“Monumental”, una sàtira embogida de la situació actual de Catalunya

“Tots els nacionalismes que no són capaços de riure's de si mateixos recauen en la forma més perillosa de feixisme” diu Martí Torras Mayneris, autor i director de “Monumental”, una comèdia satírica que constitueix el debut de la nova companyia Chicuelinas, es presenta al teatre Gaudí i tracta sobre la situació actual de Catalunya i de les seves relacions amb Espanya.

L'espai escènic d'aquest teatre del barri del Poblet es converteix en el rodo de la plaça de bous Monumental, un lloc emblemàtic de la ciutat que va servir per a la celebració de curses de bous i jònecs, però també per a l'acolliment d'espectacles circenses, musicals i fins i tot de mítings polítics. Aquest meravellós punt de trobada, clausurat o inactiu des de fa una dècada, és reactivat per companyia Chicuelinas. El rodo, ara quadriculat i teatral, es transforma en l'escenari del que abans s'anomena un espectacle “còmic, líric, musical”, és a dir, en una comèdia desopilant amb il·lustracions musicals que tracta de posar en dubte qüestions, figuracions i construccions mentals que, convertides en punt menys que en dogmes, sembla que són intocables i sagrades per a molts, però no per a Chicuelinas.

Torras, que ha comptat amb la col·laboració de Paco Mir, ha utilitzat com a punt de partida la prohibició de corregudes de bous acordada pel parlament autonòmic català el 2012, interdicte que va deixar sense la seva principal funció la plaça Monumental. Des d'aleshores s'ha debatut una vegada i una altra quin ús utilitzar a aquesta construcció el valor artístic de la qual ningú posa en dubte i fins i tot es va llançar la idea de convertir-la en mesquita”. Torras proposa un altre ús imaginatiu: transformar-la en nou equipament del Teatre Nacional de Catalunya, projecte que hauria de donar lloc a un acte de presentació celebrat conjuntament per la Generalitat i l'Ajuntament i que, com tants d'altres, cauria ràpidament en l'oblit. A partir d'aquí sorgeix una narració dramàtica que discorre per itineraris cada cop més desmadrats i desopilants propers a l'absurd amb la finalitat, ben evident, de fer riure el respectable i, sobretot, de posar en solfa molts estereotips de feble contextura intel·lectual. L'execució actoral dels set intèrprets resulta excel·lent -gairebé! ja se m'ha colat un terme taurí- no només per l'agilitat i desimboltura amb què em mouen per l'arena, apareixent i desapareixent una vegada i una altra amb diligència, sinó a més perquè cadascun d'ells doblega, quan no triplica, personatges, cada amb la seva adequada vestimenta, en un exercici d'esforçat i sorprenent funambulisme.

“Monumental” és un espectacle divertit, però, això sí, poc adequat per a fonamentalistes poc propicis a riure's de si mateixos.