Francisco Javier Pérez: "Catalunya és la segona comunitat amb més aturats amb discapacitat"

Aquest 15 de maig és el Dia Internacional de la Família i la Fundació Adecco , amb la col·laboració de GEDIA, ha presentat amb motiu d'aquest dia el seu informe Discapacitat i Família, en què es recull que el 73% de les famílies amb persones amb discapacitat a Catalunya creu que han estat doblement afectades per la pandèmia i que encara no s'han aixecat de la crisi.

Francisco Javier Pérez: "Catalunya és la segona comunitat amb més aturats amb discapacitat" /@Adecco

Aquestes xifres s'extreuen d'una enquesta que han realitzat a 400 llars on viuen menors d'edat amb algun tipus de discapacitat; d'aquests, 83 són de Catalunya. I l'objectiu que ha perseguit Adecco és visibilitzar les preocupacions, necessitats i reivindicacions d'aquestes persones, ja que com en qualsevol crisi "els que parteixen d'una vulnerabilitat més gran corren el risc de convertir-se en víctimes dobles dels seus efectes".

Segons dades de la Fundació, la taxa de risc d'exclusió i/o pobresa de les persones amb discapacitat es va incrementar fins al 33% l'any 2020, i aquest és el percentatge més elevat d'entre els registrats en els darrers deu anys. A més, comparat amb l'índex registrat a les llars on no hi viuen persones amb discapacitat, aquest és un 10% més elevat, exposa AROPE ( at risk of poverty and exclusion, EAPN).

QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE LES FAMÍLIES CATALANES?

Pel que fa a les famílies catalanes en què algun membre té discapacitat, el 73% va opinar que la pandèmia els ha afectat el doble que a la resta de famílies . Per argumentar-ho, un 57% van afirmar que "el Covid-19 ha fet que la unitat familiar vegi minvat el seu poder adquisitiu, ja sigui per la pèrdua de feina, les reduccions forçoses de jornada, els ERTE o, fins i tot, la inflació ocasionada per l'excés de demanda d'alguns béns i serveis bàsics”.

D'altra banda, un 35% comenta que a causa de l'efecte de la pandèmia, la seva xarxa de suports familiars, d'amics i coneguts, s'ha vist reduïda , per por del contagi del virus. Davant d'ells, un 65% ja ha reprès les relacions socials prèvies al Covid", es recull a l'informe d'Adecco.

A l'enquesta també els va preguntar pels seus nivells adquisitius i el 60% de les famílies va dir que "se sustenta a partir dels ingressos d'un sol progenitor". A més, “ en un 8,3% de les llars la situació és més crítica, ja que cap adult percep ingressos ”. Amb això, un 44,5% dels enquestats manifesten que tenen dificultats per arribar a final de mes; el 19% ho fa “amb molta dificultat”.

En aquesta línia, Carles Campuzano, director de Dincat i secretari de la Taula del Tercer Sector, ha explicat a Catalunyapress que "just a l'inici de la pandèmia, l'Organització Mundial de la Salut ja va advertir que el col·lectiu de persones amb discapacitat era el més vulnerable". Així, ha indicat que des de Dincat han exposat durant aquests dos anys situacions que han viscut des del col·lectiu.

Per exemple, “durant el confinament estricte es va demanar que les persones amb discapacitat o amb autisme poguessin sortir”. D'altra banda, han denunciat " discriminacions en el sistema de salut " i també que " la destrucció d'ocupació ha afectat sobretot aquest col·lectiu . Amb això, Campuzano conclou: "La pandèmia ha afectat tothom, però sobretot les persones amb discapacitat.

FRANCISCO JAVIER PÉREZ: "CAL FER UNA LABOR DE SENSIBILITZACIÓ A LES EMPRESES PER DISSENYAR ITINERARIS D'INCLUSIÓ"

En un 8,3% de les llars la situació és més crítica, ja que cap adult no percep ingressos /@EP

A aquestes dades, Francisco Javier Pérez , director regional de la Fundació Adecco a Catalunya, ha afegit en declaracions a Catalunyapress : “ Catalunya és la segona comunitat , per darrere d'Andalusia, que registra un major nombre de desocupats amb discapacitat (25.180), i aproximadament 4 de cada 10 presenta una discapacitat de tipus intel·lectual o derivada d'un problema de salut mental”.

En les seves paraules, "la situació és particularment difícil en el cas d'aquestes famílies, per tractar-se de discapacitats més estigmatitzades que tenen menys visibilitat i reconeixement social".

Si aconseguim acompanyar aquestes unitats familiars perquè les persones amb discapacitat puguin desenvolupar competències i habilitats per a l'ocupació des d'edats primerenques, podrem generar a futurs llocs de treball sostenibles.

Per això, creu que és important acompanyar aquestes famílies: "Si aconseguim acompanyar aquestes unitats familiars perquè les persones amb discapacitat puguin desenvolupar competències i habilitats per a l'ocupació des d'edats primerenques, podrem generar a futur llocs de treball sostenibles , que no només reverteixin en una major inclusió social de les persones amb discapacitat, sinó també en una aportació de valor per a les empreses, que trobaran una dosi extra de fidelitat, compromís i motivació que es tradueix en millors resultats”, ha comentat.

Però això no és tot, sinó que segons Francisco Javier, “paral·lelament cal realitzar una intensa tasca de sensibilització a les empreses , per tal de dissenyar itineraris d'inclusió que reconeguin el talent de les persones amb discapacitats cognitives i/o mentals i els permetin competir en condicions digualtat”.

ELS PARES, PREOCUPATS PEL FUTUR DELS SEUS FILLS QUAN ELLS JA NO ESTIGUIN

Posar en pràctica les propostes del director regional de la Fundació Adecco a Catalunya podria fer canviar la manera de pensar de les persones enquestades. I és que de manera majoritària, les famílies catalanes que han participat a l'estudi estan preocupades actualment pel futur dels seus fills amb discapacitat.

Concretament, podem destacar quatre preocupacions generalitzades. El 74,3% temen que el seu fill no trobi una feina que li permeti tirar endavant; el 69,5% estan preocupats per si no s'asseguren els recursos terapèutics i de salut per al benestar del seu fill; el 60,9% té por que el seu fill no tingui un cercle social que el recolzi i el 56,1% està preocupat per si el seu fill no té un lloc on viure .

A més, el 72% de les famílies creu que la societat no està preparada per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, sobretot perquè hi ha molt desconeixement i molts prejudicis. Així, estan en part tranquils perquè ells proporcionen als seus fills les cures i l'atenció que necessiten. No obstant, el context actual els fa estar preocupats per quan ells ja no hi siguin. Unes preocupacions que podrien veure's reduïdes si es dugués a terme aquesta sensibilització a les empreses que esmentava Francisco Javier Pérez i es treballés més per la inclusió laboral d'aquest col·lectiu.