“Bacanal”, un espectacle de cabaret sota la carpa del Circ dels Horrors

El circ és el més antic dels espectacles i, tot i això, ha sabut actualitzar-se d'acord amb els nous gustos i preferències del públic. Aquest desig de renovació ha donat pas a laparició dels circs tematitzats. A Barcelona vam veure fa un temps un original circ gai i ens ha visitat diverses vegades el Circ dels Horrors que dirigeix Suso Silva, nebot del famós pare Sila que va crear a Galícia el Circ del Muchachos, pedrera de formació de tota una generació d'artistes espectacle. Justament Suso Silva ha tornat a aixecar la seva carpa a la Barceloneta (compte, avís a navegants: la publicitat diu que és al Port Vell, però no és cert; hi ha cap el passeig de Juan de Borbón) on presenta un nou espectacle titulat “Bacanal”.

Tot i que conserva la infraestructura pròpia del circ i hi ha números propis d'aquest tipus d'espectacle, es defineix com a cabaret i ens sembla adequat que sigui així. Perquè, en efecte, l'ambició del muntatge escenogràfic i del vestuari, que remeten imaginativament als ambients presumptament llibertins de finals del segle XVIII, quan ensenyaven a les corts les madames i dictava les seves lliçons el marquès de Sade, el guió -en alguns moments excessivament discursiu-, i fins i tot la pròpia estructura del pati de butaques, en què s'ha substituït la tradicional pista per un pati amb taules i cadires a la zona de les quals es poden sol·licitar consumicions, conviden a pensar en l'ambient propi d'un cabaret com els de tota la vida, bé que en aquest cas sota l'acollidora silueta de la carpa.

Hi ha actuacions específicament circense que satisfan les millors expectatives. Tant el Duo etíop Moh, amb les seves acrobàcies sobre banqueta, els dos números d'acrobàcies aèries -el Body Trapeze, de fort sabor lèsbic, o l'individual de l'equatorià César Pintado; el preciosisme en barra vertical de Jeni Essence, van collir grans aplaudiments. Ens va meravellar l'equilibri sobre filferro del funambulista xinès Lan Shi Xiong, en particular el virtuosisme del número amb escala. I va resultar absolutament espectacular l'última actuació que va anar a càrrec d'Alan i Rafael, component del Dupla Mão Na Roda del Brasil, un dels components del qual, afecte de certa discapacitat a les extremitats inferiors, va demostrar insòlita versatilitat i impecable perfecció en els exercicis acrobàtics amb els que va demostrar un infrangible de superació, mentre que el portor resistia impassible el pes del cos sostingut amb una sola mà sobre el cap.

El protagonisme de Silva és absolut, amb sengles i llargues intervencions a cadascun dels actes. Suso parla, es mou, dirigeix a la cohort de figurants que l'envolta i, sobretot, interactua amb el públic quan baixa al pati. Aleshores interpel·la els espectadors, fa massatges al cap dels calbs, provoca, incita i fins i tot convida alguna senyora a acompanyar-lo a l'escenari per ficar mà a un dels artistes que apareix estès sobre una llitera i vestit amb succint slip o entrevista a una parella , elegida aleatòriament, amb el propòsit de penetrar en les seves intimitats a la vista del respectable (i amb preguntes tan impertinents com quin dels dos treu més ventositats) El llenguatge és desmelenat i procaç, però fa la sensació que el públic -que sembla format majoritàriament per parelles d'una edat mitjana s'ho passa d'allò més bé.

Una “Bacanal” entretinguda, amb alguns, potser pocs, però molt bons, números de circ i molt d'esperit transgressor.