Concert al Palau amb motiu de la celebració del Dia de les Forces Armades
Compta amb seixanta professors i la dirigeix el tinent coronel músic Fernando Lizana Lozano que és així mateix Inspector de les unitats de música de l'Exèrcit de Terra. El programa va ser polièdric i va incloure música clàssica espanyola –“Batalla imperial” de Cabanilles, ”El barret de tres becs” de Falla”-, sarsuela -“El tambor de granaders” de Chapí-, música de cinema de Morricone i Bernstein, un sardana –“La Santa espina” de Morera-, el popurrí “Festa a Espanya” i temes específicament militars com “El lloc de Saragossa” d'Oudrid, “National Emblem” de Susa, “La batalla dels castellets” d'Higini Marín, a més de brioses marxes, com “Els voluntaris” de Giménez i “El nuvi de la mort” de Costa, peça aquesta última que, cantada pel cap Jesús López, va aixecar del seient a alguns assistents que la van escoltar amb diciplinada i recoleta unció. Cada peça va ser introduïda per un comentari en què es contextualitzava el seu origen i la seva vinculació amb les reiterades participacions del s catalans a les empreses de l'Exèrcit espanyol (amb una dada curiosa: catalans van ser els 200 primers filiats al Terç d'estrangers, és a dir, a la Legió). Totes les execucions van ser aplaudides fervorosament i el mestre Lizana va anunciar com a fermall final fora de programa una fantasia sud-americana.
El nostre registre mental en guarda, entre altres memòries, una de caràcter auditiu. I jo no puc oblidar l'empremta que va deixar impresa al meu cervell l'audició setmanal de la marxa de “Els voluntaris”, amb què concloïa la sessió de cinema al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià (i amb alguns dels compassos dels quals s'iniciava el documental “Imatges” produït per NODE). Va voler després l'atzar que hagués de complir el meu servei militar a la caserna del Bruc, a Pedralbes, on tenia la seu el Regiment d'Infanteria Jaén 25, la banda de música del qual era famosa i havia gravat nombrosos discos, de vegades compartint vinil amb la de la IV Circumscripció de la Policia Armada i de Trànsit. Durant l'any de la meva permanència en files, vaig realitzar la instrucció al pati d'armes d'aquella caserna, per la qual cosa els assaigs de l'esmentada banda van acompanyar els meus exercicis d'ordre tancat, les peces del repertori del qual vaig acabar aprenent-me de memòria. No és estrany, per tant, la meva afecció per les músiques militars i la satisfacció que em va produir la invitació de l'Inspector General de l'Exèrcit perquè acudís al concert que, sota el títol Soldats de Catalunya, Soldats d'Espanya, s'havia de celebrar al Palau de la Música Catalana amb motiu del Dia de les Forces Armades.
Va haver-hi ple fins a la bandera -i mai millor dit- per escoltar la Unitat de Música del regiment Immemorial del Rei núm. 1, una banda que va tenir el seu origen el 1943 com la titular de Batalló del llavors Ministeri de l'Exèrcit i que el 1996 va adquirir el seu actual denominació. Compta amb seixanta professors i la dirigeix el tinent coronel músic Fernando Lizana Lozano que és així mateix Inspector de les unitats de música de l'Exèrcit de Terra.
El programa va ser polièdric i va incloure música clàssica espanyola –“Batalla imperial” de Cabanilles, ”El barret de tres becs” de Falla”-, sarsuela –“El tambor de granaders” de Chapí-, música de cinema de Morricone i Bernstein, un sardana –“La Santa espina” de Morera-, el popurrí “Festa a Espanya” i temes específicament militars com “El lloc de Saragossa” d'Oudrid, “National Emblem” de Susa, “La batalla dels castillejos” d'Higinio Marín, a més de brioses marxes, tals “Els voluntaris” de Giménez i “El nuvi de la mort” de Costa, peça aquesta última que, cantada pel cap Jesús López, va aixecar del seient alguns assistents que la van escoltar amb disciplina i recoleta unció.
Cada peça va ser introduïda per un comentari en què es contextualitzava el seu origen i la seva vinculació amb les reiterades participacions dels catalans a les empreses de l'Exèrcit espanyol (amb una dada curiosa: catalans van ser els 200 primers filiats al Terç d'estrangers, és a dir , a la Legió).
Totes les execucions van ser aplaudides fervorosament i el mestre Lizana va anunciar com a fermall final fora de programa una fantasia sud-americana. Hi va haver una mica més: si els concerts d'any nou de la Filharmònica de Viena finalitzen amb “El Danubio azul” corejat pel públic, en aquest cas es va culminar la brillant vetllada amb el popular pasdoble “Banderita” que, immortalitzat per Marujita Díaz, va interpretar el cap López al Palau amb la participació de tot el públic.
Cal afegir que, amb motiu del Dia de les Forces Armades, l'aquarterament del Bruc celebrarà dues jornades de portes obertes del 27 al 29 de maig i que els barcelonins podran visitar el patruller Infanta Cristina atracat al port.
Escriu el teu comentari