Titisee (Selva Negra): on va néixer el rellotge de cucut

El territori alemany es caracteritza en aquest sector de l'oest de Baden-Würtemberg per l'espessor dels seus boscos i per això se'l coneix com la Selva Negra. Són boscos que han resistit l'agressió derivada del procés d'industrialització i de les guerres i que constitueixen una magnífica reserva d'oxigen al cor de Centreeuropa. Si Baden Baden és la ciutat balneària i Friburg de Brisgòvia la ciutat universitària, la veritat és que la Selva Negra està formada per nombroses agrupacions urbanes situades en paisatges bellíssims. Una és l'agrupació formada per dos pobles, Titisee i Neustadt, el primer essencialment de vacances i el segon, industrial.

Titisee es troba al bord del llac del mateix nom ia l'ombra de la muntanya Hirschbüll, de 845 metres sobre el nivell del mar. Sembla que aquesta zona sembla que va estar pràcticament deshabitada fins al segle X i que hi creixia un bosc salvatge, que en bona part era d'avets. A poc a poc, es van anar creant assentaments humans i al segle XVIII va començar a explotar-se la seva producció fustera creant un gran perill de desforestació. Tot i així, conservo el seu caràcter rural fins a finals del segle XIX, quan es va estendre la línia ferroviària que passa per la vall de l'Infern i van començar a arribar-hi els turistes.

Fins llavors, els habitants de Titisee van viure de la riquesa que els donaven els seus boscos, la fusta dels quals va servir, entre altres coses, perquè es guanyessin la vida amb una important indústria rellotgera artesana que va donar lloc a l'aparició del que coneixem com “ rellotge de cucut”. Perquè, tal com aclareixen amb l'interès més gran, encara que la fama d'aquest tipus de rellotge se l'hagi emportat Suïssa, en realitat és originari d'aquest racó del sud de la Selva Negra. Moltes vegades ens hem preguntat el perquè de l'estranya i simpàtica fesomia d'aquests rellotges, l'aparença externa dels quals tracta de reproduir la façana d'un habitatge rural i l'explicació és ben senzilla: els artesans de Titisee es van inspirar en les casetes ferroviàries d'aquesta comarca. van idear un mecanisme que incorporés el seu contorn com a element decoratiu.

Els habitants de Titisee van establir una xarxa comercial amb venedors que anaven a Holanda i Rússia, arribant fins i tot a Moscou. Un altre bon mercat va ser el de les illes britàniques. Però tot va canviar a principis del segle XX, quan van començar a arribar els primers rellotges americans, que eren industrials però més moderns i barats. La punta final va venir per culpa de la política. La tensió existent entre la Gran Bretanya i Alemanya va fer que els anglesos van deixar impagades les seves últimes factures a mitjans dels anys trenta del segle passat. A partir de llavors van anar tancant successivament els diversos tallers artesans i avui dia només sobreviu una única fàbrica de rellotges de cucut.

N'hi ha de dos models: els d'origen més antic tenen la superfície de les agulles planes, amb una decoració de caràcter floral i els més moderns són els que tenen l'aparença de caseta. Als voltants del llac de Titisee i als diversos pobles d'aquesta comarca de la Selva Negra hi ha una oferta molt variada, però els preus són d'acord amb el caràcter artesà d'aquesta indústria. Quan sortim de Titisee passem pel costat de la seva estació de ferrocarril, petita, recoleta i plena de flors, amb diverses casetes alineades al costat de la via, l'aire de la qual ens sembla familiar. De sobte vam entendre a reconèixer aquesta silueta perquè és gairebé idèntica a la dels famosos rellotges de cucut que van néixer en aquest paisatge sublim, al costat d'un llac remot d'origen glacial, al cor de la vella Europa.