punt "s'inclou l'agressió sexual com a delicte per primera vegada", ha indicat el ministre, a més del tracte humillante, amenaces, coaccions, injúries i calúmnies, així com els atemptats a la intimitat, dignitat personal i en el treball i els actes discriminatoris. El més extens dels títols del Codi Penal Militar, el Títol IV, designa els delictes contra els deures del servei: covardia, deslleialtat, delictes contra el deure presencia i prestació del servei, delictes contra els deures del comandament, trencament del servei, omissió del deure socorro i delictes contra l'eficàcia del servei.

DRETS FONAMENTALS I LLIBERTATS PÚBLIQUES

Morenés ha indicat que una de les novetats del nou Codi és la incorporació del Títol que castiga els delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques pels militars, atorgant protecció penal a aquests drets i llibertats. També es contemplen els delictes contra l'Administració de la Justícia Militar, que es refereixen a aquelles accions o omissions comeses en relació amb els delictes i procediments militars o respecte als òrgans judicials militars.

Finalment, el Títol VI es refereix als delictes contra el patrimoni en l'àmbit militar. S'incriminen, amb remissió als tipus previstos en el Codi Penal, els delictes de furt, robatori, apropiació indeguda i danys comesos per un militar en relació amb l'equip reglamentari, materials o efectes.

A més, s'incorporen com a novetat determinats delictes contra el patrimoni tipificats també en el Codi Penal comeses per un militar en instal·lacions militars, bucs, aeronaus, campaments o durant exercicis, quan afectin al servei o vulnerin les regles de comportament dels militars, circumstàncies que aconsellin la seva sanció en l'àmbit estrictament castrense.

Segons ha exposat Morenés, l'aprovació d'un nou Codi Penal Militar es deriva de les experiències adquirides en els 28 anys transcorreguts des de l'entrada en vigor de l'actual, del mandat de la Llei Orgànica de Drets i Deures dels membres de les Forces Armades, aprovada en 2011, i també de la seva naturalesa de llei penal especial, que ha d'acollir en el seu articulat únicament els preceptes que no tenen cabuda en el Codi Penal o, àdhuc tenint-la, requereixen alguna previsió especial.

Però a més, el ministre ha destacat el procés de modernització de l'organització militar, la professionalització de les Forces Armades, la participació d'unitats militars en missions internacionals fos del territori espanyol i la necessitat de donar compliment a les obligacions assumides per Espanya en acords internacionals com a principals motius per a l'aprovació d'un nou Codi Penal Militar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH