La Flama del Canigó crema a Sant Joan

Els lleidatans han tornat a gaudir de la nit de Sant Joan semblant al que era quan el Covid encara no havia aparegut a la vida quotidiana. La nit va estar marcada pel dispositiu de seguretat més gran de la història de la revetlla de Sant Joan davant l'elevat risc d'incendi.

Un cop més, la Flama del Canigó va marcar l'inici de la celebració en arrestar la metxa de desenes de fogueres de llarg a llarg de la província. Tal com ha explicat, Segre.com, a la capital del Segrià, una caravana de vehicles i ciclistes va custodiar la 'llum de Catalunya' fins al Palau de la Paeria, i des d'allà es va traslladar a Pardinyes, des d'on la mestra Teresa Alcaine va llegir el manifest i posteriorment es va repartir per tota la ciutat per arrestar una vintena de fogueres. En aquesta ocasió, el Consorci del Turó de la Seu Vella va suspendre l'emblemàtica foguera i va demanar no encendre petards a l'entorn monumental per evitar incendis de vegetació.

Tot i que a nivell general no es van prohibir les fogueres ni el llançament de petards alguns ajuntaments van decidir prendre precaucions per minimitzar riscos. Va ser el cas de L’Albagés, Isona, Solsona, Juncosa, Montgai, Alfès, Llimiana, Foradada, Verdú, La Baronia, Sant Esteve de la Sarga o Salàs de Pallars que, entre altres municipis, van cancel·lar l’encesa de fogueres.

L'Associació Cultural Flama del Canigó, juntament amb entitats esportives i culturals de tot el territori, es va encarregar de fer arribar la flama a Sort, Rialp, Cervera, Tremp, Borges, La Seu, Bellpuig, Agramunt i Guissona, entre moltes altres localitats.

A Tàrrega, l'acte central va tornar a la plaça del Carme, amb la rebuda de la Flama per part dels ciclistes de la Penya Pedal de Bellpuig. Ja de nit, estava prevista la baixada de les Falles de Secà i una foguera. A Mollerussa, la flama va arribar amb l'associació Xafatolls, que va encendre el peveter instal·lat a la plaça Manuel Bertrand.