ELS USOS HABITUALS

 

La llei aquesta de la trasparència diu que els càrrecs públics no podran acceptar regals nadalencs que superin els "usos habituals". Concepte aquest discutit i discutible, que diria l'altre un dia d'aquests que estava inspirat.

La llei aquesta de la trasparencia diu que els càrrecs públics no podran acceptar regals nadalencs que superin els "usos habituals". Concepte aquest discutit i discutible, que diria l'altre un dia d'aquests que estava inspirat.

Quins són els "usos habituals" en un obsequi nadalenc? Em preguntes mentre claves la teva mirada en mi. Doncs depèn. Depèn dels "usos habituals" que cadascú tingui; si ets un prócer el normal és que tinguis "usos habituals" costosos i en el sopar nadalenc no faltin rics manjares d'aquests que ara criden "de gourmet"; si parlem d'objectes portables en el cos humà, un cargazo de certa importància amb pompa i circumstància sol adornar-se amb rellotges de marca suïssa de més de mig quilo d'euros, vestits caríssims, corbates de seda natural i si de senyores es tracta bosses de "güiton" i objectes semblants.

Si ets un mileurista, els teus "usos habituals" no passen de la llauna de musclos, els llagostins congelats, uns pantalons xinesos o una bossa de còpia xinesa comprat en mercadillo. I els rellotges d'aquests que donen en comprar el periòdic que val més la pila que el rellotge.

Vague assumpte aquest dels "usos habituals" que deixa la porta oberta de bat a bat perquè cadascú regali o rebi el que li venja en gana sense que hi hagi fre a un anar i venir d'obsequis amb intencions més o menys ocultes.

El natural, si es pretenia ser transparent, hagués estat posar un límit monetari perquè ningú, amb càrrec públic, rebi un suborn disfressat de cistella nadalenca cuajadita d'oropeles i que guardi en el seu interior una targeta amable en el qual pugui llegir-se: Què hi ha del meu?