Per Andalusia: la història d'un altre desastre autonòmic a l'esquerra del PSOE

Unidas Podemos confirma a Andalusia una altra caiguda electoral i la candidatura d'unitat al costat de Más País no aconsegueix evitar una nova debacle autonòmica, amb un fort retrocés iniciat des del 2019 i encadenat amb els fracassos a Castella i Lleó, Galícia, el País Basc i Madrid.

D'aquesta manera, la primera experiència de front ampli, que defensa Unides Podem per al proper cicle electoral, punxa en la seva primera experiència amb uns resultats paupèrrims i unes bases desmobilitzades, que deixa el repte d'aixecar un espai enfonsat al nou projecte nacional de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

Amb el 96,02% escrutat, la coalició d'unitat 'Per Andalusia' colleix uns resultats paupèrrims amb un total de 5 diputats i 273.482 vots (el 7,7% del sufragi total), confirmant-se la tendència més baixa que marcaven els sondejos i molt lluny de la forquilla entre 9 i 10 escons que va arribar a augurar el CIS.

Per part seva, la llista d'Adelante Andalucía del sector anticapitalistes liderat per Teresa Rodríguez es queda amb dos diputats i 163.120 sufragis, en línia amb el pronòstic dels sondejos.

D'aquesta manera, la baixada de l'esquerra en conjunt és considerable respecte al 2018, amb 10 escons i més de 152.00 vots menys als que va aconseguir llavors la unió de Podem, IU i Teresa Rodríguez, que en aquella època militava a la formació estada . I és que fa tres anys van collir 584.040 sufragis i 17 parlamentaris. A més, a les darreres generals l'espai confederal va vorejar els 600.000 suports electorals.

Una xifra que ja era inferior al 2015, quan Podem en solitari va aconseguir 15 escons amb 590.000 sufragis i IU va aconseguir 5 i gairebé 274.000 suports. Per tant, la coalició es queda en els nivells que va obtenir la formació d'Alberto Garzón i que ja eren els més baixos de la seva història.

TENDÈNCIA NEGATIVA DES DE 2019

D'aquesta manera, Unidas Podemos acumula un altre revés electoral, sense sortir de la tendència negativa que arrossega des dels comicis autonòmics i locals del 2019, que el va desposseir d'una part important de la seva representació regional i local, a banda d'evidenciar la seva debilitat territorial a gran part del territori que no s'aconsegueix revertir, malgrat que és una de les prioritats de la nova direcció del partit morat.

Una dinàmica que va tenir més contenció en els comicis generals passats, ja que malgrat deixar-se la meitat dels seus escons (dels 71 del 2016 al 35 del 10N) va aconseguir governar en coalició amb el PSOE.

Així, al febrer ia Castella i Lleó només va poder obtenir un escó, quan n'aspirava almenys a tres, malgrat que per primera vegada Podem i IU van concórrer junts en aquesta autonomia. Aquesta fórmula es va deixar pel camí 40.000 vots que van obtenir per separat el 2019 i lluny de la fita del 2015, quan la formació morada va aconseguir 10 escons.

El 2020 l'espai confederal va patir un dels seus cops més durs a Galícia, on va passar de ser la segona força més votada a quedar-se com una formació extraparlamentària, sumat la severa caiguda al País Basc on la seva presència es va reduir a la meitat, en passar de 11 a sis escons.

Catalunya, no obstant, va ser un parèntesi en aquesta tendència, on els comuns van aconseguir retenir els seus vuit diputats al Parlament i van revertir els sondejos que pronosticaven un fort descens.

Les eleccions madrilenyes de l'any passat van deixar un sabor amarg, ja que sí que va aconseguir pujar de set a deu escons però va suposar la renúncia a la política del seu exlíder Pablo Iglesias, que va anar al rescat davant les males perspectives d'Unidas Podemos però va aconseguir un magre resultat davant la contundent victòria del PP.

COALICIÓ QUE VA NÉIXER AMB TENSIONS

La confluència dels partits d'Unidas Podemos i Más País, que concorrien per primera vegada junts després de la seva escissió del 2019, va néixer de manera convulsa i que també tenia la competència en aquest espectre de Teresa Rodríguez, que havia estat el seu referent abans d'una nova divisió interna.

Primer, amb la nova marca 'Por Andalucía' i l'intent frustrat que l'abanderés un independent i, després, pel xoc entre Podem i IU pel lideratge de la candidatura, que va recaure a Inmaculada Nieto, i un accidentat registre de la coalició després d'un acord 'in extremis', que va deixar la formació morada fora de la inscripció oficial i les relacions erosionades entre els dos principals partits de la confluència.

Aquesta circumstància ha portat a més a una situació singular, ja que la formació morada a la comunitat ha llançat en xarxes socials missatges a les seves bases i simpatitzants per aclarir que, encara que no aparegués el seu logo, estaven dins de la candidatura Per Andalusia.

Tampoc ha revitalitzat a l'electorat d'esquerra la implicació dels principals dirigents dels partits d'esquerra en campanya afanyats a reactivar les opcions de la coalició i mostrar unitat, malgrat que la imatge no hagi estat completa en no coincidir Errejón amb la cúpula de Podem . Ni el concurs de la vicepresidenta segona no ha estat un revulsiu amb un paper, a diferència de Castella i Lleó, més destacat al protagonitzar tres mítings.

NO RENDIBILITZA A LES CCAA LA SEVA PRESÈNCIA AL GOVERN

Els comicis andalusos tornen a confirmar que Unides Podem, lluny de rendibilitzar la seva presència al Govern, pateix desgast i no treu rèdits electorals dels seus èxits de gestió com la reforma laboral, la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) o les mesures d'escut social.

A la formació morada s'ha instal·lat la percepció que el seu concurs al Govern és necessari, encara que culpen de la desmobilització de les bases progressistes a la falta de valentia del PSOE, a qui insistentment porten més ambició a l'agenda legislativa.

I amb aquest panorama electoral l'estratègia dels partits d'Unidas Podemos és fiar totes les opcions de cara als comicis del 2023 a un front ampli d'esquerres, oberts a eixamplar l'espai amb aliances amb altres forces d'esquerra, ia la nova plataforma de Díaz, la primera fase del qual arrencarà el 8 de juliol encara que amb vocació nacional i no estarà per a les municipals de l'any que ve.

D'aquesta manera, l'objectiu és reimpulsar el bloc progressista evitant la dispersió de candidatures per conservar les opcions del bloc progressista després de diversos cops autonòmics sense opcions de disputar la governabilitat al PP.