Antonio Banderas presenta a Barcelona “Company”, la seva segona producció musical (Apolo)

Antonio Banderas al photocall de Company al Teatre Apolo.- Arxiu @ep

El públic barceloní, que va passar anys amb una parva cartellera de musicals, disposa ara d'una oferta força assortida , com ha estat el cas d'aquesta última temporada que, iniciada amb tres magnífiques produccions, culmina amb dues més.

Aquestes últimes, obra d'Antonio Banderas, que les va estrenar al seu teatre de Màlaga -amb ell mateix de cos present- i ara porta de torn per altres ciutats d'Espanya. Fa un parell de setmanes vam comentar la presentació de “A chorus line” al Tívoli i ara consignem la de “Company” a l'Apolo.

Dues obres veteranes, ja que ambdues daten dels anys setanta del segle passat -la segona, estrenada al seu dia una mica abans que la primera- i que poden per això ser considerades com a clàssiques dins del gènere.

Cartell del musical.- @ep

Crec recordar que Banderas va comentar, a la roda de premsa que va oferir al Tívoli, que Sondheim, lletrista de ”Company” -un home longeu, ja que va arribar als 91 anys- li havia donat abans de morir la seva benedicció al muntatge que havia dissenyat per a la versió espanyola d?aquesta obra i cal dir que l?espectacle té dignitat.

Tot els intèrprets canten, parlen, ballen quan escau, es mouen per l'escenari amb professionalitat i soltesa i acrediten un excel·lent nivell, hi ha música en directe -un element que Banderas exigeix als seus musicals-, i l'escenografia disposa d'elements versàtils, alguns senzills i desplaçables, com les caixes que manegen els intervinents mateixos i altres movibles, com una plataforma giratòria, per la qual cosa l'espectacle té una qualitat notable.

Diu Banderas que “Company” “ambientada a Nova York, és una obra que explora en el propi ésser humà, en els seus temors, en l'amor i el desamor, parla sobre els comportaments que mostrem en diferents situacions, uns lloables, altres reprimibles, per cosa que s'assembla molt a la vida”.

Els autors van fer girar el desenvolupament teatral al voltant d'un tal Bobby, que reuneix els seus amics per celebrar el seu aniversari i d'aquí sorgeixen situacions vinculades sobretot a les relacions de parella . És clar que el fet d'haver vist abans el musical de Kirkwood, Jr. el llibret d'aquells, amb el cúmul de traumes i situacions que manifesten els diferents personatges, té més èxit dramàtic que el dels segons. Però és una mera apreciació personal que no té per què desdir l'interès de Company.

Afegim que hi va haver estrena de campanetes amb photocall i tot. Per la catifa vermella van passar Banderas i la seva senyora (Nicole Kimpel) amb la seva companyia del Tívoli i uns quants artistes, cantants, periodistes i presentadors (com si fos notícia que un periodista acudeixi a una estrena teatral) En fi, que això no és Nova York. D'altra banda, el pati de butaques s'hauria hagut d'omplir de la plèiade de convidats que s'esperava –a punt vam estar de no poder figurar entre ells, encara que ens va salvar una gestió afortunada– però la funció va començar amb no poques butaques buides. Vela!