Mónica Oltra, imputada pel presumpte encobriment d'abusos del seu exmarit a una menor tutelada

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha imputat la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra , pel presumpte encobriment d'abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada. Declararà el proper 6 de juliol.

Així ho ha decidit la Sala, tribunal a què el Jutjat d'Instrucció número 15 de València va remetre les actuacions el mes d'abril passat en estimar que existien fets presumptament delictius atribuïts a Oltra.

Es va enviar la causa a aquest òrgan davant la condició d'aforada de la consellera . Després de rebre les actuacions, el tribunal va preguntar a les parts del procediment --acusacions i defenses-- sobre la competència per instruir el cas. Fiscalia es va pronunciar favorablement que ho assumís el TSJCV per veure indicis "rellevants" contra Oltra.

En concret, en aquest procediment s'investiga el presumpte encobriment dels abusos sexuals que va patir en un centre una menor tutelada, de 14 anys, a les mans de l'exmarit d'Oltra entre els anys 2016 i 2017.

L'educador va ser condemnat a cinc anys de presó en una resolució ratificada pel TSJCV. Després de la condemna, la menor va denunciar la situació en què s'havia trobat durant la tramitació de la causa i des del jutjat es va obrir una nova investigació judicial contra sis funcionaris, la directora i una psicòloga del centre d'acollida de menors on van passar els fets .

Posteriorment, es van imputar cinc persones més: una directora general, una subdirectora general, un secretari territorial, una cap de servei i una tècnica. Un total de 13 investigats.

La Sala, després d'estudiar el cas, s'ha declarat competent per instruir-lo en apreciar "una sèrie d'indicis plurals" que "fan sospitar la possible existència d'un concert" entre l'aforada i diversos funcionaris per "protegir la parella o bé protegir la carrera política de l'aforada" , segons consta en una interlocutòria notificada avui a les parts.

El TSJCV entén per tant que resulta procedent incoar diligències prèvies, de les quals serà instructor el ponent d'aquesta resolució, el magistrat Antonio Ferrer, "per tal d'investigar fins a quin punt aquesta sospita inicial té l'entitat suficient per permetre que el procés pugui continuar el curs ordinari".

La Sala assumeix la causa en la seva integritat, és a dir, també pel que fa als altres 13 investigats, entre els quals figuren alts càrrecs de la Conselleria i treballadors del centre de menors on van ocórrer els fets, en considerar que existeix en aquest moment a tots ells "una connexitat inescindible".

A la interlocutòria, s'assenyala que pot ser que els diferents tràmits i expedients duts a terme al si de la Conselleria, "considerats en abstracte i d'una forma aïllada", no puguin entendre's il·legals i fins i tot irregulars, però precisa que, si es valoren en conjunt i es posen en relació amb el seu contingut i la seva oportunitat, "fa pensar que han estat elaborats amb un propòsit molt concret, completament allunyats de la finalitat per als que van ser concebuts, ja que, segons relata l'instructor, tots ells vinculats d'una manera directa a un propòsit molt precís, ja d'una legalitat molt dubtosa, quina és beneficiar la situació processal del marit de la senyora Oltra, o bé senzillament tractar de protegir-ne la carrera política, encara que això es fes en perjudici de una menor tutelada per la Conselleria d'Igualtat”.

La Sala exposa que és "cert que no hi ha prova directa que vinculi aquests singulars tràmits amb l'aforada" , però afegeix que "sí que concorren uns indicis plurals, que en principi fan pensar que van ser orquestrats precisament amb aquesta finalitat, tant per la persona a qui directament beneficiarien com per la mateixa relació que presenten amb l'evolució del procés penal que van intentar obstaculitzar”.

"No es pot oblidar que és pacíficament admès per la nostra jurisprudència, tant del nostre Tribunal Suprem com del nostre Tribunal Constitucional, que aquesta modalitat de prova és perfectament admissible per desvirtuar la presumpció d'innocència d'una persona", apunta.

A més, a això caldria unir que consten una sèrie de declaracions públiques efectuades per Oltra, tant al si de les Corts com davant dels mitjans de comunicació, en què s'atribueix l'ordre de la incoació de l'expedient reservat.

Encara que la vicepresidenta "pot ser que es tracti de desvincular de les seves afirmacions anteriors, no per això deixa de ser un element a considerar" , assenyalen els magistrats.

"CERTAMENT INCREÏBLE"

"Com també ho és --prossegueixen-- que resulta certament increïble que, com arriba a afirmar algun dels investigats, s'assabentessin dels abusos i de la possible imputació de qui va resultar ser el marit de la senyora Oltra per la premsa, quan aquesta afirmo que per un afany de transparència a l'inici del seu mandat va comunicar a la Conselleria, tant oralment com per escrit”, la seva relació amb aquesta persona i el seu treball com a educador. "El que ens fa pensar que era una circumstància perfectament coneguda en aquell àmbit", incideixen.

Pel que fa al fet que la sentència condemnatòria de l?educador està pendent d?un recurs de cassació davant el nostre Tribunal Suprem, la Sala explica que potser impedeixi parlar d?un delicte d?encobriment en un futur.

Però en canvi, apunten, "no ens impedirà entrar a valorar els delictes imputats pel Ministeri Fiscal, ja que en definitiva fa referència senzillament a impedir una investigació, a no donar a la menor la deguda protecció que la seva particular posició els imposava, infracció que igualment podria concórrer encara que finalment resultés absolt, ja que el transcendent és la pantalla disposada a fi d'evitar contribuir a la deguda investigació dels fets i protegir com era el seu deure a la menor, evitant la victimització secundària que ha provocat el tractament que es va donar a la denúncia".

"Sense oblidar --afegeixen-- les conseqüències que poguessin tenir en ordre penal les diferents resolucions adoptades, que si escau podrien entendre's constitutives del delicte de prevaricació de l'article 404 imputat pel Ministeri Fiscal, o senzillament un delicte de malversació impròpia de l'article 432 en relació amb l'article 252, en la mesura que han pogut implicar un ús indegut de recursos públics amb finalitats particulars”.

Per això, en definitiva, la Sala creu procedent la incoació d'unes diligències prèvies a fi d'investigar fins a quin punt la sospita inicial té l'entitat suficient per permetre que el procés pugui continuar el curs ordinari.