El divorci està més a prop

Manuel Fernando González Iglesias

M'explica un col·lega amic una confidència que situa al líder d'Unió, Duran i Lleida a la fràgil frontera que separa la indignació amb la ruptura de les seves relacions amb una Convergència cada vegada més bel·ligerant i menys propícia al diàleg a l'acord.

M'explica un col·lega amic una confidència que situa al líder d'Unió, Duran i Lleida, a la fràgil frontera que separa la indignació amb la ruptura de les seves relacions amb una Convergència cada vegada més bel·ligerant i menys propícia al dialogo i a l'acord. Per això, en l'última reunió de la seva Executiva arribo a dir-los que "a partir d'ara" haurien de decidir si desitjaven continuar ,agafats de la mà dels seus germans convergents, en la futures eleccions que es convoquin ,o pel contrari, caminar el camí sols sense lligams que els minvin la seva capacitat d'actuació política.

Jo, per la meva banda, no aniré en companyia d'aquells que defensen la ruptura independentista, va arribar a dir ,segons m'explica el meu informant, paraula a dalt o paraula a baix. La qual cosa, vol dir que Duran ha obert oficialment el meló de la ruptura sense tallar-se un pèl.

El que ahir se li deixés amb el darrere al sol en el diari de capçalera del Règim, explicant al detall l'estratègia del dirigent democristiano en les últimes setmanes, ha accentuat l'empipament de Duran, perquè para ell resulta desconcertante, que d'una part intenti recompondre la situació informant detalladament al seu soci de coalició, i per una altra, aquest ,des de Presidència? deixi anar a un periodista de confiança els detalls d'una gestió difícil i per descomptat "secreta".

I encara que a Vostès els sembli un plasta, insisteixo en "la teoria" que la sortida més honorable que espera l'empresariado, sotmès a tota classe de pressions indecents, com per exemple el que les seves seus es vegin envoltades de "iracundos" manifestants com ja li va passar a La Caixa, amb l'únic animo d'atemorir-los, haig d'insistir que, com va passar amb la sentència d'Estrasburg, o amb les fallides olimpíades de Barcelona-Pirineus, molts esperen que la solució factible la porti Brussel·les dient alt i clar que Europa no està per aventures independentistes i que, per tant, cal escollir un marc de convivència acceptable per a ambdues parts en el qual ha incloure's l'aspecte econòmic perquè Catalunya torni a ser el motor de l'economia espanyola i una de les regions més dinàmiques i més riques de la Unió i l'Estat pugui seguir caminant per la història sense que li caigui del mapa una part del seu territori.

Notícia com la d'un Duran Lleida trencant la baralla, no conviden al fet que aquesta idea "pactista" fructifiqui, i que com a conseqüència d'això, que la tan pregonada reforma constitucional arribi a bon port, encara que el PSOE estigui per la labor i el partit popular sigui pragmàtic sobre tan delicat tema com ja ha sabut fer amb la sentència d'Estrasburg, tan difícil de digerir per a molts dels seus dirigents i que no obstant això han acatat, es digui el que es digui.


Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH