L'ocàs dels mediocres

Manuel Fernando González Iglesias

El cap de setmana és temps de declaracions polítiques per a consum dels quals llegim els diaris o veiem la televisió. La ràdio que camina sempre un punt per davant dels mass media de prestigi, es tira en braços de l'esport, especialment del futbol, per intentar pal·liar la crisi publicitària que l'està matant i de pas entretenir-nos una mica amb professionals extraordinaris,

El cap de setmana és temps de declaracions polítiques per a consum dels quals llegim els diaris o veiem la televisió. La ràdio que camina sempre un punt per davant dels mass media de prestigi, es tira en braços de l'esport, especialment del futbol, per intentar pal·liar la crisi publicitària que l'està matant i de pas entretenir-nos una mica amb professionals extraordinaris.

Si no fos perquè el dissabte i el diumenge és temps de lectura o d'oci televisiu, segurament, personatges como Quico Homs passarien desapercebuts en les nostres vides, perquè realment el que se'ls ocorre dir davant del micròfon de l'Agència de notícies que subvenciona ,generosament, des de la seva Consellería i que després emet la televisió de partit en la qual s'ha convertit TV 3, és purament anecdòtic o clarament demencial.

Aquest cap de setmana se li ha donat per anunciar-nos l'elaboració urgent d'un memoràndum de greuges de la Generalitat contra el Govern de Madrid, tota una manera d'entendre la "alta" diplomàcia com bé va explicar el portaveu socialista Lucena, i de pas, afrontar el futur del "dret a decidir" mitjançant el pal i tentetieso a Rajoy, que diria el meu amic Gabino que es dedica a cura de cabres en les proximitats de les Hurdes.

A la vista de la qual cosa, cal pensar, que el Conseller portaveu, la qual cosa realment desitja és que s'armi el més gros dels enfrontaments possibles amb l'Estat i ficar-nos al mig als quals s'han cregut les seves teories sobre la independència i també als quals ens mirem el futur amb raonable preocupació.

Si no fos perquè estem al segle XXI, un pensaria que al bo d'Homs li ha entrat la vocació tardana del martiri polític, sense adonar-se, que aquest paper, ho tenen ja adjudicat fa ja bastant temps els dirigents d'Esquerra Republicana, que amb consulta o sense ella, van a seguir endavant quedant-se amb la majoria dels vots sobiranistes i afrontant per convicció i ideologia les conseqüències d'una declaració unilateral d'independència a la qual hauran de fer front des de Madrid i trepitjant Catalunya , els Rajoy, Rubalcaba, i Rosa Deu, no sé, si en companyia de la guàrdia civil i la Legió o suspenent les funcions del President de la Generalitat que decideixi a donar aquest pas històric. Oriol Junqueras?.

I és que al final, quan cal donar la cara, els polítics com Homs no són els que queden perquè ningú confia en ells, sinó aquells de sempre han dit el mateix, tant d'un costat com de l'altre, no els mediocres. O sigui::els veritables capdavanters.

Manuel Fernando González

Editor i Director

www.catalunyapress.cat

www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH