El mètode CER ajuda a la gestió ètica de les colònies felines?

Abans que s'aprovi l'Avantprojecte de Llei de Protecció Animal, cobra cada cop més força el debat sobre si incloure-hi el mètode CER. Una línia d'opinió rebutja incorporar-lo, perquè considera que les colònies felines (colònies de gats) perjudiquen la biodiversitat i el mètode CER tindria un cost molt elevat. D'altra banda, hi ha els que el defensen com a sistema per al control de la població felina als carrers de pobles i ciutats.

El mètode CER, com a sistema que ajudaria a controlar les colònies de gats del carrer./@GatsdeGràcia

El mètode CER consisteix a alimentar els gats del carrer, però també a esterilitzar-los i evitar que neixin successives ventrada. Això afavoreix el control de les colònies felines, que estan registrades als ajuntaments i són dirigides per associacions i voluntaris animalistes. D'aquesta manera, les gestores fan una tasca fonamental en el control de les colònies.

Segons un estudi publicat el 2022 titulat 'La reducció de la població de gats que passegen lliurement requereix una esterilització d'alta intensitat en contigüitat espacial per mitigar els efectes compensatoris', l'eficàcia del mètode CER aconsegueix reduir la població felina en un 7%.

EVITAR QUE CONTINUÏ HAVENT GATS AL CARRER

L'objectiu principal de la gestió d'una colònia felina coincideix amb el del mètode CER, i és que no hi hagi més gats vivint als carrers . Es tracta d'una meta a llarg termini, en què es treballa des de fa anys. Les sigles CER signifiquen Capturar, Esterilitzar i Retornar. S'aconsegueix capturar els gats gràcies a un equip d'especialistes i se'ls esterilitza amb fons particulars (socis, donatius, crowfunding, teaming, etc.). En algunes comunitats autònomes, les esterilitzacions les finança a través de subvencions a les associacions els mateixos ajuntaments . Finalment, es torna al gat comunitari a la seva colònia una vegada esterilitzat i marcat com a tal.

Una altra conseqüència que deriva del control i la gestió de les colònies felines amb el mètode CER és l'augment de la longevitat dels gats, segons indica l'estudi abans esmentat. Un gat comunitari, també anomenat feral, pot sobreviure al carrer entre 3 i 6 anys. En canvi, en una colònia gestionada la seva esperança de vida es pot incrementar, ja que aquests gats viuen en un entorn controlat amb una alimentació adequada. A més, a les colònies se supervisa l'estat de salut dels gats, als quals se'ls proporciona atenció veterinària si es detecten problemes de salut.

L'aplicació del mètode CER també augmentaria la longevitat de la població felina./@GatsdeGràcia

LES COLÒNIES DE GATS AFECTEN A LA BIODIVERSITAT DEL SEU ENTORN?

Respecte que les colònies felines danyin la biodiversitat, diversos científics espanyols han afirmat que el gat és un animal depredador i pot caçar espècies protegides, amb la consegüent pèrdua per a la biodiversitat. No obstant això, es podria plantejar fins a quin punt una colònia felina fa malbé a la biodiversitat.

Segons la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES, en les sigles en anglès), les principals causes que fan malbé directament a la pèrdua de la biodiversitat són, en primer lloc, el canvi d'ús de la terra i el mar; seguida per les explotacions d'espècies; el canvi climàtic , i la contaminació. Segons l'entitat Gats de Gràcia, consultada per PressDigital , això hauria de replantejar cap on posar el focus.

Les colònies de gats no tindrien per què afectar la biodiversitat, defensa Gats de Gràcia./@GatsdeGràcia

Per a Gats de Gràcia, "és fonamental que el mètode CER aparegui a la futura nova Llei de Protecció Animal. A llarg termini és la solució ètica que permetrà que els gats deixin de viure als carrers". Segons han indicat a aquesta redacció, "amb l'esterilització de les colònies, el manteniment d'aquestes i el control veterinari dels gats comunitaris, els seus membres deixaran de tenir descendència i ventrada incontrolades aconseguint l'objectiu final: que no hi hagi gats als carrers" .