Subirats qualifica de desmesurada la reacció de Maragall per l'espionatge

Subirats qualifica de desmesurada la reacció de Maragall per l'espionatge /@EP

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha qualificat d'insòlita i totalment desmesurada la reacció del líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, davant del presumpte espionatge després de les municipals i ha demanat "tranquil·litat".

“Els comuns també hem estat perjudicats per aquesta operació, d'alguna manera hem estat escoltats i se'ns ha estat controlant. Una mica de tranquil·litat estaria bé perquè estem exagerant una mica”, ha afirmat en una entrevista a TV3 aquest dimarts recollida per Europa Press .

Maragall va assegurar aquest diumenge en declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press que l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, es van beneficiar del presumpte espionatge del CNI sobre les negociacions per formar govern després de les eleccions municipals del 2019: "Per mantenir el poder tot s'hi val, fins i tot l'ajuda del CNI".

Així es va posicionar després que 'La Vanguardia' publiqués que el CNI va espiar amb 'Pegasus' una persona pel seu coneixement sobre les negociacions per conformar l'alcaldia de la capital catalana.

El ministre ha dit que se sent directament afectat per les afirmacions de Maragall i ha insistit a reclamar que es constitueixi una comissió d'investigació al Congrés per aclarir l'ús del programari 'Pegasus': "Em sento afectat que m'acusin d'haver participat en una operació d'aquestes característiques”.

UNIVERSITATS

Subirats ha afirmat que el grau de consens respecte a la Llei d'Universitats amb els rectors és "significatiu" i ha assegurat que s'han modificat els aspectes més polèmics del text després d'un procés d'intercanvi d'opinions.

Ha sostingut que “la universitat necessita un procés de transició i transformació important” que, al seu parer, passa per obrir les portes dels centres a totes les edats amb l'impuls de cursos curts de reciclatge i formació i per fer més atractiva per als joves la carrera acadèmica.

Preguntat per la desigualtat en l'accés a la formació superior, ha considerat que Espanya està "perfectament situada" com a país que ofereix oportunitats universitàries i que el repte és estendre la formació mitjana entre la població que té el nivell bàsic.

Ha qualificat de necessari destinar l'1% del PIB a les universitats i ha recordat que el destí final dels fons els decideixen les comunitats autònomes, que són les que els reben: "No només és un problema que l'Estat posi més recursos" , i ha destacat que Catalunya és --textualment-- molt lluny d'aquest llindar de l'1%.

Ha anunciat que el nombre de places de medicina s'ampliarà en un 10% durant els propers anys i ha convingut que es preveu que el 2027 comencin a faltar sanitaris d'algunes especialitats; tot i això, ha alertat que atesa la situació demogràfica seguirà sent necessari homologar títols estrangers: "No hem de veure únicament el procés de formació que tenim dins sinó també aprofitar el que ve de fora".

ÚS DEL CATALÀ

El ministre ha assegurat que "el compromís amb les guies docents és important" i que el control per part de l'alumnat que l'idioma docent correspongui amb el previst serà vinculant.

Ha qualificat de molt bona possibilitat l'acord aconseguit entre PSC, ERC, comuns i Junts per a la reforma de la Llei de Política Lingüística --del qual Junts es va despenjar hores més tard-- i ha apostat per "intentar salvaguardar el màxim possible aquest factor tan positiu que ha estat la immersió lingüística aquests anys".

BCOMÚ I REI EMÈRIT

Subirats ha defensat que per culminar "la transformació del model de ciutat" a Barcelona cal que l'actual alcaldessa, Ada Colau, tingui un quart mandat.

Ha assenyalat a l'actual vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, com l'"única persona capaç d'articular" un espai conjunt d'esquerra de cara a les eleccions generals del 2023 que, segons ell, ha de respectar la pluralitat i la diversitat de les diferents sensibilitats.

Preguntat per la possibilitat que el Rei Joan Carles I torni a Espanya el 21 de maig tal com ha publicat aquest dilluns 'La Vanguardia', ha assegurat que la "transparència i l'exigència de responsabilitats continuen estant pendents", per això ha demaneu més informació sobre el comportament de l'emèrit.