Rufián es converteix en la nova diana de l'independentisme

Gabriel Rufián, el portaveu d' Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats , s'ha convertit en la nova nèmesi de l'independentisme. La relació entre el republicà i Junts, el soci de Govern del seu partit a la Generalitat, és cada vegada més tensa, i sembla que el cap del de Santa Coloma serà una de les primeres a rodar per mantenir un Govern on la clau és escapar de qualsevol mena d'autocrítica.

Tot i això, sembla que Rufián juga en una altra lliga. El líder d'ERC a l'hemicicle espanyol, d'acord amb el seu partit, ha mantingut un discurs crític amb les formes amb què el Govern va declarar la independència el 2017. Però ell sempre va un pas endavant. El de Santa Coloma sap buscar el titular, argumentar amb contundència, i ERC ho està fent servir per verbalitzar tot el que no pot dir Aragonès, que està acorralat per Junts al Govern.

El modus operandi és clar: Rufián rep directrius per part de la cúpula del seu partit per llançar un argumentari contra Junts, el llança amb les seves formes, i després tot l'independentisme s'escandalitza –inclòs el seu partit– i l'obliguen a rectificar. Ja ha passat dues vegades aquest any, cosa que fa presagiar que Rufián està actuant com un peó kamikaze que els republicans sacrificaran per poder seguir la seva estratègia de ser a dos llocs alhora, i alhora en cap.

PUIGDEMONT I RÚSSIA

El primer cop cap a Rufián va arribar amb la confirmació de l?existència de relacions entre Puigdemont i emissaris russos per aconseguir suport per a la independència de Catalunya. Gabriel Rufián, apel·lant al sentit comú, va acusar l'expresident de reunir-se amb "gent equivocada" i, recorrent a la seva freqüent ironia, va afirmar que Puigdemont es creia "James Bond" en assistir a aquest tipus de reunions.

El líder republicà al Congrés havia consensuat el discurs amb la mateixa direcció d'ERC, però això no li va servir per alliberar-se de l'allau de crítiques independentista, els polítics dels quals són poc proclius a acceptar la dissidència. ERC no va saber calcular l'abast que podrien arribar a tenir aquestes declaracions, i en poques hores van deixar sol Rufián, que es va haver de disculpar per un discurs que havia sortit de la cúpula del partit.

“Ahir em vaig expressar amb contundència. Demano disculpes si aquesta contundència va molestar segons qui. Però la situació requereix aquesta contundència”, va afirmar Rufián només un dia després. Així, va arribar el primer desvergonyiment del 2022 del conjunt de l'independentisme a Rufián, i no seria l'últim. Junts des de fa temps demana el cap, i ERC sembla disposada a entregar-la.

Amb el descrèdit a la figura de Rufián van arribar filtracions que semblaven demostrar que la confiança de la cúpula d'ERC en la gestió al Congrés no estava passant pels seus millors moments. Diversos mitjans van publicar aquest 2022 que els republicans estan valorant treure Rufián de l'hemicicle i col·locar-lo com a candidat a l'alcaldia de Santa Coloma. Filtracions que arribaven des d'ERC i que no tenien més intenció que treure força a la figura d'un ja molt debilitat Rufián, que s'ha convertit en l'objectiu fàcil a què disparar quan es vol acontentar els socis de Junts.

TRUCA "TARAT" A PUIGDEMONT

El segon round del pressing contra Rufian ha arribat aquesta setmana, i aquesta vegada tots els sectors han anat corrent a linxar el líder dels republicans al Congrés. Rufián va anomenar "tarat" al Congrés dels Diputats a qui va proclamar la independència el 2017 -és a dir, Puigdemont-. Poden semblar unes declaracions malsonants, però no tan lluny de la realitat tenint en compte que la república no es va arribar a consolidar mai, que va acabar amb tot un Govern empresonat i que va ajudar zero al principal objectiu de l?independentisme: ser un país independent. Aquest gest accelerat el 2017 va ser un torpede cap al moviment independentista, que en aquests moments està molt més afeblit que abans de la declaració. I per si no n'hi hagués prou, la "jugada mestra" de Puigdemont va ser buscar el suport a Rússia. ¿Algú s'imagina què seria Catalunya si hagués aconseguit ser una república amb el suport de Moscou? Una cosa semblant al Donbass.

En aquest sentit, es pot afirmar que la declaració d'independència va ser un gest inútil, i no és tan desgavellat pensar que un “tarat” tendeixi a fer accions inútils . De fet, com a associació mental, està més a prop de la realitat que la de Junts, o la d'ERC depèn de la disfressa que porti, que segueixen venent tot el que va passar el 2017 com un triomf. I potser ho fos per al poble, per als independentistes que van aconseguir associar-se com mai, però la gestió política va ser nefasta.

Però, com ja s'ha esmentat anteriorment, la classe política independentista té seriosos problemes a fer autocrítica, i les paraules de Rufián, una altra vegada, han arribat per xocar amb el seu discurs triomfalista. I sembla que aquesta vegada no tindrà sortida, ja que tothom l'ha desautoritzat: Junts, que segueix sobregestualitzant a cada pas que fa; ERC, que viu del funambulisme per continuar manant; l'ANC, que ha acusat Rufián de "no voler la independència";... Resumint: Rufián actualment s'ha convertit en la llosa més gran per al sobiranisme català mentre que col·lectius com l'ANC o Junts, que segueixen somiant amb la independència sense fixar cap proposta realista, es venen com els salvadors del moviment. La contradicció com a sistema.

Rufián ja ha vist les orelles al llop, i en aquesta ocasió no descarta que rebi "represàlies" per les seves paraules. Perquè independentisme només n'hi ha un, va tot en la mateixa direcció i la crítica s'entén com una deslleialtat al moviment. ¿L'independentisme cerca una Catalunya plural i racional, amb espai per a la dissidència i l'autocrítica, o una que recordi una nació "una, gran i lliure"? Pels seus fruits els coneixereu...