Dues copes a Sitges: segona part d'una sèrie de narrativa gai de Jose Diamond

Fins ben entrat el segle anterior van fer furor els fulletons, és a dir, aquelles novel·les que atrapaven l'atenció del lector amb prou força per obligar-lo a seguir la peripècia dels seus protagonistes més enllà de les pàgines d'un sol llibre, utilitzant al final de les pàgines l'ardit de deixar oberta una intriga capaç d'induir-lo a adquirir el títol següent de la sèrie. Com que no hi ha res de nou sota el sol, Josu Diamond utilitza aquesta aviesa tècnica per aconseguir l'atenció dels seus lectors i tal com ja va advertir a “Un còctel a Chueca”, els problemes eròticoamorosos d'Iker, Mauro, Andrés i Gael continuen a “Dues copes a Sitges” (B Penguin Random House)

Diamond cultiva la narrativa exclusivament gai -els personatges heters pràcticament no apareixen- en què tracta de representar un col·lectiu d'aquest tenor espanyol, jove, urbanita o amb desitjos d'urbanitzar-se aviat i escapar de l'Espanya buidada -casos de Mauro i Blanca -, de manera que els protagonistes es caracteritzen per representar els esquemes mentals, hàbits i usos socials i/o sexuals de la seva generació i context. Dit això, afegirem que no utilitza un tractament doctoral i amb pretensions d'establir paràmetres que convidin a aprofundir en els diferents aspectes propis d'aquest sector concret, sinó que ha optat per una cosa molt més lleugera que es basa en la peripècia personal dels personatges -el seu nom encapçala cada capítol-, i descriu les seves conductes, emocions, afinitats i, per descomptat, les seves pràctiques sexuals respectives que, en determinats moments, són tractades amb alt voltatge i notable cruesa -la trobada entre Iker i Alessio-, el que indueix a col·legir la ciència pròpia del seu autor. Hi ha, així mateix, alguns elements dramàtics, com els referits a l'esmentat Iker ia les seves relacions familiars conflictives, o al descobriment que fa Andreu de l'herència rebuda del seu nefast amic Efrén. I, en fi, caldrà afegir que Sitges només apareix tangencialment al principi del text, ja que aquest nou episodi discorre en bona mesura, com l'anterior, a Madrid, que és el paisatge que Diamond segons sembla domina, de manera que la cita de la localitat barcelonina més sembla un recurs de coberta que no pas un context narratiu real.

“Dues copes a Sitges” és, amb tot, una novel·la voluminosa -més de 500 pàgines!-, entretinguda, en les pàgines de la qual potser se'n reconeguin alguns, mentre que a altres els serveixi a títol d'informació sobre les formes de vida de la comunitat gai i de les seues libèrrimes, i en alguns casos imaginatives, pràctiques sexuals.

Altresí: encara que hi ha un desenllaç feliç -al col·lectiu li toca en sort gaudir d'un divertit creuer-, Diamond utilitza la mateixa artera tàctica que a la seva novel·la anterior i deixa oberta l'espita del que pot passar a la, anunciada des d'ara, tercera entrega del fulletó ”Tres xopets a Mikonos” (aquests barbians cada vegada se'n van més lluny! igual a la quarta entrega acaben San Francisco…)