El Constitucional rebutja que una dona pugui parir a casa seva si se li ordena fer-ho a l'hospital

Façana del Tribunal Constitucional @ep

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs d'empara presentat per una dona amb part de risc que va voler donar a llum a casa però que no va poder perquè la Justícia va ordenar el seu ingrés "obligat" a l'hospital per parir, si fos precís, de forma induïda. A causa de complicacions, va requerir una cesària.

Tant un jutjat d'Instrucció d'Oviedo com l'Audiència Provincial asturiana van emetre sengles interlocutòries en què van acordar que l'embarassada fos portada en ambulància a l'Hospital Universitari Central d'Astúries (HUCA), on finalment va donar a llum la seva filla.

Segons ha comunicat aquest dijous la cort de garanties, la recurrent al·legava al TC que la decisió judicial no estava emparada en cap precepte legal, que no se li va donar la possibilitat d'una audiència prèvia i que no estava prou motivada.

Però els serveis mèdics de l'HUCA havien alertat que fer el part al seu domicili, tot i l'assistència d'una llevadora, col·locava el fetus en "imminent i greu perill de vida" pel risc de falta d'oxigen i de mort intrauterina davant el avançat estat de gestació, aleshores de 45 setmanes.

El Ple del Constitucional reconeix que no hi ha una legislació específica per a aquests assumptes i que es va haver de donar una audiència a la dona, això sí, "sense perjudici que, en aquest cas, la urgència de la situació hagi justificat l'omissió d'aquest tràmit".

Per al TC, la mesura va ser legítima constitucionalment i els òrgans judicials van justificar "prou", segons les circumstàncies, la seva idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

TRES MAGISTRATS A CONTRA

Tot i això, la sentència compta amb tres vots particulars, dels magistrats Juan Antonio Xiol, Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán, que discrepen del rebuig al recurs d'empara.

Al criteri d'aquests magistrats, encara que comparteixen el relat doctrinal que la majoria fa des del punt de vista tècnic, discrepen de com s'ha aplicat el marc teòric al present cas. Segons ells, l'ordre del jutjat de guàrdia va ser una "privació de llibertat" que es va fer sense el respecte a les exigències mínimes tant del TC com del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a l'hora de garantir una protecció dels drets fonamentals .

"La decisió de trasllat i internament forçós de la demandant d'empara, que en aquell moment estava en avançat estat de gestació, es va adoptar sense que aquesta fos escoltada en cap moment", sostenen tots tres, segons la nota emesa pel TC.

Una "falta total" d'audiència que no es pot justificar per les "circumstàncies d'urgència", ja que hi ha eines legals "prou" per haver fet possible que es realitzés.

Per als magistrats discrepants, qualsevol limitació dels drets fonamentals, i encara més quan afecten la llibertat personal o la intimitat, obliga a tenir en compte unes garanties mínimes davant de les intromissions greus dels poders públics.

L'incompliment absolut d'aquestes garanties mínimes en el cas resolt per la ponència principal no només és reveladora d'una absència total de perspectiva de gènere, sinó que suposa una fallida dels drets de la demandant a la llibertat personal, a la intimitat personal. la tutela judicial efectiva ”, apunten.

VOTS CONCURRENTS

Per la seva banda, el magistrat Cándido Conde-Pumpido, si bé està d'acord amb la postura majoritària, assenyala en un vot particular concurrent que malgrat no existir una legislació específica per a aquest assumpte, amb la mesura judicial de traslladar la dona per que donés a llum en un hospital es va complir el deure jurídic de protecció de la vida en formació, ja que "la viabilitat del fetus era totalment innegable, a causa de l'avançat estat de gestació".

Mentres que la magistrada María Luisa Balaguer, i en un altre vot concurrent, s'oposa al recurs presentat per la parella de la dona, perquè considera que ell no té legitimació per fer-ho.