El paper de David Madí a la guerra pel control de les ambulàncies a Catalunya

Controlar el transport sanitari a Catalunya, totalment privatitzat , surt molt rendible, són 2.000 milions d'euros de l'herari públic destinats a aquest servei. Actualment, sis empreses i unions temporals d'empreses (UTE) gestionen les ambulàncies catalanes, encapçalades per Transport Sanitari de Catalunya , de la família Bonomi, i la danesa Falck .

L'adjudicació es va fer el 2015, i la gestió del transport sanitari a Catalunya es va dividir en 13 lots, un per a cada territori. La família Bonomi, propietària també de Port Aventura , va aconseguir fer-se amb 6 dels lots a través de la companyia Transport Sanitari de Catalunya . És l'adjudicatària en tres d'ells —a Girona , la Catalunya Central i Alt Pirineu— i participa en altres a través d'UTEs a l'àrea de Barcelona Ciutat , Alt Penedès , Garraf i Baix Llobregat , i el Maresme i el Barcelonès Nord. Un total de lots que es tradueixen en una facturació total propera als 1.000 milions d'euros assegurats fins al 2025 .

Cal ressenyar que la família Bonomi, accionista del conglomerat empresarial Investindustrial, va vendre la seua participació en TSC a Real Assets Investment Management en 2021 sense esperar a la finalització de la concessió en 2025. Pel que ara aquesta part del pastís sanitari catalan pertany a aquest fons d'inversió independent especialitzat en infraestructures socials

El segon gran beneficiat, Falck , va ser l'adjudiària del servei de transport sanitari en tres territoris: l' Hospitalet de Llobregat , el Vallès Oriental i el Vallès Occidental . Així, l'empresa facturarà aproximadament 490 milions d'euros fins al 2025.

La tercera companyia més beneficiada va ser la UTE formada per Egara i Lafuente , adjudicatària de tres lots més: Lleida , del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Aquesta adjudicació va ser denunciada el 2016 per Ambulancies Reus, empresa que històricament s'ha encarregat del transport sanitari a Tarragona, sent l'adjudicatòria del servei des del 1980. La petita operadora de Reus va presentar una querella criminal contra càrrecs del SEM i Catsalut pels delictes de prevaricació administrativa, frau i malversació, que finalment no es va materialitzar en cap condemna per als acusats.

LA GUERRA ENTRE EGARA I LAFONT I EL PAPER DE DAVID MADÍ A L'ENTORT

En aquesta unió temporal entre Egara i Lafuente , que va aconseguir l'adjudicació de tres lots, és on es pot observar millor com funciona la competència per dominar el negoci del transport sanitari a Catalunya.

Poc abans de rebre l'adjudicació, Ambulancies Egara, propietat de la família Simón , va ser copada per directius propers a David Madí , ara empresari i anteriorment secretari de Comunicació del Govern de CIU. L'objectiu va ser clar: ofegar el seu company de negocis, Ambulàncies Lafuente, i quedar-se amb tot el botí.

El mateix Govern, en aquell moment controlat per Artur Mas , havia mostrat interès que les dues empreses concorreguessin juntes al concurs, i el resultat va ser nefast per a Lafuente, ja que Egara, amb més capacitat, era l'encarregada de rebre els fons adjudicats per CatSalut i, segons revelen alguns mitjans, va deixar de pagar-lo. El resultat'? Lafuente es va asfixiar econòmicament i no comptava amb els diners suficients diners per pagar els seus propis treballadors.

Els directius d'ambulàncies Lafuente van intentar arreglar aquest problema i sembla que es van reunir amb alts càrrecs del Govern de la Generalitat, i l'única resposta que van rebre va ser que es tractava d?un assumpte privat entre dues empreses on l'Executiu català no podia mediar. Tot i això, els diners amb què estaven jugant eren públics i, casualment, existia una relació entre càrrecs del Govern de la Generalitat i Ambulàncies Egara.

El més vistós d'aquesta situació és que l'Executiu català va pressionar perquè les dues empreses es presentessin al concurs juntes, i després no va fer res per evitar que una canibalitzés l'altra. Casualitat? Qui ho sap.