La diabetis es podria revertir
Experts reunits en una taula del Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Diabetis han destacat que hi ha evidències científiques que apunten cap a la possibilitat que la diabetis tipus 2 es pot revertir, sobretot amb canvis dràstics a l'estil de vida.
Experts reunits en una taula del Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Diabetis han destacat que hi ha evidències científiques que apunten cap a la possibilitat que la diabetis tipus 2 es pot revertir, sobretot amb canvis dràstics a l'estil de vida.
Una persona amb diabetis controla el seu nivell de sucre a la sang @ep
"Establir pautes personalitzades que permetin un millor control de la glucosa i reduir la necessitat de medicació o, fins i tot, aconseguir la possibilitat de revertir la malaltia en certes persones constitueix un dels reptes més grans en aquest camp", ha assegurat l'investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau-IIB-Sant Pau (Barcelona), Joan Carles Escolà Gil.
Un factor que pot resultar essencial per facilitar el control de la diabetis tipus 2 (DM2) és el nivell de colesterol HDL, el conegut com a 'colesterol bo'. En investigacions del grup de treball de Juan Carlos Escolà es fa palès l'existència d'una relació complexa entre el colesterol HDL, les funcions cardioprotectores d'aquestes lipoproteïnes i el risc de malaltia cardiovascular.
A més, s'ha comprovat com el desenvolupament de diabetis tipus 2 afecta negativament funcions essencials de les HDL (i pot causar així complicacions cardiovasculars), però també afecta altres cèl·lules que són claus per al control de la glucosa en aquests pacients.
"Hi ha una relació bidireccional entre les HDL i el desenvolupament de DM2", ha dit l'expert de l'IIB-Sant Pau. D'una banda, la diabetis tipus 2 afecta les funcions de les HDL però, alhora, aquestes lipoproteïnes d'alta densitat poden influir directament en el control de la diabetis mateixa.
"Aquest últim aspecte ha estat menys investigat, però pot tenir aplicacions mèdiques importants en aquest camp, ja que estratègies dirigides a millorar la funció de les HDL podrien permetre un millor control de la malaltia", ha afirmat l'expert.
Atès que hi ha un rang òptim de concentració del colesterol HDL en plasma, se suggereix que augmentar la concentració del colesterol HDL dins aquest rang òptim es podria traduir en beneficis importants. "Investigar les alteracions funcionals de les HDL i la seva possible millora podria ser un pas crucial cap a un millor control de la diabetis tipus 2", ha emfatitzat Escolà.
EL REPTE DE LA MCG
Un altre àmbit de millora i avenç en el maneig i control de la diabetis se sustenta en els nous sistemes de monitoratge continu de la glucosa (MCG). Com ha ressaltat el cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic Universitari de Barcelona, Ignacio Conget Donlo, la monitorització de la glucosa de manera continuada és la 'prova del cotó' per a tots aquells tractaments hipoglucemiants i, en especial, per a les insulines (especialment per a les noves, ja que posa a prova la seva eficàcia i seguretat de manera pragmàtica i objectiva".
Actualment es compta amb noves insulines basals per a la diabetis tipus 1, que "aporten perfils d'acció més estables i segurs a l'hora d'evitar hipoglucèmies", destaca l'especialista de l'Hospital Clínic, que reconeix que "el perfil glucèmic d'una persona amb diabetis tipus 1 és un problema complex on ens poden ser de gran ajuda les noves insulines i la MCG”.
D'altra banda, des dels Estats Units, el professor de la Divisió d'Endocrinologia de l'Emory University School of Medicine a Atlanta, Rodolfo J. Galindo, ha exposat la satisfactòria experiència acumulada al seu hospital amb la utilització de la monitorització contínua de la glucosa en pacients ingressats.
"Amb l´ús de MCG al´hospital hem viscut una revolució molt interessant a causa de COVID", ha detallat aquest expert. Normalment, es comença per una sòlida i extensa investigació i es passa posteriorment a la implementació de nous abordatges, però a causa de la necessitat sorgida durant la pandèmia de COVID s'han acumulat una plètora d'estudis (la major part petits i de caràcter pilot) ), que han servit per valorar l'ús hospitalari d'aquest recurs.
A parer seu, la MCG té el potencial de ser una millor i més eficaç manera de monitoritzar la glucosa en els pacients hospitalitzats, ja que pot detectar millor hipoglucèmies, particularment les asimptomàtiques i les nocturnes, i, encara més, pot prevenir la hipoglucèmia" .
Finalment, ha recomanat posar més èmfasi en el maneig de complicacions de la diabetis, anant més enllà del control glucèmic només, cosa que inclou el maneig del sobrepès i l'obesitat (que afecta prop d'un 90% dels pacients amb diabetis tipus 2 )".
Escriu el teu comentari