L'economia espanyola pateix una frenada mentre que el consum de les llars va millorar les seves previsions

Les dades de l'economia espanyola no milloren i, de fet, són pitjor del que s'esperava. Segons les xifres oficials, l'economia espanyola va avançar només un 0,2% el primer trimestre de l'any i un 6,3% en taxa interanual. Aquestes dades se situen una dècima per sota del pronòstic que es va publicar a l'abril.

Les principals causes de la desacceleració del consum de les llars han estat la guerra a Ucraïna i la variant Òmicron del Covid . Aquestes són les pitjors dades malgrat que finalment va desaccelerar menys del previst entre el gener i el març, encara que no la revisió a la baixa troba la seva explicació en les exportacions.

Les dades les ha publicat l' Institut Nacional d'Estadística (INE) divendres passat i vénen a confirmar el refredament de l'economia després d'expandir-se un 5% el 2021 i un 2,2% el darrer trimestre del mateix any.

El consum de les llars va millorar les previsions trimestrals i 'només' va caure un 2% durant el trimestre davant el 3,7% esperat. Però amb el seu pes al PIB , aquesta taxa negativa de la despesa de les famílies (la primera des del primer trimestre del 2021, quan es va contreure un 2,6%) és una urpada al creixement.

En la comparativa interanual, no obstant, el consum de les llars va créixer un 4,9%, anotant-se el seu augment més gran (set dècimes) des del segon trimestre del 2021 i superant en 1,8 punts la dada avançada a l'abril.

Tanmateix, la gran diferència en la dada de PIB publicada per l' INE i l'estimació d'abril la marquen les exportacions de béns i serveis. La dada preliminar va presentar un creixement trimestral del 3,4% d'aquest component, un augment notable en termes trimestrals.

Tot i això, en aquesta nova publicació de l' INE es rebaixa el creixement de les exportacions a l'1,1%, un descens de 2,3 dècimes que ha frenat el creixement de l'economia espanyola, malgrat que la caiguda del consum ha estat inferior a la de la primera estimació.

Aquest creixement més baix de les exportacions de béns i serveis podria trobar l'explicació en l'empitjorament del clima internacional i en una recuperació econòmica més lenta en els principals socis comercials de la zona euro. En aquest sentit, Estadística recorda que l'avenç de dades del primer trimestre es va fer a partir d'indicadors estadístics que oferien resultats fins al febrer (la guerra va començar a finals d'aquell mes) mentre que els resultats publicats aquest divendres ja abasten "en la immensa majoria" dels casos", el conjunt del trimestre.

Tornant al creixement interanual del PIB , a aquest va contribuir especialment el sector exterior i, en menor mesura, de la demanda nacional. En concret, la demanda externa va aportar 2,3 punts al PIB interanual del primer trimestre, xifra cinc dècimes superior a la del trimestre anterior i la seva contribució més gran en nou anys, mentre que la demanda nacional va aportar 4 punts, dues dècimes més.

A preus corrents, el PIB del primer trimestre es va situar en 317.928 milions d'euros, 1.587 milions d'euros menys que el trimestre anterior, però gairebé 30.000 milions més que el primer trimestre del 2021 (+10,4%).

Per la seva banda, l' ocupació , mesurada en termes de Comptabilitat Nacional , va créixer un 5,3% interanual el primer trimestre, cinc dècimes menys que el trimestre anterior, fet que suposa un augment de 934.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any.

En termes interanuals, les dades de l' INE mostren que les hores efectivament treballades van pujar un 7,5% el primer trimestre, taxa 4,8 punts superior a la del mateix període del 2021.

Pel que fa a la remuneració total dels assalariats, aquesta va augmentar un 7% interanual el primer trimestre, 1,2 punts més que el trimestre anterior.

La sortida de la crisi provocada per la pandèmia es va complicar amb la inflació i la guerra a Ucraïna . L'avanç del PIB el 2021, quan va créixer al ritme més alt des de l'any 2000, no va ser suficient per superar el cop del cóvid, i el context actual només ha complicat despertar l'economia. Els indicadors (nacionals i internacionals) confirmen que la recuperació trigarà a arribar.

Així ho preveu el Govern , que va retallar del 7% al 4,3% l'augment del PIB aquest any, assimilant un guió que havien seguit prèviament organismes com el Banc d'Espanya , que va rebaixar quatre dècimes la previsió per al 2022, fins al 4, 1%, principalment per les restriccions del còvid que van copar gran part del primer trimestre de l'any i pels tentacles de la invasió Rússia que van acabar de posar en perill l'economia.

Des de Brussel · les , també hi va haver tisorada . L'estimació d'avenç de l'economia espanyola l'any en curs que la Comissió Europea calcula per a Espanya va recular al 4%, 1,6 punts per sota del seu apunt previ.

Està resultant complicat per a INE fer una estimació del PIB des que va esclatar la pandèmia. La revisió més sonada va ser el segon trimestre del 2021, per la forta retallada, i perquè va acabar afectant tota la projecció d'aquell any. La d'avui només és d'una dècima, però les oscil·lacions en els agregats són molt més significatives. La correcció en el consum de les llars és una de les claus perquè suposa prop del 60% del PIB . El consum final ha estat, també, corregit nou dècimes al -0,9%.

L'altre quid de la qüestió és les variacions significatives en les estimacions inicials a la balança comercial, que Estadística explica, en part, en la manca de dades del març per a l'avenç.

Tot apunta que al segon trimestre l'estadística (l'avanç de la qual es publicarà el 29 de juny) reflectirà una millora de l'economia. Sense cap esdeveniment inesperat en el període, el Banc d'Espanya calcula que el PIB ha accelerat el creixement al 0,4% gràcies a l'impuls que ha propiciat el relaxament absolut a les mesures sanitàries.