El pla de Putin fracassa: les conseqüències de l'entrada de Finlància i Suècia a l'OTAN

Vladimir Putin @ep

El pla que tenia al cap Vladimir Putin quan va decidir envair Ucraïna, no ha sortit com pensava. A Ucraïna, l'exèrcit rus s'està veient obligat a retrocedir, abandonat ciutats com Kharkov i replegant-se darrere de la frontera russa, evidenciant les mancances de les forces armades de Rússia.

D'altra banda, el tauler geopolític ha fet el tomb més important d'aquest segle : Putin ha aconseguit ressuscitar una OTAN que va quedar molt perjudicada per la imatge oferta en abandonar l'Afganistan. El mateix president de França, Emmanuel Macron, va afirmar que l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord estava passant per un procés de "mort cerebral". L'OTAN ha tornat a l'escena internacional amb més força que mai i amb dues adhesions que molestaran molt Moscou: Suècia i Finlàndia .

El president i la primera ministra de Finlàndia, Sauli Niinisto i Sanna Marin, respectivament, han anunciat aquest dijous la intenció de demanar l'adhesió del país a l'OTAN "sense demora", trencant amb la neutralitat històrica del país escandinau, i han recalcat que l'entrada d'Hèlsinki a l'Aliança Atlàntica "enfortiria la seguretat de Finlàndia". De la mateixa manera, s'espera que els socialdemòcrates governants de Suècia decideixin aquest diumenge si revoquen dècades d'oposició a la membresía de l'OTAN, una mesura que gairebé amb tota seguretat conduiria Suècia a sol·licitar unir-se a l'aliança.

Alguns diplomàtics esperen que Finlàndia i Suècia sol·licitin la membresía unes setmanes abans de la cimera de Madrid del mes de juny per permetre l'aprovació durant la trobada , a la qual assistiran tots els líders aliats, inclòs el president dels Estats Units, Joe Biden. Per aprovar l'adhesió dels dos països s'hauran de reunir els 30 aliats per discutir sobre el possible ingrés, i presumiblement aprovar-lo. Tant Finlàndia com Suècia compleixen tots els estàndards necessaris per entrar a l'OTAN, per la qual cosa no hauran de fer reformes abans d'ingressar, com sí que han de fer altres països com Geòrgia o Ucraïna.

Tot i això, per entrar a l'OTAN es necessita el suport unànime dels 30 països, i alguns experts apunten que es podrien produir friccions durant la negociació. El primer assenyalat és l'Hongria de Viktor Orban, que manté vincles forts amb Moscou i podria oposar-se a l'entrada dels escandinaus a l'aliança militar. D'altra banda, altres països petits i amb poca capacitat militar podrien veure amb recel l'entrada dels dos països, creient que podien perdre influència.

MOSCOU, CADA VEGADA MÉS ARRICONAT

Si finalment es consuma l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, Rússia haurà protagonitzat un dels fracassos militars més grans de la seva història. Vladimir Putin va iniciar la guerra a Ucraïna amb la intenció ferma de treure l'Aliança Atlàntica de les seves fronteres, i amb l'entrada de Finlàndia i Suècia duplicarà l'espai fronterer que comparteix amb l'organització militar.

El Kremlin ha assegurat aquest dijous que l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN suposaria una amenaça per a Rússia i ha manifestat que “l'expansió següent de l'OTAN no fa que el continent sigui més estable o segur”.

El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha advertit a més que la resposta de Moscou a l'entrada de Finlàndia a l'OTAN "dependrà del grau d'aproximació de la infraestructura militar de l'Aliança a les fronteres de Rússia". s?aplicaran les mesures necessàries per garantir la seguretat del país", ha afegit.

REPRESÀLIES MILITARS

El Ministeri d'Exteriors de Rússia ha amenaçat aquest dijous Finlàndia amb "represàlies de caràcter militar-tècnic i d'un altre tipus" si s'uneix a l' OTAN. A més, en un comunicat, la cartera d'Exteriors insisteix que l'adhesió de Finlàndia a l'Aliança "causarà greus danys en les relacions bilaterals", i Moscou afirma que "es veurà obligat" a prendre "represàlies" per "aturar les amenaces de seguretat al seu territori". Rússia ha destacat que ha assenyalat "repetidament" que la manera de garantir la seva seguretat nacional depèn de les autoritats i el poble de Finlàndia, però ha incidit que "Hèlsinki ha de ser conscient de la responsabilitat i les conseqüències d'aquest pas".

"Ingressar a l'OTAN també serà una violació directa de les obligacions legals internacionals de Finlàndia, principalment del Tractat de Pau de París del 1947, que estableix l'obligació de les parts de no entrar en aliances ni participar en coalicions contra un d'ells", ha advertit.