Cap comunitat autònoma no compleix el 25% d'inversió en Atenció Primària recomanat per l'OMS

Imatge d'arxiu d'una consulta mèdica. @EP

Aquest dimarts, les Seccions Nacionals d'Atenció Primària Rural i Urbana del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) lamentaven el "preocupant rebuig" a l'especialitat de Medicina de Família en el procés d'adjudicació de places MIR 2022. Reclamant, a més, "canvis urgents a les condicions laborals i d'exercici professional en aquest nivell assistencial".

Un dia més tard, Amnistia Internacional ha denunciat que els pressupostos que manegen les comunitats autònomes (CCAA) destinats a l'Atenció Primària disten molt del 25% del pressupost total de sanitat, tal com recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per tenir uns serveis d'atenció primària “sòlids que garanteixin el dret a la salut de la població”.

De fet, tal com detallen a través d'un informe, als pressupostos de 2022, el creixement mitjà del pes econòmic que suposa la inversió en Atenció Primària respecte del total destinat a sanitat representa un 14,7%.

"Per assolir el percentatge del 25% que recomana l'OMS és urgent i necessari que les CCAA incrementin en gran mesura la partida destinada a aquest nivell assistencial durant molts anys i de manera sostinguda en el temps, cosa que ara no està passant", reclama l'ONG.

Tot i que la xifra que destinen les CCAA a AP creix en els pressupostos del 2022 respecte als pressupostos del 2021 un 8,47 per cent , Amnistia Internacional lamenta que aquesta dada és " pràcticament similar a l' increment de la despesa sanitària en atenció primària entre 2019 i 2020".

Tot i que és "positiu" aquest lleuger augment, Amnistia Internacional considera que "no correspon a una aposta decidida per reforçar l'Atenció Primària". "Aquesta quantitat amb prou feines té impacte en termes de recuperació de la inversió en el nivell assistencial més marginat econòmicament del Sistema Nacional de Salut", insisteixen sobre això.

CATALUNYA I LA RIOJA LIDEREN LA INVERSIÓ EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

Tot i això, destaquen els exemples positius com La Rioja o Catalunya, que lideren el rànquing d'inversió. De les CCAA sobre les quals hi ha informació, les que incrementen la seva inversió en Atenció Primària en més d'un 10 per cent respecte al 2021 són quatre: La Rioja 22,52 per cent, Catalunya 16,83 per cent, Múrcia 13,04 per cent i Illes Balears 11,85 per cent .

Cinc incrementen el pressupost en menys del 10 per cent : Madrid 8,83 per cent, Cantàbria 7,33 per cent, Extremadura 6,24 per cent, Illes Canàries 4,45 per cent i Navarra 1,99 per cent.

Imatge d'arxiu d'una consulta d'atenció primària. @ep

I només una desinverteix, Galícia, que pressuposta un 1,90% menys .

D'altra banda, Amnistia Internacional assenyala que "hi ha problemes de transparència i accessibilitat " a la informació sobre les dades d'inversió en Atenció Primària a sis Comunitats: Andalusia, Aragó, Castella-la Taca, Comunitat Valenciana, País Basc i Principat d'Astúries.

"PERSONAL ESGOTAT I DESBORDAT"

L'ONG argumenta que dos anys després dels aplaudiments i els homenatges que la població dedicava al personal sanitari des dels balcons de tot el país durant la pandèmia, el personal d'Atenció Primara està "esgotat i desbordat".

A sis comunitats autònomes no hi ha dades sobre el pressupost de despesa en personal a Atenció Primària i de les quals hi ha informació, el creixement mitjà és d'un 9,10 per cent respecte a aquesta partida el 2021.

"En relació amb aquestes dades, torna a ser una bona notícia l'increment en el pressupost, però segueix sent una quantitat marginal. Cal tenir també en compte que aquestes xifres no ofereixen informació sobre la qualitat de l'ocupació i la contractació , qüestió essencial ja que el sector sanitari concentra un alt grau de temporalitat, fet que té un impacte també en la qualitat de l'assistència sanitària i el dret a la salut dels i les pacients”, puntualitzen.

El creixement per al conjunt de les comunitats autònomes en els seus pressupostos és d'un 7,10% més en despesa de personal que el 2021. Però només quatre han incrementat la inversió en més d'un 10%: Catalunya 20,65% , Comunitat de Madrid 12,46%, Comunitat Valenciana 7,87% i Illes Canàries 6,22%.

Les que han incrementat el pressupost per a personal en menys d'un 5 per cent són Extremadura 3,98 per cent, Illes Balears 3,22 per cent, País Basc 2,13 per cent, Principat d'Astúries 2,01 per cent, Aragó 1 ,81% i Castella-la Manxa 0,53%.

Un metge de família realitzant una revisió.- Arxiu @ep

Quant a les que pràcticament inverteixen el mateix o que desinverteixen lleugerament en personal, es troben Navarra -0,62%, Galícia -0,01% i La Rioja -0,07%. I, finalment, les CCAA que més desinverteixen en personal són Cantàbria -1,87% i Múrcia -1,28%. Només quatre CCAA han incrementat el pressupost total en AP en més del 10%: La Rioja (19,97%) i Catalunya 19,93%.

Després apareixen Múrcia 11,47% i Madrid 10,08%. Només les dues primeres s'acosten al 20%. Entre les Comunitats que incrementen entre el 5 i el 10% del pressupost apareixen dues: Illes Balears 9,99% i Cantàbria 5,91%.

Amb menys del 5% d'augment de pressupost segueixen quatre: Canàries 4,40%, Extremadura 4,31%, Navarra 4,60% i Galícia 1,02%.

Segons totes aquestes dades, Amnistia Internacional considera que les comunitats autònomes "no estan complint amb la seva obligació d'aconseguir progressivament la plena realització del dret a la salut".

Les autoritats tenen l'obligació immediata d'adoptar les mesures adequades per garantir una millora contínua i sostinguda del gaudi del dret a la salut al llarg del temps.

Aquesta obligació es compleix incrementant progressivament la inversió de recursos als sistemes de salut. Perquè les CCAA compleixin les promeses de reforçar l'Atenció Primària han de pressupostar per sobre de la despesa sanitària efectuada els últims anys i de manera sostinguda a mitjà termini”, ressalten.

Un metge de família realitzant consultes telemàtiques.- Arxiu @ep

RÀNKING D'INVERSIÓ A SANITAT

Les dues comunitats que més incrementen la inversió a Sanitat són Catalunya (9,94%) i Madrid (8,36%) , seguides d'Extremadura (7,03%) i Andalusia (6,23%). L'organització demana a aquestes comunitats autònomes que mantinguin aquesta tendència alcista i que incrementin encara més la despesa sanitària durant aquest any.

Per sota del 5 per cent d'increment d'inversió hi ha Illes Canàries (4,85 per cent), País Basc (4,73 per cent), Comunitat Valenciana (4,09 per cent) Cantàbria (3,16 per cent) i Principat d'Astúries (2,70%).

Quatre CCAA només incrementen la inversió per sota de l'1 per cent: Illes Balears (0,97 per cent), Múrcia (0,77 per cent), Navarra (0,60 per cent), Galícia (0,17 per cent) i La Rioja, que es queda pràcticament igual (-0,01%). I, finalment, n'hi ha dos que desinverteixen: Aragó (-4,92%) i Castella-la Manxa (-1,24%).