Mares i jubilats, els nous usuaris del menjador social a Portugal

 

Els menjadors socials de l'ONG lusitana AMI han doblegat la seva assistència en menys de cinc anys a Portugal a causa de l'augment de nous usuaris cada vegada més freqüents: jubilats i famílies que, encara amb salaris i pensions, no arriben a fi de mes.

A la sala principal, les cadires les ocupen, sobretot, ancians que vénen sols o en parella. Paguen poc més d'un euro per menjar i molts s'emplenen les carmanyoles per a la nit. Les mares arriben amb els seus fills i prefereixen anar a menjar a casa. "Moltes famílies truquen per telèfon perquè senten vergonya d'aparèixer en el local", segons Mendes. "Són famílies que perden un subsidi per regles massa estrictes de vegades. Es queden sense treball de manera temporal. Una mare amb molts fills. I moltes persones majors", descriu.

En els primers set mesos de l'any, l'organització ha repartit les mateixes quantitats que en tot 2012, unes 210.000 menjars, i espera arribar a les 240.000 abans de final d'any. Encara que també distribueixen roba i subministren serveis de bugaderia, dutxes, albergs i assistència psicològica i legal, el menjar segueix sent la seva prioritat.

Encara que es calcula que un 18% de la població portuguesa està sota el llindar de la pobresa, un altre 24% rep algun tipus de subsidi que els fa escapar d'aquestes estadístiques sense sortir de les dificultats, segons Nobre. "La veritable pobresa estructural ja supera el 40% a Portugal", assenyala. Aquesta pobresa estructural s'ha vist agreujada, a més, per les retallades exigides per la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) com a contrapartida del rescat de 78.000 milions d'euros amb el qual es finança Portugal des de fa tres anys.

Les ajudes als més desfavorits, conegudes a Portugal com a Rendiment Social d'Inserció (RSI) i que són d'uns 178 euros mensuals, s'han reduït un 30 per cent des de 2010, per la qual cosa més de 130.000 famílies han quedat fora, segons dades de la Seguretat Social.

Per al president d'AMI, les solucions de la pobresa passen per una visió a mitjà i llarg termini: "Cal atendre a la urgència, però és necessari que les persones vegin que el país té un camí, un futur", conclou.