Així és el mètode nòrdic per acabar amb l'assetjament escolar

Així és el mètode nòrdic per acabar amb l'assetjament escolar /@EP

Qualsevol que hagi estat victimitzat de petit comprendrà els sentiments de vergonya que poden generar aquest tipus d'experiències. I les conseqüències no s'hi queden. Investigacions recents suggereixen que els efectes de l' assetjament infantil poden persistir durant dècades, amb canvis duradors que ens poden posar en més risc de malalties mentals i físiques.

"Els va prendre molt de temps [als investigadors] començar a considerar aquest comportament com una cosa que pot ser realment nociu". Amb aquest canvi de mentalitat, molts investigadors estan provant diversos esquemes contra l'assetjament, amb algunes estratègies noves i emocionants per crear un entorn escolar més amable. El Programa de Prevenció de l'Assetjament Olweus (Olweus Bullying Prevention Program) és un dels esquemes que més s'han posat a prova.

Va ser desenvolupat pel mort psicòleg suec-noruec Dan Olweus, que va encapçalar gran part de les primeres investigacions acadèmiques sobre la victimització infantil. El programa es basa en la idea que els casos individuals d'assetjament solen ser producte d'una cultura més àmplia que tolera la victimització. Com a resultat, intenta abordar tot l'ecosistema escolar per evitar que prosperi el mal comportament.

Com moltes altres intervencions, el Programa Olweus comença amb un reconeixement del problema. Per aquest motiu, els col·legis haurien de fer una enquesta per preguntar als alumnes sobre les seves experiències. "Saber el que està passant al teu edifici és realment important i pot guiar els teus esforços de prevenció de l'assetjament escolar", diu Susan Limber, professora de psicologia del desenvolupament de la Universitat de Clemson, a Carolina del Sud, Estats Units.

El Programa Olweus encoratja l'escola a establir expectatives molt clares per a un comportament acceptable, i les conseqüències si s'infringeixen aquestes regles. "[Les sancions] no haurien de ser una sorpresa per al nen", diu Limber. Els adults han d'actuar com a models positius a seguir, que reforcin els bons comportaments i mostrin tolerància zero davant de qualsevol forma de victimització. També han d'aprendre a reconèixer els llocs dins de l'escola on és més probable que passi la intimidació i supervisar-los regularment.

"Tots els adults de l'escola necessiten una formació bàsica sobre l'assetjament: les persones que treballen a la cafeteria, els conductors d'autobusos, el conserge", assenyala Limber. A nivell de l'aula, els infants mateixos organitzen reunions per discutir la naturalesa de l'assetjament escolar i les formes en què poden ajudar els estudiants que són víctimes d'aquest comportament.

L'objectiu, en tot això, és aconseguir que el missatge antiintimidació quedi arrelat a la cultura de la institució.

En treballar amb Olweus, Limber va provar l'esquema en diversos entorns, inclosa una implementació a gran escala a més de 200 escoles a Pennsilvània. Les anàlisis suggereixen que el programa va resultar en 2.000 casos menys d'intimidació durant dos anys. És important destacar que els investigadors també van observar canvis en l'actitud general de la població escolar cap a l'assetjament, inclosa una empatia més gran amb les víctimes. Els resultats de Limber no són els únics que mostren que les campanyes sistemàtiques contra l'assetjament poden generar un canvi positiu.

La intimidació no s'acaba a l'escola, i Limber argumenta que els pares i cuidadors han d'estar atents als senyals que indiquen que hi pot haver un problema. "Has de ser proactiu en parlar sobre el tema, no esperis que sorgeixi", diu. Ella emfatitza que l'adult ha de prendre seriosament les preocupacions del nen, fins i tot si semblen trivials des duna perspectiva externa, al mateix temps que ha de mantenir una ment oberta.

"Escolta atentament i intenta controlar les teves emocions mentre les escoltes". El cuidador ha d'evitar fer suggeriments precisos sobre com el nen pot manejar el problema, ja que això de vegades pot crear la sensació que la víctima té la culpa de l'experiència.

Assetjament escolar