L´Audiència Nacional ha autoritzat l'extradició al Regne Unit de la fugitiva més buscada del país, Sarah Panitzke, que està acusada de ser la màxima responsable d´una trama que va blanquejar més de mil milions d´euros mitjançant el frau tributari de l'Impost del Valor Afegit ( IVA) .
D'acord amb la premsa britànica, Panitzke era fins al moment de la detenció l'única dona a la llista de més buscats de l'Agència Nacional contra el Crim (NCA, per les sigles en anglès). Va fugir el maig del 2013, abans que acabés el judici en què va acabar sent condemnada en rebel·lia.
En una interlocutòria del passat 4 de maig, la Secció Tercera de la Sala Penal acorda executar l'ordre de detenció i entrega emesa el 21 d'octubre del 2013 per un tribunal anglès perquè Panitzke compleixi una condemna de vuit anys de presó.
Va ser a finals del mes de febrer passat quan la presumpta defraudadora va ser detinguda a la localitat de Santa Bàrbara, a Tarragona, passant a disposició judicial de l'Audiència Nacional. Aquella mateixa setmana el Jutjat Central d'Instrucció Número 6 va prendre declaració a Panitzke, que va rebutjar el lliurament al seu país d'origen.
La reclamada va explicar que viu a Espanya des del 1996 havent treballat per a entitats dedicades al lloguer vacacional . Des del 2013, segons va assenyalar, es dedica a la confecció de productes venuts per familiars del seu marit, un ciutadà espanyol amb qui es va casar el 2005. Aquests van ser els motius pels quals, en un origen, va sol·licitar complir la pena a Espanya.
El Regne Unit demanava la seva extradició, segons recull la reclamació, per haver estat "l'artífex i organitzadora d'alt rang a la jerarquia d'aquest frau", havent encarregat de redactar "els documents de control del frau que va enviar per correu electrònic al director" de l'estafa.
Aquesta ciutadana britànica, que seria la "responsable del blanqueig d'un bilió de lliures esterlines aproximadament, va controlar les comptabilitats empresarials de diverses companyies de manera remota mitjançant diferents adreces IP".
VA PERCEBRE MÉS DE 1,4 MILIONS DE LLIURES
Així les coses, i segons les autoritats britàniques, "va fer nombrosos viatges per ampliar el frau, a Dubai, Espanya, el Regne Unit i Andorra". A més, "personalment va rebre guanys procedents de comptes a Suïssa i Andorra per valor de més de 1,4 milions de lliures esterlines".
" La persona en qüestió de l'any 2005 al 2009 va blanquejar els guanys obtinguts mitjançant un frau tributari, en concret de l'anomenat VAT per les sigles en anglès (Impost sobre el Valor Afegit) ", expliquen, apuntant a més que la taxa de l'IVA en el moment en què es va cometre el frau se situava al 17.5%.
El funcionament de l'IVA consisteix, afegeixen, que el venedor cobra aquest impost afegint-ho al valor de les mercaderies venudes; aquesta quantitat la paga el comprador, que la reclama a l'Agència Tributària del Regne Unit mitjançant la sol·licitud corresponent.
" En el cas d'articles electrònics de gran valor, no es va comprar ni va vendre pràcticament cap article, però es va crear documentació falsa en què constaven compres i vendes ", relata la reclamació expedida pel Regne Unit.
En concret, "es van presentar les sol·licituds a l'Agència Tributària del Regne Unit per reclamar la devolució de l'IVA, i la persona en qüestió va redactar els documents mitjançant els quals es van transferir els fons obtinguts fraudulentament va controlar les adreces IP de les empreses utilitzades per facilitar el frau".
LA JURISDICCIÓ DE REGNE UNIT, "INQÜESTIONABLE"
La Sala va accedir per aquestes raons al seu lliurament deixant clar que els delictes descrits en la reclamació no tenien una "motivació espúria", recalcant alhora que la jurisdicció del Regne Unit per enjudiciar-los és "inqüestionable" en tant que les quantitats defraudades es presenten davant de l'Agència Tributària del país.
A més , els magistrats van rebutjar els arguments de Panitzke apuntant que la reclamada és "simplement una fugitiva que venia ocultant-se des que el maig del 2013 va obtenir permís de la justícia del Regne Unit per absentar-se amb el compromís de tornar a comparèixer".
Aquesta primera decisió de la Sala Penal va fer que Panitzke interposés un recurs de súplica tractant de paralitzar el seu lliurament. Amb tot, el Ple va emetre una interlocutòria el 25 de maig passat rebutjant la seva pretensió i confirmant l'extradició al Regne Unit.
Els magistrats posaven en dubte que la reclamada hagués demostrat una "efectiva vinculació" amb Espanya. "No consta l'arrelament del reclamat a l'àmbit familiar, social o professional", apuntaven.
Aquesta interlocutòria va comptar al seu torn amb el vot particular concurrent formulat per les magistrades María Riera i Teresa Palacios que, malgrat coincidir amb el criteri general dels seus companys, consideraven que Panitzke sí que havia "demostrat arrelament social, familiar i econòmic efectiu" com per "considerar-la com a resident a tots els efectes a Espanya".
EN CONTRA DEL SEU LLIURAMENT
Per la seva banda, el jutge José Ricardo de Prada va emetre un vot particular discrepant insistint en la idea que la ciutadana britànica ja havia evidenciat la seva vinculació amb Espanya en els documents presentats si escau.
I és que, al seu parer, s'hauria d'haver aplicat la clàusula facultativa aplicat a favor de Panitzke "claudicant d'altres motius d'oposició al lliurament, per considerar que hi ha raons de pes per permetre mantenir aquest vincle amb Espanya, però sobretot amb el seu família" al país.
"En el recurs posa de manifest la seva relació matrimonial amb un ciutadà espanyol des de l'any 2005 i que aquesta persona pateix una greu malaltia, que es diu que es troba permanent tractada al sistema públic de salut espanyol, possibilitat a la qual no tindria accés d'haver de traslladar la residència al Regne Unit", explica De Prada.
Sobre això la defensa de Panitzke va al·legar que el seu marit és un trasplantat de fetge i que té una esperança de vida de 10 anys, per la qual cosa no es podria traslladar al Regne Unit.
Escriu el teu comentari