La Generalitat assegura que la desproporció a l'acusació de Marcel Vivet "és evident"

Vista general de la comissió d'Interior al Parlament de Catalunya, dia 4 de maig de 2021 @ep

El secretari general de la Conselleria d'Interior, Oriol Amorós, ha assegurat aquest dimecres que a la sentència de Marcel Vivet "la desproporció a l'acusació és evident".

Ho ha dit durant la seva intervenció a la Comissió d'Interior al Parlament, on també ha comparegut el conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena.

Amorós ha explicat que els fets es remunten al 29 de setembre del 2018 a la Via Laietana de Barcelona, quan tres agents van patir lesions a la línia policial mentre intentaven evitar que dues manifestacions de diferents --una de Jupol i una altra que volia impedir-la-- es trobaran.

Ha explicat que el maig del 2019, la Generalitat va comparèixer en el cas i va demanar penes de presó de 4 anys, 9 mesos i un dia de presó, encara que quan un lletrat va sostenir que l'objecte que va utilitzar Marcel Vivet per agredir l'agent “era un "objecte perillós" --un pal de bandera de dos metres d'altura-- van observar que la petició de les penes era desproporcionada.

"A més de la desproporció de les penes, hi havia una incoherència a l'acusació: s'apreciava l'agreujant d'objecte perillós només en el delicte d'atemptat, però no en el de desordres públics. La lògica diu que s'hauria d'haver apreciat objecte perillós a els dos delictes o en cap", i ha afegit que des del punt de vista en cap cas s'hauria d'haver qualificat d'objecte perillós el pal de la bandera.

Ha explicat que el juny del 2021, la Sala va condemnar a 5 anys i un dia de presó a Vivet, moment en què la Generalitat va presentar un recurs d'apel·lació en què demanava rebaixar la condemna, i ha expressat: “He de reconèixer que és poc habitual que algú recorri una sentència en què se li dóna la raó, però és que sincerament pensem que allò que vam fer, l'apel·lació presentada, s'ajusta a la llei amb més rigor".

ELENA

Elena ha explicat que es va formalitzar un recurs d'apel·lació perquè entenien que "la condemna resulta desproporcionada en una avaluació global dels fets", i que al recurs es demanava reduir les penes i que la pena total imposada no suposés l'ingrés a la presó.

Així mateix, ha manifestat que van iniciar una revisió dels criteris pels quals la Generalitat s'havia de personar contra participants a les mobilitzacions, "uns criteris que fessin compatibles la defensa dels servidors públics amb l'aplicació de la proporcionalitat".

En aquell moment, van traslladar l'àrea penal dels serveis jurídics de la conselleria d'Interior al gabinet jurídic central de la Generalitat, "cosa que permet corregir una anomalia", ja que excepte els Mossos, tots els servidors públics estan defensats pel gabinet jurídic central.

GRUPS PARLAMENTARIS

Per part seva, el diputat Ramon Espadaler (PSC-Units) els ha retret que han vingut a passar el tràmit, i que "era un poema veure les seves cares mentre intentaven defensar el que és indefensable", i el diputat Sergio Macían (Vox) ha manifestat que la CUP aprofita aquesta condemna per atacar i desprestigiar els Mossos d'Esquadra, en les seves paraules.

El diputat Xavier Pellicer (CUP) ha lamentat que des del Govern s'exerceixi d'acusació particular contra manifestants, mentre que el diputat de comuns Marc Parés ha manifestat "la contradicció evident" entre voler defensar el dret a la manifestació i participar com a acusació particular de les persones que s'estaven manifestant; i Matías Alonso (Cs) ha expressat: "Sembla que ser manifestant dóna impunitat".

La diputada Lorena Roldán (PP) ha titllat textualment d'aberració jurídica allò que ha fet la Generalitat amb aquest cas; la diputada Marta Madrenas (Junts) ha explicat que s'ha de trobar l'equilibri entre el dret a la manifestació i l'ús de la força dels agents, i el diputat Pau Morales (ERC) ha agraït que la Conselleria “de la cara a aquesta comissió".