El TC interromp fins dimecres al seu debat del recurs contra la resolució independentista

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) han interromput després d'unes tres hores de debat seves deliberacions sobre el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern contra la resolució independentista del Parlament aprovada per JxSí i la CUP per donar inici a la ruptura amb Espanya.

Continuarà el dimecres al matí el seu estudi sobre el fons d'aquest assumpte, després que els 11 magistrats que l'integren admetessin a tràmit el 11 de novembre la impugnació dels Serveis Jurídics de l'Estat i suspenguessin de forma cautelar la vigència de la resolució.

L'assumpte ha estat introduït en el primer Ple ordinari que celebra el tribunal després de rebre divendres passat les al·legacions del mateix Parlament, que defensa que la resolució impugnada és un "acte parlamentari de naturalesa estrictament política", pel que no té els elements necessaris per a ser valorada pel TC.

En el seu acte, el TC va donar un termini per a la presentació d'al·legacions i va advertir a més a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; al president en funcions, Artur Mas, ia altres 19 alts càrrecs de Catalunya que poden incórrer en responsabilitats, fins i tot de caràcter penal, si incomplien el seu acte.

En el moment de suspendre la resolució de Parlament, el TC va aplicar per primera vegada l'article 87.1 de la seva Llei Orgànica, a demanda de l'Advocacia de l'Estat, i va acordar notificar a cada un dels càrrecs esmentats pel Govern la resolució advertint "de el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada", i els s'advertia de "les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer".

No obstant això, el tribunal de garanties no va acollir en aquell moment totes les peticions del Govern, ja que en la seva providència no feia esment a l'aplicació de moment l'article 92.4 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), inclòs després de la recent reforma d'aquesta norma i que inclou la possibilitat de suspendre en els seus càrrecs als que incompleixin les seves resolucions.

AL·LEGACIONS DEL PARLAMENT

En la sentència que es dicti, previsiblement aquesta setmana, el Constitucional haurà de contestar als arguments dels serveis jurídics del Parlament, que defensaven que la resolució va ser adoptada "en l'exercici de la funció de l'impuls de l'acció política i de govern" i només pot ser valorada en aquest context.

Esgrimia també que la resolució respon al mandat polític adquirit pels grups parlamentaris que han exercit la iniciativa --JxSí i la CUP--, com a conseqüència de les eleccions catalanes.

Sostenien així mateix que aquest mandat està fonamentat en els programes polítics de les formacions que "de manera clara i explícita tenien com a objectiu polític prioritari iniciar el procés de creació d'un estat català independent".