Totes les conseqüències de la ruptura del pacte d'amistat entre Algèria i Espanya

El president d' Algèria , Abdelmayid Tebune , ha anunciat la suspensió "immediata" del tractat d'amistat subscrit amb Espanya fa gairebé dues dècades com a represàlia pel seu "injustificable" suport al pla d'autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Les autoritats algerianes recriminen a les espanyoles la campanya empresa per intentar argumentar un gir polític que, segons han esgrimit, suposen una "violació de les obligacions jurídica, moral i política" de la qual segueix sent "potència administradora" del Sàhara Occidental .

Amb el divorci entre els dos països ja en marxa, el que és essencial ara és conèixer les conseqüències de la ruptura d'aquest pacte. El Tractat d'Amistat d'Espanya amb Algèria, publicat al BOE l'11 de novembre de 2003, contempla entre els seus principis generals que tots dos països respectin la legalitat internacional, la sobirania mútua i no intervinguin en assumptes interns de l'altre, entre d'altres qüestions.

Segons el text, el Tractat entre ambdós països es va signar en l'esperit de la declaració conjunta subscrita amb motiu de la visita del President del Govern espanyol en aquell moment --José María Aznar -- a Alger el juliol de 2000. I es va subscriure a el convenciment que l'entesa recíproca i la cooperació són garanties essencials per a la pau, l'estabilitat i la seguretat de la regió, i la millor manera de servir els objectius de progrés i desenvolupament dels dos pobles.

Així, el text consta de vuit principis generals, entre els quals hi ha: el respecte a la legalitat internacional; la igualtat sobirana; la no-intervenció en assumptes interns; l'abstenció de recórrer a l'amenaça o ús de la força; l'arranjament pacífic de controvèrsies; la cooperació al desenvolupament; el respecte als drets humans ia les llibertats fonamentals de les persones i el diàleg i la comprensió entre cultures i civilitzacions.

Pel que fa a la legalitat internacional, ambdós països reiteren a l'acord el seu compromís a complir "de bona fe" les obligacions que hagin contret d'acord amb els principis i normes del Dret Internacional i amb els Tractats o altres acords, conformes al Dret Internacional, en què són part.

I en aquest context, recorden que el necessari respecte, en tota circumstància, de la legalitat internacional, constitueix un “factor essencial del manteniment de la pau i la seguretat al món i de la promoció de les relacions de confiança i de cooperació entre els Estats".

També destaquen, en segon lloc, la "igualtat sobirana" que les dues parts es comprometen a respectar, així com els Drets inherents a la seva sobirania, incloent el "dret a la igualtat jurídica, a la integritat territorial ia la llibertat ia la independència política". A més, es comprometen a respectar el dret de cada part a triar ia desenvolupar lliurement el sistema polític, social, econòmic i cultural.

Al tercer principi, les parts s'abstenen de qualsevol intervenció directa o indirecta, individual o col·lectiva, en els assumptes interns de l'altra part. "S'abstindran, per tant, en totes les circumstàncies, de qualsevol acte de coerció militar, política, econòmica o d'altres tipus, encaminat a subordinar al seu propi interès l'exercici dels drets inherents a la sobirania de l'altra part", resa textualment.

Ambdós països també es comprometen a abstenir-se de recórrer a l'amenaça o l'ús de la força, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, contra la integritat territorial o la independència política de l'altra part, o de qualsevol altre acte incompatible amb les finalitats i objectius de les Nacions Unides.

"En conseqüència, no es podrà invocar cap consideració que justifiqui el recurs a l'amenaça de la força oa l'ús directe o indirecte de la mateixa", assenyala el Tractat en què les parts també es comprometen a l'arranjament pacífic de controvèrsies que puguin sorgir entre elles "de manera que no es posin en perill la pau i la seguretat internacionals".

El text també preveu la cooperació per al desenvolupament instaurant un nou clima de “solidaritat econòmica i financera” que obri el camí a aprofundir en la cooperació econòmica, científica, tecnològica, mediambiental, social, cultural i humana.

Ambdues parts es comprometen així mateix a respectar els drets humans i les llibertats ia desenvolupar un diàleg i comprensió entre cultures i civilitzacions, inspirant-se en les tradicions, els vincles històrics i humans i en la pertinença a una mateixa cultura mediterrània.

"Dins d'aquest context les dues parts s'esforçaran a promoure un coneixement més gran i més fort mutu, i desenvolupar una comprensió més gran entre els seus ciutadans i els seus pobles", assenyala.

REUNIONS ANUALS

Per assolir aquests objectius, el Tractat preveu una reunió d'Alt Nivell, dels caps de govern dels dos països, una vegada a l'any, de manera alternativa, a Espanya ia Algèria; una reunió ministerial anual dels ministres d'Exteriors dels dos països; consultes regulars entre els Secretaris d'Estat, Secretaris generals i Directors generals dels Departaments d'Afers Exteriors i consultes, si són necessàries, entre altres departaments ministerials i institucions de l'estat dels dos països “per tal de promoure la concertació i la cooperació a tots camps d'activitat".

A més, es comprometen a fomentar el contacte i el diàleg entre institucions parlamentàries, organitzacions professionals, moviment associatiu, representants del sector privat i institucions universitàries, científiques i culturals d'Espanya i Algèria.

COOPERACIÓ ECONÒMICA

El capítol dos del Tractat contempla la cooperació econòmica i financera, i Espanya i Algèria comprometen a impulsar i reforçar-les per tal de procurar la dinamització i modernització de l'economia algeriana mitjançant un impuls de les inversions recíproques. Per això, preveien impulsar els contactes entre els sectors productius i de serveis dels dos països, així com els projectes d'inversió i les societats mixtes.

Entre els àmbits de cooperació econòmica es va precisar amb especial atenció el dels projectes d'infraestructura, particularment als camps de l'energia, obres públiques i habitatges, transports i comunicacions, pesca marítima, protecció del medi ambient i gestió de recursos naturals.

"La part espanyola facilitarà la seva assistència a l'algeriana en matèria de modernització industrial, institucional i normativa, tant a nivell bilateral com en el marc més global de l'Acord d'Associació entre Algèria i la Unió Europea", precisa l'acord.

Un altre dels aspectes pactat va ser l'aprofundiment de la cooperació en matèria de control dels fluxos migratoris i de lluita contra el tràfic d'éssers humans , així com la cooperació en la lluita contra el terrorisme, el crim organitzat i el tràfic d'estupefaents.

I en matèria de Defensa, el Tractat preveu promoure la cooperació entre les Forces Armades, prestant especial atenció als intercanvis de delegacions, a la realització de cursos de formació i perfeccionament ia l'organització d'exercicis conjunts.