La pujada de Co2 no cessa i continua el seu ascens imparable

El diòxid de carboni ( CO2 ) és un dels principals gasos d'efecte hivernacle, juntament amb el vapor d'aigua (que és qui contribueix més) i el metà, entre d'altres. Té la capacitat d'absorbir part de la radiació infraroja que emet la Terra i de tornar-la a emetre. D'aquesta manera, la temperatura en què s'assoleix l'equilibri al nostre planeta entre la radiació solar que arriba a la Terra i la radiació que s'escapa de 15 ºC, en comptes dels -18 ºC que hi hauria si no hi hagués atmosfera. Per tant, gràcies als gasos amb efecte d'hivernacle, la temperatura mitjana de la Terra és positiva i permet que hi hagi aigua en estat líquid.

El problema apareix quan varia la concentració dels gasos. Quan augmenta, s'accentua l'efecte hivernacle i això altera l'equilibri que comentàvem. Per tant, per assolir un nou estat dequilibri, la temperatura mitjana de la Terra ha de pujar. Aquest és l'escenari on ens trobem: l'emissió constant de CO2 que fem a utilitzar combustibles fòssils està portant un augment progressiu de la temperatura.

L'augment de la concentració de diòxid de carboni causat per l'activitat humana ja fa dècades que s'arrossega. Segons dades de l'observatori de referència de Mauna Loa, a les illes Hawaii, en poc més de 60 anys la quantitat de CO2 a l'atmosfera ha augmentat prop d'un 32%.

La concentració mitjana d'aquest mes de maig ha estat de 421 ppm, la més alta registrada. Per contra, fa un any era de 419 ppm.

Les unitats de mesura de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera són les parts per milió ( ppm ). La raó és que, en comparació amb la resta de gasos que hi ha a l'aire, la quantitat és massa petita per fer-ho en tant per cent.

Tal com indica el nom d‟aquesta unitat, una part per milió de CO2 correspon a 1 molècula d‟aquest gas per 1.000.000 de molècules d‟aire. Per tant, amb les dades més recents, per a cada milió de molècules d'aire, 421 són de diòxid de carboni.

Per què es mesura el CO2 a Mauna Loa?

A prop de les ciutats o vies de comunicació, que són fonts emissores de CO2 , la concentració d'aquest gas és molt elevada i variable. Per fer un seguiment de l'evolució del diòxid de carboni a l'atmosfera, el que interessa és conèixer la concentració de fons.

La concentració de fons és la que hi ha a l'aire, lluny de les fonts emissores del gas d'interès. Per aquest motiu, com a dades de referència s'utilitzen les observacions de Mauna Loa , un observatori situat a gairebé 3.400 metres d'altitud a les illes Hawaii .