Pablo Planas: "Rivera és un supervivent, un nedador a contracorrent i un resistent"

Sergio Fidalgo.- Pau Planas (Osca, 1966) és el coautor al costat de José Alejandro Vara de "Entre bambalinas" (Editorial Stella Maris), una biografia d'Albert Rivera en el qual no només es parla de la seva vida política, ja que intenten , malgrat el hermètic que és el personatge, penetrar en el mur que el líder 'taronja' ha construït al voltant de la seva vida privada. Planas defineix al protagonista d'aquesta obra com un "home normal", de "gran educació i tracte molt amable" però "amb una agenda que s'ha tornat impossible. És bastant més accessible que la majoria dels polítics de primera línia".

Des que Miquel Roca va cremar milers de milions de pessetes per aconseguir-res cap català havia arribat tan lluny en la carrera cap a la Moncloa. Quina és la clau?

Un discurs espanyol sense complexos. Ciutadans va néixer dels nínxols de vots que menyspreaven el PSC i el PP. El primer per assumir l'engrut pujolià del catalanisme transversal i el segon per haver acceptat la immersió lingüística com un principi sagrat. En ambdues circumstàncies tenir molt a veure la pressió que les dues formacions, sobretot el PP, sofrien per part del sistema de mitjans català i d'una classe periodística que no ha depurat ni depurarà la seva responsabilitat col·lectiva en la instauració i manteniment de la cleptocràcia i la prepotència nacionalista. Després hi ha el que Rivera és un tipus amb sort, generalment ben assessorat i que per segona vegada a la vida podria ser al lloc adequat en el moment perfecte, com va passar quan va ser elegit president de Ciutadans.

Rivera té una vida privada bastant impenetrable, com ha pogut mantenir aquest cordó de seguretat al voltant de la seva intimitat en un moment en què es vol saber tot dels polítics?

Des de la creació de Ciutadans, el 2006, Rivera no ha desaprofitat cap oportunitat mediàtica. Els mitjans catalans exercien una fèrria censura contra ell i els inspiradors del seu partit, el grup dels quinze intel·lectuals i les desenes de persones significades amb el projecte del nou partit. A Madrid, en canvi, alguns mitjans van decidir informar sobre Ciutadans i comptar amb Rivera. Generalment als que a Barcelona s'identifica amb la Caverna amb aquest aire de superioritat tan propi de la nostra premsa local. Així que tenim uns mitjans catalans que passen d'informar de Rivera i uns mitjans madrilenys que es recorden de les vegades que Rivera ha acceptat un debat, una tertúlia, una entrevista o el que fora a qualsevol hora i en qualsevol lloc. S'ha guanyat un respecte. En gran part també perquè és un home normal.

Hi ha algun 'forjador' de Rivera, algun 'guru' que li hagi polit fins a ser un líder nacional?

Hi ha moltes persones darrere de la 'construcció' de l'Rivera polític. Els catedràtics Teresa Freixes, José Carlos Remotti (el preparador de Rivera en els concursos de debats universitaris), Francesc de Carreras, els 'pares fundadors' del partit i persones com els periodistes Daniel Tercer i Imma Lucas, els seus primers companys a la bancada parlamentària , José Domingo i Antonio Robles. Rivera lidera un partit en què el capital inicial va ser el talent, una super "startup" política abans que existissin les 'startup'. Jordi Cañas, per exemple, és un cas de talent polític, un diputat capaç de refutar tots els mantres nacionalistes sense alterar el semblant. Va dimitir res més estar imputat per un llunyà assumpte en l'esfera laboral privada i cal destacar que la fiscalia ha retirat l'acusació contra ell i que el procediment es manté per l'obcecació de l'advocacia de l'Estat. El seu teòric cas es refereix a una presumpta infracció amb Hisenda abans de ser polític. La seva imputació va coincidir amb el moment en què va començar a bombollejar la idea de Ciutadans com a partit a la resta d'Espanya.

Dins del puzle que és el caràcter de Rivera, quina és la peça que està més oculta?

Les seves relacions familiars, personals. La intimitat. Això també s'explica, com molt bé sap vostè en pròpia carn, per l'ambient que pateixen a Catalunya els polítics i el públic en general que no és nacionalista, "tara" que habilita amenaces a les xarxes socials, insults pel carrer, menyspreu i ostracisme gremial en el cas dels periodistes en la més completa impunitat. És més, se celebra i tot. En fi, que més val que no se sàpiga amb qui es relaciona 1 llevat que aquesta persona ja estigui marcada per heretge.

Com es pot simpàtic i de caràcter obert, i després tan hermètic?

Per prudència, ja li dic. I per pudor, segurament. També resultarà que la vida d'un polític no és fàcil i com qualsevol altra persona necessita espais per cultivar les relacions humanes sense contaminar. A més i generalment ser simpàtic i obert evita preguntes indiscretes.

Albert empatitza amb grans masses d'electors. ¿També ho aconsegueix en la distància curta?

Amb els seus partidaris sens dubte i amb qui no ho és intenta empatitzar. Hi ha una llegenda urbana, per no dir maldat o calúmnia, difosa per les maquinàries de la resta dels partits en la qual se li defineix com un personatge distant en el pla curt. No és cert. És un home de gran educació i tracte molt amable amb una agenda que s'ha tornat impossible. Rivera és bastant més accessible que la majoria dels polítics de primera línia.

Defensen que Rivera té una mentalitat anglosaxona. En quin sentit?

Creu en la democràcia, creu en el seu país, creu en la raó d'Estat, creu, com diu la Declaració d'independència dels Estats Units, que tots els homes neixen lliures i iguals, que són ciutadans i no súbdits. Això, per una part. Per l'altra, també creu en els resultats i en els equips de campanya dels Estats Units, en la competitivitat, en l'esforç, en el mèrit, a internet i en la civilització occidental. Rivera és advocat de formació pel que també hi ha Dret Romà i Europa entre els seus fonaments intel·lectuals.

¿Atén als consells?

No a tots, és d'esperar. Té en compte a persones de la màxima confiança pel que fa a raons acadèmiques, professionals o emocionals, en aquest cas en el sentit de familiars i amics aliens a la seva activitat pública.

A qui escolta?

En el pla polític, a Francesc de Carreras, Teresa Freixes, Remotti i al seu "cercle de confiança" en el partit, en el qual tenen gran pes els responsables de comunicació i el nucli directiu, Erm, Hervías, Villegas, Carrizosa, mirall- Saavedra, gent de la que en els propers temps recordarem el patronímic. Arcadi Espada, Joan Carles Girauta, Xavier Pericay, Ferran Toutain, també. En economia Tomás Conthe i Luis Garicano. Aquest últim és, en opinió de l'entorn de Rivera, d'una gran influència. Ja d'entrada demano disculpes per l'oblit dels noms que haurien d'estar inclosos en la resposta.

En què l'ha beneficiat i perjudicat la seva formació com a polític dins el microclima català?

És una enclusa, un supervivent, un contestatari, un nedador a contracorrent, un dissident i un resistent, el més semblant a un regidor del PP o del PSOE al País Basc.

Asseguren que té una 'coach' en què confia molt ...

Maria Àngels Casanovas. Rivera li atribueix l'haver organitzat la seva agenda d'una forma racional, el que li ofereix perspectiva, afirma, en relació a les prioritats. Rivera també parla de la necessitat de ser feliç per rendir al màxim, que ha de ser el primer manament d'aquests nous gurus, els "coach".

¿Va militar o no al PP?

Va ser a diverses reunions de Noves Generacions. D'altra banda, crec que encara paga la quota d'afiliat a la UGT. Però el pitjor de tot és que encara és del Barça.

El moment iniciàtic de Rivera des del punt de vista mediàtic va ser el famós cartell del nu de les autonòmiques del 2005. Com es va gestar?

Idea inicial de Javier Toledano, afany d'Antonio Robles, col·laboració de Ginés Gorriz, fotos de Joan Alsina, benedicció d'Arcadi Espada i consentiment de l'afectat. En aquest assumpte hi ha una certa polèmica. És la pregunta més compromesa fins al moment.

Rivera ha estat durant anys menystingut pels grans mitjans de comunicació catalans. ¿Va afectar a la seva formació com a polític?

El que no mata engreixa. Selecció natural.

Ha sabut gestionar la seva evolució de ser ignorat per la premsa catalana a tenir una sobreexposició comunicativa?

No sembla que el porti malament. Té taules, encara que és probable que acostumat al menyspreu estigui una mica sorprès.

Ciutadans és un partit fundat per catedràtics i intel·lectuals ... ¿com va poder un xaval de poc més de vint anys fer-se amb les regnes?

Per ordre alfabètic del nom de pila. No hi ha més. La sort de la qual parlàvem al principi. Estar en el moment i en el lloc just. A tothom li va semblar bé. Potser molts van pensar que seria flor d'un dia i màrtir en el següent i segon congrés.