La Fundació ONCE advoca per passar de "Smarticities" a "Humancities"

|

Jesús Hernández Galán

Servimedia.- Jesús Hernández Galán, director d'Accessibilitat Universal de la Fundació ONCE, va advocar aquest dimecres en el 'Smartcity. Fòrum de la Nova Ciutat' per passar de "ciutats intel·ligents a ciutats humanes", és a dir, per concebre espais urbans que posin el focus en el ciutadà.

"Crec que hauríem de fer un gir d'aquest concepte de 'smartcity' a 'humancity'", és a dir, a "una ciutat humana, que tingui en compte i posi el focus en el ciutadà", va afirmar Hernández Galán en el citat fòrum informatiu, celebrat avui a Madrid i organitzat per Nova Economia Fórum.

I posar el focus en el ciutadà significa, al seu entendre, pensar "en tots i cadascun dels entorns en els quals es desembolica: habitatge, transport, urbanisme, participació ciutadana, edificació pública, gobernanza, eficiència energètica, comunicació i informació i serveis de tot tipus, com a salut, administració electrònica, etc.".

Tenint en compte aquesta premissa, Fundació ONCE ha desenvolupat el concepte de 'smartcity A Plus', que afegeix l'accessibilitat i l'univers de tots els ciutadans a la idea de ciutats intel·ligents.

I és que, va explicar el representant de la citada fundació, 'smartcity' no és solament "omplir de sensors la ciutat" per monitorizarla, perquè "una ciutat realment intel·ligent serà aquella que sàpiga posar tant l'estratègia energètica com la infraestructura tecnològica per millorar el benestar de tots els ciutadans".

Des d'aquesta perspectiva, el director d'Accessibilitat Universal de Fundació ONCE va fer un repàs pels elements que des del seu punt de vista han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar ciutats intel·ligents i humanes, que van des de la disposició dels carrers i el seu mobiliari fins als habitatges, passant pel transport i els accessos als llocs públics.

URBANISME

Quant a l'urbanisme, va assenyalar que és necessari planificar-ho bé des del seu origen i fer-ho pensant en tots els ciutadans, pel que va considerar important dissenyar bé els elements de les voreres, que de vegades no estan a l'altura adequada per a persones amb discapacitat i que en altres ocasions se situen a la mateixa altura que la calçada, alguna cosa que si bé pot ser "molt útil" per als ciutadans que es desplacen en cadira de rodes, suposa "veritables problemes" pels quals manegen bastó.

Un "mal exemple" d'aquests carrers i calçades està en ciutats com Ámsterdam, però també en algunes espanyoles, on les bicicletes conviuen amb el vianant sense separació alguna de circuits i, moltes vegades, sense portar sons que puguin orientar als vianants cecs o amb discapacitat visual.

Seguint amb l'aspecte dels sons a les ciutats, Hernández Galán es va referir a la importància de lluitar contra la contaminació acústica, perjudicial per a tots, però més si cap per a les persones amb discapacitat auditiva. Va matisar, no obstant això, que en aquest punt s'ha de jugar amb cautela per no reduir tant el soroll que s'arribi a perjudicar els vianants cecs, als qui ja els suposa un problema el cotxe elèctric.

Cura, va dir, cal tenir també amb els contenidors de recollida de residus, que no sempre són ergonòmics ni fàcilment localitzables per a totes les persones.

HABITATGE I TRANSPORT

Pel que fa a l'habitatge, el responsable d'accessibilitat de Fundació ONCE va alertar del "veritable problema d'accessibilitat" que suposaran en 20 o 30 anys els adossats, ja que estaran ocupats, en la seva majoria, per persones majors a les quals costarà pujar i baixar escales.

El transport va ser un altre dels elements de les ciutats en els quals es va detenir aquest expert en accessibilitat, que va reiterar el perill que suposen per a les persones cegues els cotxes elèctrics per la seva falta de so, i que va destacar la importància que hi hagi suficients taxis accessibles en totes les ciutats.

Aquests taxis, va afegir, van anar en el seu moment "un projecte pioner que va fer líder a Espanya" però que ara "comença a tenir certes dificultats de viabilitat". A Madrid, va agregar, hauria d'haver-hi 800 taxis acccesibles per a les persones amb mobilitat reduïda i hi ha solament un centenar, "i baixant".

A més, va finalitzar el director d'Accessibilitat Universal de la Fundació ONCE, cal anar amb compte amb el disseny d'aquests taxis perquè compleixin la normativa i siguin segurs, confortables i de qualitat, alguna cosa que sí sol donar-se a Espanya, però que no es veu en tots els països europeus.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH