La Llei de Transparència entra en vigor aquest dijous per comunitats i ajuntaments

|






























Les comunitats i ajuntaments estaran obligats a complir la Llei de Transparència a partir d'aquest dijous, dia 10 de desembre, dos anys després de l'aprovació de la norma i dotze mesos després que hagués de aplicar-la l'Administració central.


A dos dies de la data, la majoria de les autonomies no ha creat els òrgans que han de vetllar per la correcta aplicació de tots els preceptes de la llei de Transparència i que hauran de gestionar les reclamacions dels ciutadans en aquesta matèria.


La Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern es va aprovar a finals 2013, però aquell any, concretament el 10 de desembre, només va entrar en vigor la part corresponent al Bon Govern, en la qual es detallen una sèrie de principis i sancions per als funcionaris públics.


Per a l'entrada en vigor de les obligacions de transparència i accés a la informació es van fixar dos terminis diferents: mentre que els organismes estatals van haver d'aplicar la llei en la seva totalitat a partir del 10 de desembre de l'any passat, a les administracions locals i autonòmiques se'ls va donar un any més de marge i estaran obligades a complir la norma a partir de dijous.


A dia d'avui, totes les autonomies compten ja amb el seu propi portal de transparència per oferir la informació a la qual estan obligats (contractes públics, retribucions d'alts càrrecs, subvencions, entre d'altres) i l'última a fer-ho va ser fa unes setmanes la Comunitat de Madrid.


Tots aquests portals ofereixen el mateix tipus d'informació amb més o menys facilitats per trobar-la. El de la Comunitat Valenciana, per exemple, ha posat molt a la vista, la llista de regals que reben els seus alts càrrecs i també va a informar del que costen els viatges que realitzen.


Però a més d'oferir l'anomenada 'publicitat activa' a través d'aquests portals, la llei estableix que hi ha d'haver un òrgan que resolgui les reclamacions que els ciutadans presenten quan entenen que una administració no ha complert amb les obligacions que marca la legislació sobre transparència.


MÚRCIA, CATALUNYA I CANÀRIES JA ELS TENEN


A nivell estatal aquest òrgan és el Consell de la Transparència, que ha de tenir els seus equivalents autonòmics. I en el cas que una comunitat renunciï a crear aquest òrgan nou, la tasca de gestionar les reclamacions es pot delegar en una altra institució autonòmica o bé deixar-se recaure en el consell estatal prèvia signatura del conveni corresponent.


De moment, únicament tres de les 17 comunitats han creat els equivalents autonòmics al Consell de Transparència i Bon Govern estatal: Múrcia, Catalunya i Canàries.


Quatre han decidit delegar aquesta tasca en organismes ja existents. En concret, la Comunitat de Madrid ha passat la tasca al Consell Consultiu, que està en ple desmantellament, mentre que Galícia i Navarra es l'han encarregat al seu corresponent Defensor del Poble, igual que Castella i Lleó que, tot i això, crearà també un Comissionat de Transparència.


ANDALUSIA, ARAGÓ I COMUNITAT VALENCIANA ESTAN EN AIXÒ


Per la seva banda, Andalusia, País Basc, Aragó i la Comunitat Valenciana asseguren haver decidit quin organisme s'encarregarà de vetllar pel compliment de la llei, però encara no els han activat.


I les sis comunitats restants ni tan sols han definit quin organisme s'ocuparà de garantir la transparència i no han aprovat cap procediment al respecte. Es tracta de Castella-la Manxa, Extremadura, Balears, Astúries, la Rioja i Cantàbria, comunitat aquesta última que no té aprovada ni una sola norma sobre transparència.


Per avaluar el compliment de la llei, el Consell de Transparència crearà un grup de treball per acordar un sistema de mesurament únic, basat criteris homogenis, que serveixi per analitzar com es comporten les tres administracions en tots els territoris.


GALÍCIA, PIONERA A LEGISLACIÓ


Pel que fa a l'existència de normes autonòmiques en matèria de transparència, la més antiga és la Llei de Transparència i Bones Pràctiques gallega, que va ser aprovada el 2006 sota el mandat del socialista Emilio Pérez Touriño. En l'actualitat el govern de Núñez Feijóo té en projecte una nova norma sobre el particular, de la mateixa manera que l'Executiu basc i l'asturià. El Govern del Principat va aprovar sengles textos sobre transparència i bon govern en 2014, però no van arribar a aprovar-se.


Castella-la Manxa, per la seva banda acaba d'aprovar un avantprojecte sobre transparència i participació ciutadana; Cantàbria no té legislació específica i la Comunitat de Madrid es regeix en aquest àmbit per la Llei de Mesures Fiscals i Administratives de desembre de 2014.


Pel que fa a les entitats locals, les queixes o reclamacions relacionades en el seu àmbit d'actuació hauran de ser resoltes, bé per l'òrgan autonòmic del territori al qual pertanyin, si fos creat, o bé pel mateix Consell de la Transparència.


En el Consell de Transparència ha, entre d'altres, representants de les comunitats autònomes i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que han vingut col·laborant amb les entitats locals per ajudar-los a complir les obligacions que marca la llei.


Des de la pàgina web del Consell de Transparència actualment es pot accedir a un total de 16 portals de transparència d'altres tants ajuntaments de capitals de província (el 30% del total), com els de Madrid, Barcelona, la Corunya, València, Toledo o les Palmes de Gran Canària. Igualment, l'organisme estatal facilita enllaços a nou webs d'altres tantes diputacions provincials i de dos cabildos insulars.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH