L'AP-7 col·lapsa a Catalunya: benvinguts a l'autopista de les obres, els accidents i els embussos

El turisme s'havia paralitzat durant dos anys a Catalunya a causa de la pandèmia del Covid-19, i el 2022 tot ha tornat a la normalitat. La mobilitat massiva de ciutadans torna a ser un fet, i les vergonyes d‟algunes infraestructures catalanes comencen a aflorar mentre es produeixen grans discussions entre els Executius estatal i autònom per les inversions a Catalunya. Però, més enllà de baralles partidistes, hi ha una realitat que pesa més i que afecta els ciutadans: la principal artèria de Catalunya, l'AP-7, està passant pels seus pitjors dies, i possiblement no estigui preparada per a l'afluència de trànsit que haurà de suportar aquest estiu.

Obres, embussos i accidents són tres imprescindibles a l'AP-7, i és que mai fallen. Però per a mostra, el millor és enumerar el que va passar en un període concret. La setmana passada vam començar dilluns amb l?operació tornada del pont de la Segona Pasqua. Amb això, es van generar cues de fins a 20 quilòmetres. Aquest col·lapse va fer comparèixer el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, que va lamentar que l'autopista "ha tocat sostre", considerant que el model de mobilitat no dóna eixida als desplaçaments des de l'àrea metropolitana de Barcelona fins a les zones de vacances.

Dimarts, per sort, no hi va haver grans retencions, però va aflorar una altra de les realitats de l'AP-7: les obres. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va començar la pavimentació per restituir els vials després de l'eliminació dels peatges, provocant afectacions de trànsit del dimarts 7 de juny al divendres 10. Aquest dia es va desenvolupar més o menys amb normalitat, exceptuant els embussos rutinaris que es produeixen a les entrades de Barcelona rutinàriament.

L'endemà, dimecres, el RACC va plantejar prohibir els avançaments de camions durant les franges horàries de més trànsit i als trams més sensibles davant l'augment de la mobilitat i de les cues en vies com l'autopista AP-7. I més que un comunicat, va ser una anticipació, perquè dijous va ser un dels pitjors dies per al?autopista: un accident d?un camió cisterna a la carretera AP-7 a Barberà del Vallès va provocar 10 hores de retencions en aquesta autopista.

I va ser dijous el dia on es va marcar el tret de sortida per a una setmana on l'autopista ha col·lapsat. Divendres es van tornar a produir embussos: a Sant Sadurní d'Anoia uns quants quilòmetres per un camió avariat que va deixar inutilitzat un carril; retencions a Barberà del Vallès per un altre accident; també un altre accident va provocar retencions a l'alçada d'Aiguablava; i tants quilòmetres de retenció a Martorell pel mateix. També es van produir retencions per circulació intensa al Papiol, Vilanova del Vallès.

Dissabte l'escenari va continuar igual: Un incendi a les rodes d'un camió a l'autopista AP-7 a l'altura de Sant Celoni va causar set quilòmetres de cues; un segon accident genera uns tres quilòmetres de cua a l'AP-7 a la Granada del Penedès en sentit Tarragona; un accident va causar retencions a Castellet i Gornal, i un altre succés va obligar a tallar un carril de l?AP-7 al?alçada de Figueres.

Aquest diumenge, tement que es repetissin les retencions de la setmana anterior, Trànsit va habilitar carrils addicionals a l'autopista per evitar congestions a l'entrada a Barcelona. Tot i això, el dia no va ser gaire diferents dels anteriors ja que, a més d'importants retencions per entrar a la capital catalana, es va haver de tallar un carril a l'altura de Castellbisbal per un accident, provocant fortes retencions. També va haver-hi un gran embús al Vallès durant tot el dia, tant per circulació intensa com per accidents.

Aquesta és la crònica d'una setmana a l'AP-7, una autopista que possiblement hagi tocat sostre, convertint-se en una ruleta russa per a qualsevol que hi vulgui circular. Perquè 'retencions, mala gestió i incertesa' són els termes que defineixen una artèria per on circulen la majoria de mercaderies que entren i surten de Catalunya, el camí que usen milers de catalans diàriament per desplaçar-se per anar a treballar, una de les principals vies de comunicació del territori que, malauradament, ja no funciona.