La prostitució i perseguir el tràfic com a prioritats per al Govern

La ministra de Justícia, Pilar Llop, ha afirmat que abolir la prostitució i perseguir la Tracta de dones són “prioritats” del Govern per acabar amb totes les formes de proxenetisme.

En una entrevista a ' El Periódico ' recollida aquest diumenge, Llop ha defensat que el que fa la prostitució és “perpetuar el masclisme” perquè considera que posiciona els diferents sexes en una situació de desequilibri.

Ha apostat per abolir --i no regular-- la prostitució i centrar-se en la "recuperació i resocialització de la víctima i oferir alternatives de vida, treball i de formació, a més d'ajudes" perquè no torni a la prostitució.

També ha rebutjat el model prohibicionista, mitjançant el qual es castiga el client i se sanciona la dona prostituta: "Volem un model en què joves menors d'edat reuneixen les pagues perquè el cap de setmana un consumeixi prostitució?, ha reflexionat.

Preguntada per una futura Llei sobre la Tracta de persones , ha assegurat que ha encarregat una ponència multidisciplinària per elaborar "un text integral" que abordi els aspectes penals i els aspectes processals, en matèria d'estrangeria, social i de reinserció.

El seu objectiu és "protegir les víctimes i generar tots els elements necessaris per perseguir els delictes", cosa que inclou també l'atenció a les dones estrangeres que són sotmeses a explotació fora dels seus països d'origen.

Preguntada per si es renovarà el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) abans de les eleccions generals, ha respost: "L'ho asseguro perquè ho ha dit el president del Govern en seu parlamentària. Esgotarem la legislatura".

"La norma diu que cada cinc anys cal renovar el Consell i ho han demanat tots els presidents de tribunals superiors de Justícia, ho reclamen les associacions judicials i el mateix president Lesmes, que fa quatre anys que està prorrogat, i també el comissari europeu", ha recordat.

Sobre l'espionatge amb el programari Pegasus , ha dit que “cal augmentar la ciberseguretat de les infraestructures crítiques i abordar una reforma en matèria de seguretat nacional que incrementi les garanties que respectin els drets fonamentals”.

I ha advocat pel compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de classes en castellà: "El que no es pot fer servir de cap manera són les llengües per a l'enfrontament perquè són una riquesa cultural".