Marina Garcés torna la filosofia "als carrers" en el seu nou assaig

La filòsofa Marina Garcés ha portat de tornada la filosofia al "aire lliure i als carrers" en l'assaig 'Filosofia inacabada' (Galàxia Gutenberg) en què lamenta l'arraconament institucional que viu aquesta disciplina que, recorda, va néixer de la discussió i de la rivalitat.

A la presentació del llibre recentment en un acte a la Fundació Tàpies, la professora de la Universitat de Saragossa va subratllar que la filosofia és "urgent, alhora que necessària" i, més enllà d'un plantejament teòric, és una forma de vida.

"Hem de recollir aquesta excentricitat perquè el saber és compromís, no és sobrevolador, sinó que és concret", ha subratllat l'experta, que fuig de les peanyes, retòriques i estetizaciones que marquen l'entorn d'aquesta disciplina actualment, va dir.

"La filosofia va néixer a l'aire lliure i ha de retornar als carrers, i és pràctica perquè s'inscriu en els moviments socials", segons l'autora, que, en l'obra, subratlla que la filosofia és un pensament que, sense fórmules ni receptes, transforma la vida.

En l'obra, explora el lloc de "la filosofia inacabada -que està per venir- en un món esgotat", sense voluntat de salvar-ho, sinó de donar poder al ciutadans per fer el món vivible i que la humanitat sigui capaç de prendre en les seves mans aquesta aposta.

La 'Filosofia inacabada' es divideix en dues parts molt diferenciades, en la primera s'aborden els reptes de la filosofia en un món comú, exposat al seu "esgotament", mentre que la segona s'incorpora a aquesta reflexió seva lectura d'alguns dels principals filòsofs del segle XX.

Segons la seva opinió, la XX és un segle inacabat: "No només perquè el nostre present està en continuïtat històrica amb ell, sinó sobretot perquè els problemes que el segle XX ha causat no han pogut ser resolts pels seus protagonistes".

"L'ÀNIMA CAP AL COS"

Per Garcés, la filosofia de la XX expressa el desig i la necessitat d'anar a la trobada del món: "De l'subjecte cap a l'objecte, de l'ànima cap al cos, de la teoria cap a la pràctica, del sentit cap a la veu, de la totalitat cap la pluralitat, de la identitat cap a les diferències, del que es representava cap al viscut".

Garcés, que va decidir escriure aquest llibre quan va tornar a fer classes de filosofia a la universitat després d'un llarg període de criança, fuig dels historicismes d'aquesta disciplina, i en l'acte va destacar la necessitat de "trobar espais i regalar-se a un mateix la importància d'entendre els perquè ".

En la seva opinió, un dels majors desafiaments passa per aprendre a pensar "des de l'amenaça d'un final i la vulnerabilitat compartida" en un món finit, amb una crisi humanitària i ecològica, que genera impotència als que es plantejar viure de forma coherent.