Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Volem lectors informats. I tu? Apunta't al nostre butlletí gratuït
El passat colonial d'Espanya al golf de Guinea no sol ser gaire conegut i sembla que és un tema que només interessa a especialistes i iniciats.
El passat colonial d'Espanya al golf de Guinea no sol ser gaire conegut i sembla que és un tema que només interessa a especialistes i iniciats. En tot cas, si es parla o escriu ara mateix de Guinea Equatorial, l'antiga Guinea Espanyola , és per tractar de la dictadura interminable i ominosa del general Obiang o de l'explotació dels seus immensos recursos petrolífers que els espanyols no vam saber trobar. Ens conformem amb el cacau, la fusta, el cafè i poca cosa més.
Una successió de casualitats va fer possible que fa uns anys es descobrís un extraordinari document cinematogràfic d'aquella època cada cop més llunyana: la sèrie de documentals que, per encàrrec de la Direcció General del Marroc i Colònies, va fer entre el 1944 i el 1946 un equip dirigit per Manuel Hernández Sant Joan. A partir d'aquí es va publicar un llibre sobre aquella expedició i es va fer un documental de televisió amb dibuixos animats titulat “Deu mil elefants” on Ngono Mbá, de la tribu Esamangón, que va ser un dels membres locals d'aquesta expedició, narrava records d'aquella campanya expedició. Doncs bé, el mateix Ngono Mbá és protagonista d'un còmic amb el mateix títol amb text de Pere Ortin i dibuixos de Nzé Esono Ebalé que publica Reservoir Books.
Ngono, protagonista del còmic, rememora els seus records del temps compartit amb l'equip d'Hermic Films i, molt en particular, les relacions que va mantenir amb Hernández San Juan, “Masa San Juan”, els seus itineraris per la selva, la trobada amb personatges interessants i la troballa de llegendes, com la dels deu mil elefants que abeurarien en un llac immens perquè per calmar la set de tan gegantina ramaderia de proboscidis es necessitava molta aigua. Però també el temor a l'avú (una maledicció?) d'Elú, el drama dels leprosos de Mikomeseng, la història de la carta que la bella Asanguan hauria demanat que li escrivís... un analfabet, l'incident del massa que la seva dona descobreix mentre una atractiva nativa el fa massatges i en fi tota mena d'anècdotes i moments dels incasables recorreguts per la selva, molt ben dissenyats pel traç segur i imaginatiu de l'autor dels dibuixos.
El llibre es completa amb alguns collages fotogràfics i la incorporació de textos i cartes escrits al seu moment per Hernández San Juan en què expressa la seva sorpresa davant la bellesa d'uns paisatges i la naturalitat d'una gent que no va deixar de sorprendre'l en els dos anys que va romandre treballant a la colònia.
El colofó trist d'aquesta història el marca la vida del mateix protagonista, ja que Ngono va patir un greu accident quan, arran de cert incident de caça, el vehicle en què viatjava amb l'equip de filmació va frenar de pressa i el nostre personatge va caure sobre un encara que el que li va produir un traumatisme que li va deixar paralitzades les extremitats inferiors. Des de llavors viu a Espanya i es fa valer amb una cadira de rodes, però mai no ha tornat a Guinea que va néixer i que gairebé es pot dir que va desaparèixer, almenys tal com l'havia conegut. A la seva ancianitat, recorda aquells anys i diu que “la colonització va ser un part dolorós i per això el seu fruit hauria de ser molt apreciat. El dolor per l'arribada dels blancs és massa gran perquè no vulguem ara el fill que en va néixer”.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
Escriu el teu comentari