Tu a Boston, i jo a Califòrnia

Manuel Fernando González Iglesias

David Swift va dirigir en 1961 una comèdia rosa que, a la seva època, va fer fortuna entre la crítica i sobretot en la taquilla. Una pel·lícula el títol de la qual en espanyol, en anglès no donaria tant joc -The Parent Trap- ha servit i serveix encara, per escenificar el disbarat que suposa separar dues bessones sense saber elles mateixes que ho són. Per entendre'ns: en els temps que corren el President del Govern i el President del Govern.

Unes noces, la del fill del Lara, va servir el dissabte, perquè, ambdues ànimes polítiques, no es trobessin, però sí perquè Soraya Saenz de Santamaria i Artur Mes parlessin distesament durant una llarga estona i a la vista de nombrosos observadors, que sense assabentar-se d'allò que es comentaven, van valorar els gestos de tots dos com de cordials i protocolàriament amistosos. Hauran començat a arreglar alguna cosa es preguntaven entre si els molt il·lustres convidats?

Això, segons els experts, ho comprovarem molt ràpid. De moment, és el que hi ha. Mentre, prolifera la teoria que el mateix que ha passat amb la sentència d'Estrasburg que ha engegat per la via llega o sigui, la d'al mig, el procés de resolució del conflicte basc, podria repetir-se la cosa, amb un No rotund o suficientment clar de Brussel·les a la integració de Catalunya a Europa si adopta la via de la independència. Si això pansa, i tal com acaba de fer l'Alcalde Trias amb l'Olimpíada d'Hivern gràcies a l'explícit rebuig del COI, la Generalitat trobaria una sortida mes que airosa en l'embús institucional en el qual s'ha ficat en benefici electoral d'Esquerra Republicana i de Ciutadans, als quals les últimes enquestes els han retornat el somriure d'orella a orella.

Ja saben Vostès que la peli de Swift acaba feliçment, després de molts equívocs i un monumental embullo. Si el que ens espera és alguna cosa semblant, com diria la meva àvia Concha,: bé està el que bé acaba. Encara que, en aquest cas concret, molt em temo, que a algun se li ha anat la mà o si ho prefereixen, se li ha passat l'arròs,, tant a Madrid, com a Catalunya, per a desesper dels sofrim la crisi i volem un Concert General com el basc per a la nostra finances autonòmiques. Veurem?.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH