La "poca despesa en polítiques públiques d'habitatge" allunya Barcelona de la mitjana europea de lloguer social

Catalunya , l' àrea metropolitana i Barcelona estan per sota de la mitjana europea en habitatge de lloguer social, segons l'estudi 'State of Housing 2021. Catalunya i Barcelona' publicat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) i l'Observatori Desc. L'informe, que descriu la situació de Catalunya en temes d'habitatge dins del marc europeu, atribueix aquesta situació, " en part a la poca despesa en polítiques públiques d'habitatge ": del 2000 al 2019, Espanya va dedicar un 0,06% del PIB davant al 0,5% de la mitjana europea, informen en un comunicat de l'OHB i l'Observatori Desc.

Barcelona @ep

L'estudi també ha apuntat a una capacitat "molt limitada" de les administracions per atendre situacions de vulnerabilitat residencial , a la qual cosa s'afegeix una forta disparitat --en les seves paraules-- entre ingressos i preu de l'habitatge: el preu del lloguer a Catalunya ha augmentat un 101,6% i els ingressos de les famílies un 33,6%.

La pandèmia va provocar, segons l'estudi, que la renda mitjana a Catalunya disminuís un 5,7% i la taxa de pobresa moderada augmentés més de tres punts el 2020 (del 19,5% al 23%) , cosa que va obligar a les administracions a prendre mesures de contenció", com la suspensió estatal de desnonaments, la pròrroga obligatòria dels contractes i les ajudes extraordinàries de lloguer.

En aquest sentit, han observat que aquestes mesures es van prendre també a països del sud d'Europa com Itàlia i Portugal, mentre que a altres països del centre i del nord, com França i Alemanya, "no va ser necessari en bona part perquè gaudeixen de polítiques públiques de vivenda estructurals més desenvolupades".

FONS EUROPEUS

Des del 2020 i fins aquest moment, " s'està produint un increment molt notable en la despesa pública destinada a polítiques d'habitatge, degut principalment als fons excepcionals per fer front a les conseqüències socials de la pandèmia " i també als fons europeus Next Generation .

Els pressupostos estatals del 2022 preveuen 3.290 milions d'euros a polítiques d'habitatge, "set vegades més que el 2018", i als pressupostos de la Generalitat per a aquest exercici, la despesa prevista per a habitatge és de 769,7: la meitat provenen de els fons europeus i suposen a prop del doble que el 2020, recull l'informe.

"REPTES PENDENTS"

El document ha plantejat "reptes pendents" a Catalunya i Espanya en matèria d'habitatge i possibles solucions com la qualificació indefinida d'habitatge protegit, més concentració de drets i deures relacionats amb la funció social de l'habitatge, i l'establiment de mecanismes de contenció i disminució dels preus del lloguer.

També figuren entre les propostes la major implicació dels òrgans judicials a l'hora d'informar sobre les llars vulnerables en processos de desnonament , l'impuls de l'habitatge de lloguer social, i la implicació dels agents privats amb ànim de lucre i sense generació d´un parc assequible.

Aquesta és la "primera anàlisi dels efectes de la pandèmia" sobre el mercat de l'habitatge a Catalunya i Barcelona en comparació amb altres països de la Unió Europea.