Joaquín Tornos: "El Govern s'ha mantingut dins una continuïtat basada en la confrontació i la viciositat interna"

S'ha publicat la valoració general de l'Estat autonòmic el 2021 que realitza l'Observatori de Dret Públic de Barcelona, a través de l'Informe de les comunitats autònomes, i apunta que les autonomies van impulsar la seva activitat legislativa després de la pandèmia. No obstant, no en totes ha estat així. Hi ha dues comunitats amb l'activitat legislativa aturada: Catalunya, on es van aprovar 2 lleis el 2021, i Madrid, on se'n van aprovar 4.

A CatalunyaPress hem entrevistat Joaquín Torno , catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona des de l'any 1986, president del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya del maig del 2004 al març del 2006, entre d'altres càrrecs. Un expert amb un currículum extens que, a més, s'ha encarregat d'elaborar l'informe sobre Catalunya en la valoració general de l'Estat autonòmic el 2021.

P.: Com ha estat la gestió del Govern el 2021?

R.: L'any passat va ser un any electoral, amb unes eleccions que es van intentar ajornar i finalment es van celebrar. La composició del Govern s'ha mantingut dins d'una continuïtat basada en la confrontació i la viciositat interna, amb dificultat per conformar un govern unit i per adoptar resolucions que van quedar aturades. El Govern de la Generalitat, per les tensions internes, no va aprovar ni una sola llei.

També va ser un any on es va produir la “finalització”, podríem dir, del problema de la pandèmia, i abans d'això moltes de les actuacions estaven condicionades per aquest tema.

P.:L'activitat legislativa a Catalunya va ser gairebé inexistent...

R.: Es van aprovar dues lleis no substantives i tot a través de decrets, cosa que és també comuna a la resta de comunitats autònomes. És un fenomen recent i preocupant. La feblesa dels governs i la fragmentació dels Parlaments porta a aplicar decrets llei, sense aprovar lleis als hemicicles.

P.: Com va ser la relació entre la Generalitat i el Govern d'Espanya?

R.: S'està produint una relativa rebaixa de la tensió entre el Govern de la Generalitat i de l'Estat com a conseqüència dels indults i la creació de la taula de negociació que, encara que hagi servit per rebaixar la tensió i fer sensació que s'hauria una via de diàleg, finalment no ha estat més que reconèixer que s'asseurien en una taula, de la qual no han sortit acords importants. Les postures seguien molt enfrontades: Esquerra només demanava amnistia i referèndum, una posició que no permet avançar en la negociació. La taula, a més, va ser boicotejada des de Junts, que no va voler formar-ne part.

P.: I a més de les posicions d'Esquerra, hi va haver més dificultats per al diàleg?

R.: La judicialització del tema del procés seguia viva a través d'una sèrie de sentències que van sortint al llarg del temps: sentències del Tribunal Constitucional o del Tribunal Suprerior de Justícia que anaven analitzant els recursos interposats. Les sentències del Tribunal Constitucional, si bé totes eren desestimatòries amb les pretensions dels recurrents, sí que n'hi ha un parell o tres que tenen vots particulars en relació amb la impugnació de la pena de la sentència penal. Alguns jutges aprecien que hi va haver desproporció a les penes imposades, una dada que és molt significativa.

P.: Amb aquest panorama, com va ser la conjuntura econòmica el 2021?

R.: Tot i aquesta problemàtica, d'un Govern dividit, d'empreses que se n'han anat i no han tornat, la situació econòmica a Catalunya no és dolenta. Diversos informes demostren que, malgrat aquesta conjuntura, Catalunya continua mantenint un creixement raonable, equiparable al d'altres comunitats autònomes i, per tant, l'economia no està paralitzada.

P.: El moviment independentista continua tenint el mateix múscul?

R.: Enquestes manifesten que està abaixant el suport al procés independentistes, que es notava una certa desafecció i esgotament de la població de la ciutadania amb el tema. A les darreres eleccions autonòmiques, la participació ciutadana va ser molt baixa, i si els partits independentistes tinguessin un gran suport haguessin aconseguit una gran mobilització. Però si és veritat, que en nombre de vots, les forces sobiranistes van obtenir més del 50%, es van deixar pel camí 600.000 vots, que no són pocs. Això reflecteix una tendència de caiguda del suport a les posicions més radicals de l'independentisme. A les enquestes se segueix veient que hi ha un clar suport de la població catalana a un referèndum, però ja no es planeja tant amb la radicalitat de l'unilateralisme. I a més, la pregunta de: 'Vol vostè exercir el dret a decidir?', doncs tothom diu que sí, perquè tots ho volem decidir tot. És una pregunta que la lectura depèn molt de com es faci i en quin context.

P.: Quins són els reptes de Catalunya per a aquest 2022?

R.: Els reptes fonamentals són aconseguir un Govern cohesionat, que assumeixi realment que allò que més importa als ciutadans són les qüestions relatives a la gestió, i que es millorin les vies de negociació amb el Govern, amb l'Estat. Ja s'ha fet alguna cosa, però s'ha de reforçar. També hi ha qüestions de qualitat democràtica que s'haurien d'assumir. El Parlament està funcionant amb molts dèficits de cultura democràtica: la situació de la presidenta, les tensions internes que hi ha entre els lletrats,... Com a aspecte positiu, es va aconseguir pactar la renovació d'alguns òrgans constitucionals, com el Consell de Garanties Estatutàries , de la Comissió Jurídica Assessora, el Tribunal de la Sindicatura de Comptes,...

Però, resumint, cal continuar millorant els principis d'un estat democràtic, la cohesió interna del Govern, aprovar els pressupostos el desembre d'aquest any i posar-se a treballar les qüestions com ara dur a terme una bona gestió dels Fons Next Generation. Perquè es queixen de la falta de transferències, però la realitat és que s'han transferit molts diners, una altra cosa és que aquí no es gestioni, i això és culpa del Govern català.