Patrick Duguay: "Crec que a Espanya teniu una bona base per dur a terme una gran xarxa d'economia social"

 

Lledó Barberá.- Amb els canvis de govern en les eleccions municipals de 2015, molts ajuntaments han despertat el seu interès per l'economia social i solidària, és a dir, un conjunt de pràctiques econòmiques que prioritzen la satisfacció de necessitats per sobre del lucre, que s'organitzen de manera democràtica i actuen amb la màxima del compromís social i ambiental.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha impulsat la IV Trobada Internacional de Municipalismo i Economia Solidària amb l'objectiu de conèixer experiències innovadores de política local i economia social d'altres països.

Patrick Duguay (St-Hyacinthe, 1968), és un clar exemple de com portar a la pràctica aquest nou model econòmic. Llicenciat en Ciències per la Universitat de Mont-real, va participar en la fundació de moltes cooperatives al seu país, sobretot en els sectors del turisme, alimentació i les noves tecnologies de la comunicació. Les seves principals àrees d'especialització són el desenvolupament local i regional així com la mobilització i la participació social.

A més és el Director General de la Cooperativa de Desenvolupament Regional (RDC) Outaouais-Laurentides -dues regions administratives dins de la província canadenca de Quebec- i presideix el Consell d'Administració del Chantier de l'ÉconomieSociale du Québec així com la xarxa Réseau d'Investissement Social du Québec (RISQ).

Per conèixer millor el tema hem volgut parlar amb ell sobre quins són les característiques d'aquest nou tipus d'economia, la seva pròpia experiència a Quebec i els principals reptes de futur.

Què significa per a vostè l'economia social?

Per a nosaltres a Quebec, l'economia social és un important sentiment de desenvolupament des de fa molts anys, més de 100.Ara bé, quan va tornar a guanyar moltíssim poder va ser a partir de 1996. Aquest any va ser un moment especial perquè s'estava vivint un moment de crisi, crisi de treball, de finançament públic?i en llavors va ser quan es van començar a buscar noves solucions. Va ser en aquest moment quan l'economia social va aparèixer i va demostrar ser una bona forma de solucionar el problema. I és que abans de 1996 ningú coneixia què era l'economia social ni havia escoltat hablarde ella però estava aquí. A partir d'aquesta data va ser quan la gent va començar a conèixer aquest tipus d'iniciativa. Llavors, per a nosaltres, ara l'economia social és una manera de democratitzar l'economia i hem vist el naixement de moltes empreses que donen resposta a les noves necessitats de les persones, que contribueixen al desenvolupament del territori i tracten d'augmentar la participació de tots els ciutadans en l'economia de Quebec.

És més que un simple model econòmic?

L'economia social, per a nosaltres, és un model nou basat en la democràcia, la participació i la implicació de moltes persones, però també de l'administració i les empreses. És a dir, és un nou model que no està en contra del sector privat o del finançament públic, és simplement complementari.

Quins són els principals problemes als quals es va enfrontar a l'hora d'aplicar l'economia social a Quebec?

Crec que el principal problema va ser el fet d'engegar l'economia social perquè intentava implantar una nova forma de fer les coses. Per tant, quan el teu tractes de fer alguna cosa nou, hi ha sempre una gran resistència. I, de fet, va haver-hi una gran resistència però, a poc a poc, vam ser obrint-nos pas per poder seguir avançant.

Un altre problema va ser que per poder fer que l'economia social creixi necessitàvem nostres pròpies eines financeres. Això va implicar una gran negociació amb els diferents actors, com, per exemple, els governs. Però una cosa sí va ajudar i que és molt diferent del que es troba aquí a Espanya: els sindicats posen molts diners perquè puguem finançar-nos.

Finalment, un altre dels grans problemes va ser l'aprovació governamental de l'economia social. Ara, ja siguin partits de la dreta o de l'esquerra, tots l'accepten i això és un gran assoliment per a nosaltres perquè ja hem deixat enrere aquests debats, ara tothom està d'acord en què l'economia social és alguna cosa que hem de fer tots junts. De fet, fa dos anys es va aprovar una llei per a l'economia social i va anar un moment molt important perquè es va fer en l'Assemblea Nacional i de forma unànime.

En aquest sentit, quins creu que són els avantatges de l'economia social?

Mira, el FMI va dir recentment que els països que ho estan fent millor per superar la crisi del 2008 són els països amb una economia social molt més desenvolupada. Això és a causa que quan el sistema financer s'enfonsa no ens afecta perquè no estem al mercat públic. Així doncs, crec que necessitem tenir una economia més equilibrada. Nosaltres estem a favor del que es coneix com a economia plural, és a dir, el reconeixement de l'economia pública, privada i social. A dia d'avui hi ha un gran desequilibri entre aquests tres tipus d'economia i si aconseguíssim un major balanç entre les tres seria una bona eina per aconseguir que l'economia se centrés més en les persones que en els beneficis.

Com veu a Espanya el desenvolupament d'aquest tipus d'economia?

Abans de 1996 a Quebec, com t'he dit abans, ningú coneixia què era l'economia social ni havia escoltat parlar d'ella però estava aquí. Això pansa moltes vegades perquè les empreses que es basen en aquest tipus d'economia no ho posen en el seu nom corporatiu i moltes vegades no ets conscient que estàs fent ús d'aquesta economia. Per tant, crec que l'economia social és àdhuc una realitat per descobrir però que aquí teniu bones bases per dur-la a terme. Per exemple, els castellers són una associació que encara que no sigui monetària sí té un impacte en la forma de vida dels barris i aquesta és una de les bases per poder avançar.

De fet, jo mateix fa uns anys vaig treballar amb el govern per usar a les associacions de veïns i donar-los aquesta eina per a l'economia social que els permetés passar de les reivindicacions a les propostes, a la participació. Per a mi, l'economia social necessita un canvi de mentalitat ja que la clau del cooperativisme és crear les empreses a partir de saber detectar els punts en comú entre els diferents sectors: empreses, entitats i institucions.

Quins són els principals reptes de futur d'aquest tipus d'economia?

El major repte ara mateix de l'economia social és fer màrqueting propi, és a dir, devem no ser tan bons guardant secrets i donar a conèixer molt més l'economia social. Ara molta gent pensa que l'economia social és meravellosa però porta aquí molt temps, solament que ara es comença a descobrir. Per tant, hem de fer un esforç perquè la gent conegui què passa i sàpiga què és l'economia social. Per a això crec que és important identificar a certes persones que facin de líders i que siguin els encarregats d'explicar aquest nou tipus d'economia a tota la societat.

Finalment, i a causa de la seva gran experiència en aquest camp, quins consells li donaria a les administracions que estan intentant fomentar aquest tipus de pràctiques?

Per a mi, el major repte per als Governs és entendre que no poden fer-ho ells sols, que no pretenguin que saben més que els ciutadans i que tots hem d'apropar-nos més a la col·laboració, a l'associació i a no ser únicament un proveïdor. És a dir, hem de sortir de les nostres zones de confort i conèixer als altres, trobar un objectiu en comú.