Identifiquen per primera vegada alteracions en l'epigenoma de pacients amb Parkinson

Investigadors espanyols han descobert alteracions epigenètiques en el Parkinson, fins ara poc explorades, mitjançant l'ús d'un sistema de neurones dopaminèrgiques derivades de pacients, que podria convertir-se en nova dianes per a un futur tractament.

L'estudi, que ha estat publicat per la revista 'Embo Molecular Medicine', ha estat realitzat pel Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), coordinats per un grup de Idibaps, en pacients amb Parkinson de l'Hospital Clínic de Barcelona .

En l'estudi, els investigadors van aïllar cèl·lules somàtiques obtingudes per biòpsia de pell de pacients (fibroblasts), les reprogramar en cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC), i les van diferenciar en neurones dopaminèrgiques.

A continuació, van analitzar l'epigenoma i el transcriptoma de les neurones dopaminèrgiques i van identificar per primera vegada més de 2.000 canvis epigenètics, i també d'expressió gènica, distribuïts al llarg de tot el genoma dels pacients.

"Aquestes alteracions epigenètiques podrien tenir gran importància en la malaltia de Parkinson, ja que l'epigenoma és el conjunt de mecanismes moleculars que permeten activar o desactivar l'expressió del genoma", ha assenyalat el doctor Fernández-Santiago, primer signant del treball.

De fet, els investigadors van detectar que la majoria dels canvis epigenètics afecten regions reguladores clau anomenades 'enhancers', i estan relacionats amb el dèficit d'una xarxa de factors de transcripció rellevants per al Parkinson.

A més les alteracions epigenètiques precedeixen a altres canvis moleculars característics de la malaltia, descrits anteriorment per aquest equip a 'Embo Molecular Medicine'.

Un altre gran avanç és que l'estudi compara per primera vegada l'epigenoma de pacients amb Parkinson esporàdic (90-95% dels casos), i amb Parkinson familiar associat a mutacions en el gen LRRK2, descobrint que les dues formes comparteixen idèntiques alteracions epigenètiques entre si respecte a persones sanes.

Aquests resultats indiquen que les formes esporàdiques i les formes familiars de Parkinson podrien compartir mecanismes comuns, almenys des del punt de vista epigenètic, el que obre la porta a possibles tractaments comuns en el futur.

El treball també descriu que les alteracions epigenètiques detectades en el Parkinson no estan presents en fibroblasts, en cèl·lules mare iPSC, o en altres tipus de neurones i es posen de manifest específicament només després de la diferenciació en neurones dopaminèrgiques.

CARÀCTER SISTÈMIC

Aquests resultats suggereixen que la malaltia de Parkinson podria tenir un caràcter sistèmic i afectar de forma global a l'organisme, "és a dir, que els mateixos fibroblasts podrien tenir ja algun tipus de defecte molecular, degut, en part, a la història ambiental de l'individu, i que només seria patogènic en les neurones dopaminèrgiques", comenta Ezquerra.

L'estudi representa la primera evidència que hi ha canvis epigenètics que afecten les neurones dopaminèrgiques en la malaltia de Parkinson i, per la novetat dels seus resultats, posiciona als científics espanyols en el camp de recerca emergent de l'epigenètica de les malalties neurodegeneratives.