Un nou estudi descobreix com es desperten els herpesvirus

Els investigadors han descobert que els herpesvirus latents indueixen la seva reactivació a través d'un mecanisme cel·lular prèviament desconegut intervingut per un microARN viral, segons publiquen a la revista ' Nature '.

Un nou estudi descobreix com es desperten els herpesvirus /@Pixabay

Fins ara es coneixen vuit virus de l'herpes diferents en l'ésser humà . Tots ells s'assenten de forma permanent a l'organisme després d'una infecció aguda. En determinades circumstàncies, es desperten d'aquesta fase latent, es multipliquen i ataquen altres cèl·lules. Aquesta reactivació s'associa sovint amb símptomes, com la picor de l'herpes labial o l'herpes zòster.

En el curs de l'evolució, la majoria dels herpesvirus han après a utilitzar petites molècules d'ARN, els anomenats microARN, per reprogramar les seves cèl·lules hoste en benefici seu. Un equip de recerca dirigit per Bhupesh Prusty i Lars Dölken, de la Julius-Maximilians-Universität (JMU)-, a Alemanya, ha aconseguit demostrar per primera vegada que un microARN viral actua com a regulador mestre per induir la reactivació del virus.

Els investigadors han trobat el mecanisme cel·lular, fins ara desconegut, pel qual l'herpesvirus humà 6 (HHV-6) desencadena el seu despertar.

Més del 90 per cent de les persones estan infectades pel HHV-6 sense adonar-se'n, però és probable que el virus només causi problemes quan es desperta repetidament.

Se sospita que la reactivació de l'HHV-6 perjudica la funció cardíaca, provoca el rebuig d'òrgans trasplantats i desencadena malalties com l'esclerosi múltiple o la síndrome de fatiga crònica (ME/CFS). A més, estudis recents suggereixen que aquest herpesvirus pot estar implicat en el desenvolupament de l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i altres malalties del sistema nerviós.

“Com es reactiven els herpesvirus a partir d'un estat latent és la qüestió central en la investigació dels herpesvirus –afirma el viròleg de la JMU Lars Dölken–. Si entenem això sabrem com intervenir terapèuticament”. Una clau fins ara desconeguda és un microARN viral anomenat miR-aU14. És l'interruptor central que inicia la reactivació de l'HHV-6.

El miR-aU14 regulador procedeix del propi virus. Quan s'expressa interfereix en el metabolisme dels microARN humans. En fer-ho, interfereix selectivament en la maduració de diversos microARN de la família miR-30. Com a resultat, aquests importants microARNs cel·lulars deixen de produir-se. Això, alhora, afecta una via de senyalització cel·lular, l'anomenat eix miR-30/p53/Drp1.

A través d'aquesta via, el miR-aU14 viral indueix la fragmentació mitocondrial. Aquestes estructures cel·lulars són de vital importància per a la producció d'energia, però també per a la transmissió de senyals a la defensa contra els virus.

El miR-aU14 viral interfereix així en la producció d'interferons de tipus I, substàncies missatgeres amb què la cèl·lula assenyala la presència de virus al sistema immunitari. En faltar els interferons, l'herpesvirus és capaç de passar d'un estat latent a un d'actiu sense ser molestat.

Curiosament, el grup de recerca de Würzburg també va poder demostrar que el microARN viral no només és essencial per a la replicació del virus, sinó que també desencadena directament la reactivació del virus des del seu estat latent.

Els investigadors volen ara comprendre el mecanisme exacte pel qual el microARN viral inicia la reactivació del virus. A més, hi ha els primers indicis que altres herpesvirus també es poden reactivar mitjançant el mateix mecanisme.

Això podria revelar opcions terapèutiques per prevenir la reactivació d'aquests virus o per desencadenar-la específicament per eliminar les cèl·lules reactivadores. Un altre objectiu és comprendre detalladament les conseqüències moleculars de la fragmentació mitocondrial.

Per primera vegada, aquest treball de Würzburg demostra que un microARN pot regular directament el procés de maduració d'altres microARN. Això també obre noves possibilitats terapèutiques ja que es poden dissenyar petits ARN artificials per desactivar específicament membres individuals de famílies de microARN. Aquest tipus d'intervencions subtils no eren possibles fins ara.