Que coses passen!

Manuel Fernando González Iglesias

Ara que ser independentista és ser "un bon català", succeeixen coses molt estranyes. Avui ja sabem que Convergència s'ha quedat en exclusiva amb Carretero, i que demà, si Déu ho vol, també s'ensenyorís del carro

Ara que ser independentista és ser "un bon català", succeeixen coses molt estranyes. Avui ja sabem que Convergència s'ha quedat en exclusiva amb Carretero, i que demà, si Déu ho vol, també s'ensenyorís del carro. El de de Manolo Escobar per descomptat, perquè així la Casa Comuna albergui les ànsies sobiranistes de tots aquells que ambicionin tenir un càrrec en el futur Estat Catalá.

I és que per formar part d'aquest projecte, el primer que cal tenir és "poca vergonya", després "mala memòria" ,és a dir: oblidar-se de les barbaritats que un ha dit en el passat recent contra la formació que fundés Trias Fargas i Pujol i Soley, i després rendir homenatge al "líder immortal" Artur Mas, que és l'únic que pot salvar el país dels unionistes perversos i irredentos i també dels filibusteros de la Moncloa que ens volen robar fins a l'estelada.

Però si el Doctor Carretero té cara per donar i regalar, la de la lideresa Camacho està, des d'ahir, feta un mapa després de la seva intervenció en el comitè del PP, on María Dolores "la Cospedal" ens la ha retornat a casa després de propinar-li diversos sopapos dialèctics per proposar que el de la solidaritat i el del repartiment autonòmic sigui més just amb Catalunya i més pragmàtic amb els qui, damunt de rebre el que no els correspon, després es "pavonean" de ser els més llests de la classe a l'hora de gestionar els euros públics. O sigui, per entendre'ns: menys gles i més pa amb tomaca en les decisions del Govern i especialment del seu Ministre Montoro.

I el PSC? Encallat en la tercera via, on al portaveu Collboni fins a li sembla bé compartir amb la marca blanca que propugnen Marina Geli i l'alcalde Ros, les llistes electorals en les propera convocatòria municipal. O sigui, que com "els dissidents" no tenen bastant agafats pels mateixos escons parlamentaris al partit, ara solament els falta agarrar-ho per les actes de regidors perquè així, els votants que a un queden dubtin a passar-se a ciutadans o fer-se l'harakiri en el Pàg. I dic jo, posats a aportar idees originals, Per què no ressuscita Corbacho a Catalunya la marca PSOE, que potser àdhuc ven? Ai Senyor, Senyor!, Pare Pablo Iglesias que aquestes en els cels dels parias de la terra i de la famèlica legió Per què permets que els teus fills en uns altres temps del puny i de la rosa estiguin sotmesos semblant calvari?.

En fi, que amb tant trajin anem a prendre'ns un respir. Demà serà un altre dia i tindrem de nou l'oportunitat d'afrontar-ho amb un somriure en els llavis i sobretot amb ànim franciscà que ara està molt de moda, especialment al Vaticà. Per reflexionar els deixo amb una de les seves famoses frases, per si els és útil: "Yo necesito pocas cosas y lo poco que necesito, lo necesito poco" (1182-1226).


Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH