El Congrés aprova la LOMCE amb el recolzament en solitari del PP i la remet al Senat

|

wert

El Ple del Congrés ha donat llum verda aquest dijous, amb el recolzo en solitari del PP, al dictamen del projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que serà remès al Senat.

La norma ha comptat amb el rebuig de PSOE, CiU, l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), UPyD, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Coalició Canària, Compromís, Geroa Bai i l'abstenció de Fòrum d'Astúries i UPN.

El Govern espera que l'aprovació definitiva de la LOMCE tingui lloc a la fi de novembre o començaments de desembre, de nou al Congrés dels Diputats, per engegar les primeres mesures a partir del curs que ve, 2014-2015.

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que ha participat en el debat del text normatiu en el Ple, i ha assistit a la votació del mateix, ha manifestat el seu desig que la LOMCE "sumeix més suports" en el Senat, on espera que hi hagi una disposició al diàleg constructiva. Wert ha negat que el Govern vulgui amb la LOMCE acabar amb l'escola pública, eliminar competències de les comunitats autònomes, atacar el principis d'igualtat d'oportunitats o de voler acabar amb les llengües pròpies de les comunitats autònomes, tal com li han retret els grups de l'oposició. En aquest sentit, ha assegurat que es tracta de la primera normativa que atorga a les llengües cooficials el mateix tractament que el castellà.

PSOE, PNB, CiU, Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Coalició Canària, Amaiur, ERC, BNG i Geroa Bai han renovat el seu compromís aquest dijous de derogar la llei quan canviï la majoria parlamentària, mitjançant la lectura d'un text consensuat amb el qual han denunciat que el projecte no ha inclòs "canvis substancials", malgrat les onze esmenes a la totalitat i 770 parcials.

La LOMCE suposa la modificació de l'actual LLOI, aprovada pel Govern socialista en 2006. Entre les novetats de la nova normativa, destaca la introducció d'avaluacions nacionals al final de cada etapa, dissenyades pel Govern. Les assignatures estaran agrupades en tres blocs: troncals, específiques i de lliure configuració. L'horari i currículum de les primeres ho definirà l'Executiu, mentre que les comunitats autònomes s'encarregaran de les específiques. La polèmica assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans s'elimina del currículum i es crea Valors, una alternativa a la matèria de Religió, que també serà qualificada.

A més, blinda els concerts als centres d'educació diferenciada i proposa una major autonomia dels centres, els directors dels quals hauran de ser acreditats.

Al text del Govern es van presentar un total de 770 esmenes parcials i dictamen de la normativa es van incloure en fase de ponència les 42 presentades pel Grup Popular, així com altres 13 propostes de Fòrum d'Astúries, BNG i UPN, a les quals se sumen 21 pactades amb UPyD, UPN, Fòrum d'Astúries, ERC i Coalició Canària en l'última Comissió d'Educació.

De les esmenes acceptades pels 'populars' destaquen dos d'UPyD. La primera d'elles, reforça en l'articulat del projecte el caràcter vehicular del castellà en l'ensenyament de tot l'Estat, que ha provocat el rebuig dels grups nacionalistes; i la segona dota al professorat de la condició d'autoritat pública.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH